365 dies de bona sort a tothom!!!

Els residus nuclears a Flix

Ja sabeu que el passat 23 de desembre el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures en l'àmbit nuclear, entre elles la construcció d'un magatzem de residus nuclears. Els pobles que el vulguin acollir tindran un mes de termini per a presentar la seva candidatura.

Sabedors de la notícia, l'ajuntament de Flix, en una mesura sense precedents, va convocar ahir un ple extraordinari amb un únic punt en l'ordre del dia: la possibilitat que Flix aculli aquest magatzem de residus nuclears.

El resultat del ple va ser del tot inesperat ja que, per unanimitat, es va decidir presentar la candidatura de Flix per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC).

"Es tracta d'avançar als nostres rivals en la cursa per aconseguir aquestes instal·lació" van afirmar fonts de l'ajuntament.

"No creiem que el cementiri nuclear comporti cap risc malgrat que s'hi emmagatzemaran milers de tones de materials altament radioactius durant milers d'anys, ni que aixó suposi la mort del municipi i la comarca que l'aculli com afirmen alguns verds radicals" van continuar dient les mateixes fonts.

A més a més, en el mateix ple es va decidir convocar una consulta popular per saber de primera mà el parer dels innocents del poble de Flix.

"No serà vinculant, perquè si el poble innocent ho rebutgés perdríem una gran oportunitat" van dir fonts autoritzades.

BONES FESTES

Després de Copenhaguen

Com ja vam comentar, aquest cap de setmana el líders mundials ha escenificat a Copenhaguen el fracàs de la cimera sobre el canvi climàtic.
Un cop més els nostres governants són incapaços d'arribar a un acord seriós per afrontar un problema, el canvi climàtic, que ningú nega que existeix, però que ningú s'atreveix a afrontar.
L'acord, de mínims, l'han adoptat els EUA i els líders de les potències emergents (Xina, Índia, Brasil...) marginant la Unió Europa. No s'ha signat cap compromís, cap objectiu a assolir, cap quota de reducció de gasos contaminants ni cap mecanisme de verificació.
Obama (qui l'ha vist i qui el veu), ha intentat presentar com un èxit de la cimera el fet que la Xina (que ja supera als EUA com a país més contaminant) hagi reconegut la seva preocupació pel canvi climàtic. Quina hipocresia!
Com és que no es poden posar d'acord?
El països desenvolupats, en un acte de cinisme, volien que la reducció més important de contaminants (sobretot CO2) l'haurien de fer els països en desenvolupament. Les grans economies, com la dels Estats Units, s'han limitat a fer petits gestos del tot insuficients i ja parlen d'un nou horitzó, el 2020 o 2050, per començar a lluitar pel canvi climàtic. Mentre que sols un nombre reduït de països de l'Europa occidental semblaven predisposats a establir reduccions importants de gasos contaminants i a aportar diners per afrontar aquest canvi.
Per la seva banda, les economies emergents (amb Xina i Índia al capdavant) no acceptaven cap tipus de control sobre les seves emissions, volien compensacions econòmiques o que se'ls permetés arribar a un major grau de desenvolupament per a començar a negociar les quotes d'emissions. El seu raonament és senzill: "quan jo estigui tant desenvolupat com vosaltres, ja en parlarem".
Finalment, els països més pobres ja van denunciar, des del primer dia de la Cimera, la posició de prepotència i de domini que volien imposar els països rics en la presa de decisions. Consideraven que es volia canviar tot per a no modificar res. És a dir, que un pocs països poguessin continuar mantenint el seu domini econòmic.

Ara bé Nadal

Mentre la temperatura va baixant i la majoria voldria que fins i tot nevés per Nadal, ha sortit una notícia al Diari de Tarragona sobre la possibilitat que el gener comenci

La neteja dels llots tòxics del

pantà de Flix

Com que encara no és el dia del innocents, haurem de donar certa versemblança a la notícia del diari.

Abans de Copenhaguen

Aquest cap de setmana acabarà la Cimera de Copenhaguen (Dinamarca). Tot apunta que serà un fracàs; però el líders mundials ho disfressaran amb un acord de mínims i una foto de cara a la galeria.

