Els resultats de les eleccions al Parlament 2010

Bé, els resultats d'aquestes eleccions tenen un guanyador clar, Convergència i Unió. Per tant, A. Mas es perfila com al proper president de la Generalitat de Catalunya. CiU ha estat la candidatura més votada a les quatre capitals provincials, a totes les comarques de Catalunya i a les quatre cicumscripcions electorals. Aquests resultats li han permès passar dels 48 diputats que tenia al 2006 als 62 d'ara.

En sentit contrari, el socialistes assoleixen els pitjors resultats electorals de la recent història democràtica (passen de 37 diputats a 28) i ERC pateix un daltabaix molt important en perdre més de la meitat dels diputats que tenia el 2006 (baixa dels 21 al 2006 als 10 diputats d'ara) i passa de ser la tercera força política de Catalunya a ser la cinquena, per detràs d'Iniciativa.

Precisament, és ICV-EUiA l'únic dels membres del tripartit que sembla que ha aguantat millor el desgat de forma part del govern, encara que també perd dos diputats (passa de 12 diputats el 2006 als 10 d'aquestes eleccions).

La sorpresa ha estat doble, per una banda el Partit Popular que ha aconseguit, contra tot pronòstic, assolir els millors resultats que mai havia obtingut al passar de 14 a 18 diputats. I, per altra banda, l'entrada en escena d'un nou partit, Solidaritat Catalana per la Independència que, liderat per Laporta, ha assolit 4 diputats superant a Ciutadans que es manté en tres diputats.

Aquests resultats ens donen un arc parlamentari diversificat que està molt lluny del bipartidisme espanyol.

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Candidatures més votades per circumscripció

Candidatures més votades per comarca

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya 2010 a Flix

Tota la informació de les eleccions al Parlament de Catalunya 2010 la trobaràs aquí
Si vols la comparativa de les darreres tres eleccions al Parlament clica aquí

La llei d'Hondt

Avui elegim 135 diputats i diputades que formen el Parlament de Catalunya: 85 són elegits a la circumscripció de Barcelona, 18 a la de Tarragona, 17 a la de Girona i 15 a la de Lleida. Els elegim per un període de quatre anys per mitjà de sufragi universal, igual, directe i secret d'acord amb l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

El Parlament de Catalunya és un òrgan legislatiu. Decideix les lleis amb les quals ens organitzem, decideix qui governarà a Catalunya els propers quatre anys, impulsa les accions del govern i decideix els pressupostos de Catalunya.

Les eleccions a Catalunya és fan amb un sistema proporcional (llei d'Hondt) que permet que totes les agrupacions polítiques que aconsegueixen almenys un 3% dels vots totals de la demarcació puguin estar representades al Parlament. Alhora, permet que tot el territori estigui representat en proporció a la població que té.

Vegem com funciona aquest sistema proporcional:Les quantitats més grans són 124, 108, 66, 62, 54, 42, 41,3 i 37. Per tant, hi ha d'haver tres representants del partit A, dos de la coalició B, un del partit C, un del D i un de la coalició E.

Per a saber-ne més cliqueu aquí
Tot el que vols saber sobre les eleccions ho trobaràs aquí
Segueix els resultats de les eleccions on line aquí

Demagògia és...

Demagògia:
Avui en dia és considera una estratègia política que consisteix en apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport popular, freqüentment mitjançant l'ús de la retòrica i la propaganda.

També es pot considerar com un tipus pervers d'oratòria que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·lacies o arguments aparentment vàlids que després d'una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Demagògia és

• Prometre que es respectarà el que decideixi el Parlament català i desprès passar el ribot a l'Estatut de Catalunya (JLR Zapatero)

• Declarar-te nacionalista català i pactar amb el PP (CiU al famós pacte del Majestic o la possibilitat de fer-ho desprès d'aquestes eleccions).

• Votar una cosa al Parlament de Catalunya i una altra a "las Cortes" espanyoles mantenint la disciplina de vot del PSOE (PSC).

• No assumir responsabilitats polítiques desprès del desastre en forma de pèrdua de vides humanes que va suposar l'incendi d'Horta de Sant Joan del juliol de 2009 (ICV).

• Proclamar als quatre vents que ets un partit independendista i estar-te quatre anys a la poltrona amb amnèsia (ERC).

• Presentar recurs d'inconstitucionailtat contra l'Estatut català i mirar cap a una altra banda en altres autonomies que han copiat integrament el text català (PP).

• Fomentar l'anticatalanisme per aconseguir vots i, a sobre, negar-ho (PP).

