Perspectives sobre tecnologia energètica

El món necessita un subministrament d’energia cada cop més gran per a mantenir el desenvolupament i el creixement econòmics. El problema és que mentre que aquestes necessitats sembla que poden créixer fins a l’infinit, nosaltres vivim en un món finit.

Per això, L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), a petició del G-8, va elaborar un estudi per aconseguir un futur energètic net, intel·ligent i competitiu.

En el seu estudi Perspectives sobre tecnologia energètica 2008, l’AIE, assegura que és possible reduir a la meitat les emissions de CO2 (principal responsable de l’efecte hivernacle) entre els anys 2010 i 2050, però és costós perquè per fer-ho caldrà una inversió de 45 bilions de dòlars, és a dir, aproximadament l’1,1% del PIB mundial cada any des d’ara i fins al 2050.

La clau del projecte es troba en una millora tecnològica que permeti més eficiència energètica en els edificis, els electrodomèstics, el transport, la indústria i la generació d’electricitat.

També defensa la possibilitat de desenvolupar tecnologies per a capturar i emmagatzemar CO2 que possibilitarien un estalvi de fins al 19% de les emissions d’aquest gas.

Es diu que per aconseguir l’objectiu de reduir a la meitat les emissions caldria descarbonitzar la generació d’electricitat per mitjà de fonts renovables i energia nuclear.

L’ús d’energies renovables, en especial, l’eòlica, la fotovoltaica, la concentració d’energia solar i la biomassa hauria d’arribar al 46% de l’energia mundial el 2050. Això, representaria un estalvi del 21% en les emissions de CO2.

Pel que fa a l’energia nuclear, l’estudi proposa la construcció de 32 GW anuals (unes 32 centrals nuclears noves cada any) fins al 2050. Això representaria l’estalvi del 6% de les emissions de CO2.

Sigui com sigui tenim un greu problema, perquè no crec que el món pugui suportar un increment del 70% de la demanda de petroli i un 130% més d'emissions de CO2 d'aquí al 2050.

Humor vs crisi

No és d'estranyar que la classe política aparegui a les enquestes del CIS, com el tercer problema més greu per als espanyols, per darrera de l'atur i de la situació econòmica i superant el problema del terrorisme.

I no és d'estranyar, perquè ells mateixos s'ho estan buscant quan neguen les evidències (la crisi no la va reconèixer ZP fins que li va trucar a la porta), s'aprofiten dels seus càrrecs per enriquir-se (el PP i el cas Gürtel, l'acumulació de càrrecs, els càrrecs de confiança), menteixen descaradament (els famosos brots verds d'ara fa un any), et prenen el pèl (no hi haurà retallades socials!!!), s'enroquen per passar encara més el ribot per l'estatut (el constitucional no vol reconèixer que s'ajusta perfectament a la llei, i ja porta 4 anys), carreguen sobre els més dèbils la reducció del dèficit públic (congelació de les pensions, però milions d'euros per als bancs), es financen irregularment (CiU i el cas Palau), volen una reforma laboral que debiliti encara més la posició dels treballadors, etc. etc. etc.

Per això mateix, val la pena una mica d'humor, l'humor de Forges, perquè en cas contrari et pot agafar un atac d'ira.

FranK Sinatra

El 14 de maig de 1998, ara fa 12 anys, moria Frank Sinatra, La veu, considerat per molts el millor cantant pop de la història.

L'inici de mite va començar el 30 de desembre de 1942 quan, durant la seva actuació al teatre Paramount de Nova York com a estrella convidada, va eclipsar l'estrella de la gala Benny Goodman.

Al llarg de la seva dilatada carrera artística va gravar més de 1300 cançons de compositors nord-americans com Cole Porter o George Gershwin.

Fi de la Segona Guerra Mundial a Europa

Des de l’alliberament de Roma pels aliats (4 de juny de 1944), el desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), l’ofensiva soviètica al front oriental (1944) i, sobretot, el fracàs de l’ofensiva alemanya sobre les Ardenes (setembre de 1944), que era qüestió de temps la derrota de l’Alemanya Nazi.

Així, entre el quatre i l’onze de febrer de 1945 a la conferència de Jalta (Crimea, Ucraïna), preveient la victòria aliada, Stalin, Roosevelt i Churchill van discutir quina seria la situació d’Europa un cop fos alliberada dels nazis.

Es va deixar l'Europa de l'Est sota l'òrbita soviètica. Alemanya seria desarmada i dividida en quatre parts, cadascuna seria administrada per una potència vencedora (els EUA, l'URSS, el Regne Unit i França) i es va planejar la creació de l'ONU. En definitiva, va començar la Guerra Freda

Per tant, res no justifica el bombardeig aliat sobre la ciutat alemanya de Dresden, capital de Saxònia, entre el tretze i quinze de febrer d’aquell mateix any. Una ciutat que no tenia cap valor militar. No hi havia tropes destacables. No hi havia indústria bèl·lica d’importància i no era cap obstacle per a l’ofensiva aliada. Alemanya ja no era una potència militar i s’estava retirant en tots els fronts.

Llavors, per què es va bombardejar una ciutat indefensa? S'havia discutit a Jalta. Stalin estava molt interessat en que continuessin els bombardejos massius sobre les ciutats d'Alemanya oriental. I als aliats no els hi va fer fàstic la idea. Es tractava de fer una demostració de força i d’eficiència de l’immens poder de destrucció que tenien els aliats. Es tractava d’alertar als nazis que no s’acceptaria una rendició amb condicions. El preu, una tempesta de foc: desenes de milers de morts i ferits i 300.000 persones que van haver de desplaçar-se perquè NO va quedar pràcticament res de la ciutat.

El 16 d’abril de 1945 va començar l'atac final soviètic sobre la capital del Reich. Un mal regal per a l’aniversari de Hitler (20 d’abril). L'exèrcit bolxevic, apostat al llarg del riu Oder, va avançar encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells nens i adolescents que Hitler va enviar a una mort segura per aturar als comunistes.

Barri a barri i carrer a carrer, els soviètics van anar prenent el control de la ciutat. Hitler va refusar fugir i es va recloure en el seu búnquer, juntament amb alguns dels seus generals. El 30 d’abril amb l'exèrcit soviètic ja només a uns quants carrers de distància, Hitler es va suïcidar juntament amb la seva companya Eva Braun.

Pocs dies abans Hitler va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fos a costa de la destrucció d'Alemanya. Però Goebbels també es va suïcidar l'1 de maig amb la seva dona Magda qui prèviament havia assassinat els seus sis fills.

La ciutat de Berlín es va rendir el 2 de maig. El 7 de maig, Dönitz va donar la seva autorització al Cap de l'Estat Major de l'Alt Comandament de les forces armades alemanyes, el general Alfred Jodl, per firmar a França la rendició incondicional d'Alemanya davant les tropes aliades que entraria en vigor l'endemà. El dia 9 de maig, funcionaris alemanys liderats pel mariscal keitel van signar la rendició davant les forces soviètiques del general Zhúkov. La guerra a Europa s'havia acabat.