• Anar tot junts a defensar l'Estatut de Catalunya a Madrid i signar un pacte d'amagat amb el senyor Zapatero (CiU).

• Dir que en cap cas remetria el seu rebuig a la decisió d'instal·lar el MTC a Ascó abans de les eleccions autonòmiques, però que desprès de la cita mantindria el no, però no seria combatiu (Ho va dir J. Montilla per motius electorals).
  

• No presentar batalla si Ascó sortís elegida abans del 28N, però més enllà d'aquesta data es mobilitzaria perquè el municipi de la Ribera no acollís el cementiri atòmic (Ho va dir A. Mas per motius electorals).

• Etc, etc, etc.

Polítics, polítics, polítics!!!!!!!

Els partits polítics són veritables màquines perfectament engreixades que busquen únicament assolir els millors resultats electorals. Uns no volen pedre el nombre de diputats que vaticinen les enquestes, altres volen millorar els resultats de les darreres eleccions, tots volen aconseguir una quota del poder. Què tindrà el poder?

El polític (el líder, el cap de llista) és la cara visible d'aquesta maquinària implacable. Puja a l'escenari i comença a vomitar un discurs preparat, assajat i memoritzat. Res no deixen a la improvisació: la manera de vestir, la pausa, la pujada de to, els aplaudiments, la gent al darrera del polític per evitar donar una imatge de soledat; tot està estudiat fins al més mínim detall.

Tot és un muntatge, molt americà; es tracta de vendre un producte perquè poc els importa la ideologia, l'interès general, els problemes de la gent o recuperar el respecte de la gent perdut els darrers 4 o 8 anys (els polítics són, segons les enquestes, els menys valorats).

Cada campanya electoral se senten els mateixos discursos: independència, ser més forts a Madrid, que la dreta no governi, més nivell d'autonomia, bilingüisme... Puuuuuaaaajjjjj!!!!! Fan fàstic. No perquè no cregui en alguns d'aquests ideals, sino perquè en boca dels polítics que tenim perden validesa ja que la majoria d'aquests discursos s'aparcaran durant quatre anys l'endemà de les eleccions.

La democràcia, el govern del poble, és un bé massa preuat per a deixar-lo en mans d'aquests partits polítics i d'aquests polítics que defensen l'interès personal per damunt del general.

Campanya electoral 2010.

Us poso integrament el discurs de diferents partits polítics que durant aquests dies de campanya electoral ja heu pogut sentir diverses vegades pels mitjans de comunicació. Curiosament tots sonen igual.

BLA, BLA, BLA!!!!!
Bla, bla bla bla bla bla bla bla bla; bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla, bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.
Bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.

BLA, BLA, BLA.

El PSC i Messi

Aquests del PSC són la pera.

Fa uns dies vaig rebre a casa un díptic informatiu del socialistes catalans. FETS! n'és el títol. El vaig llegir i primer em vaig pensar que era publicitat del programa Polònia de TV3. Desprès vaig veure que no, que tot allò anava seriosament.

Es tracta d'un recull de les actuacions del Govern a Flix en el període 2007-2009. Escolteu! Fantàstic! Els del PSC rehabiliten, reguen, contrueixen, promocionen, ajuden, equipen, subvencionen, incentiven, milloren... La llista es infinita, i arriben a publicitar fins i tot partides de 900 i 1000 euros. Però, no sé perquè no han afegit les atuacions que s'han fet a Flix el 2010. O és un error tipogràfic o no n'han fet.

Per acabar-ho d'adobar afegeixen a la contraportada altres actuacions del Govern a Catalunya en el període 2007-2010 (aquí si que han afegit el darrer any), però la manera de redactar-les no m'ha deixat de fer gràcia tot recordant-me de les restransmicions d'en Puyal quan fa gol Messi.

Més salut, més seguretat, més transports públics, més educació, més infraestructures, més equipaments, Mess i Mess i Mess i Mess i...

Jo no t'espero

En defensa de la laïcitat!

Davant la visita a Barcelona, d’aquí a uns dies, del màxim responsable de l’Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l’autonomia de l’individu, la separació entre l’Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.

Malgrat això, alguns d’aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l’interès general. Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d’un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l’Estat.

Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.

Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.

Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:

• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics.
• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF.
• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d’apostolat.
• Que les religions deixin d’imposar els seus prejudicis morals a tota la societat.
• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia.
• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA.
• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat.
• Que l’Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social.
• Que els actes i llocs públics deixin d’estar presidits per símbols religiosos.
• Que els representants públics deixin d’afavorir les confessions religioses.
• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual.
• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei.

Per la derogació dels acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu!

Per la separació entre l’Estat i l’Església!

En defensa de la laïcitat!