El deteriorament del medi ambient fa temps que preocupa a la comunitat internacional, encara que això no ha suposat consensuar una solució seriosa.

L'any 1972 l'Institut Tecnològic de Massatchusetts (MIT) va elaborar per encàrrec del Club de Roma l'informe Els límits del creixement, en el qual es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant el medi ambient.

Aquell mateix any es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera reunió mundial sobre el medi ambient. En aquesta Conferència es van prendre consciència sobre un concepte que avui dia està de moda: el desenvolupament sostenible.

Vint anys desprès, el 1992, es va celebrar la Cimera de Rio de Janeiro(Brasil), coneguda amb el nom de Cimera de la Terra. En aquesta cimera va destacar com a proposta l'Agenda 21. Un programa d'actuacions pensant en el segle XXI que volia aconseguir un desenvolupament sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic. Val a dir, que l'ajuntament de Flix va ratificar l'Agenda 21 i va crear un grup de treball que va elaborar un estudi socioambiental de Flix.

Posteriorment hi ha hagut moltes altres reunions. Algunes poc conegudes com la Cimera d'Aalborg (Dinamarca) del 1994.

Altres més famoses com la de Kioto (Japó) del 1997, coneguda perquè es va consensuar un protocol per la reducció de gasos contaminants (sobretot CO2), responsables del canvi climàtic, a taxes inferiors a les del 1990. Val a dir que els Estats Units, llavors el país que emetia un 25% del CO2 mundial, no el va ratificar. Per altra banda, ara sabem que aquell protocol va ser paper mullat ja que molt països, entre ells Espanya, no l'han complert.
Desprès ha vingut la Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica) el 2002 i la de Bali (indonèsia) de 2007 en les que a més de tractar temes relacionats amb el canvi climàtic, també s'han plantejats solucions per eradicar la pobresa.
Bé, de reunions no n'han faltat, de bona voluntat tampoc, però això no s'ha traduït en una millora del medi ambient, i com diu James Lovelock en la seva hipòtesi Gaia: si no adoptem mesures immediatament per salvar la Terra, aquesta s'autoregularà i se n'encarregarà de fer desaparèixer el virus (l'home) que la fa estar malalta.

TV3, la teva?

La informació que dona TV3 de Catalunya està profundament esbiaixada, ho porto observant des de fa temps, i no soc l’únic.

Aquest estiu, sense anar més lluny, tots els telenotícies de TV3 donaven diàriament informació puntual d’actes culturals, lúdics i festius de les comarques gironines: Les havaneres de Calella, el Festival Castell de Peralada, el Festival del Jardins de Cap Roig, el Festival Internacional de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, la Shubertiada de Vilabertran (un poble de menys de 900 habitants) i un llarg etcètera.

La notícia sempre la donaven bastant complerta: presentació en directe d’un periodista de TV3, imatges de l’actuació, entrevistes als assistents i programació del proper dia.

Arribaven a l’absurd de donar notícies sobre lectures bilingües de poesia on les imatges mostraven un públic format per “quatre i el cabo”. Però com que també es feien en alguna localitat empordanesa, doncs tenia glamour. I és que TV3 està enamorada de l’Empordà.

Cap altra informació de cap altra activitat de cap altre lloc. Com si a la resta de Catalunya no es fessin concerts, festivals, lectures de poesies o obres de teatre, presentacions de llibres o fires. I en cas que n’informessin, una veu en off comentava i es ventilava la notícia en 15 segons.

Poca cosa de les actuacions que es feien durant l’estiu als Camp de Mart de Tarragona, nul·la informació de la Festa del Renaixement de Tortosa i ja no vull ni dir sobre la Fira del vi de Falset o la Fira de Mòra la Nova, que tot i tenir una antiguitat considerable (178 anys), per als de TV3 no existeix. El sud no existeix, no té glamour, és vulgar. El periodistes de TV3 no tenen per costum passar els seu temps d’oci a les comarques de més al sud del Llobregat.

Del Montseny o dels pobles de la Garrotxa sempre notícies agradables; inclús la problemàtica sobre la línia de Molt Alta Tensió es presentada com un greuge contra la població autòctona i com una amenaça al seu atractiu turístic. En canvi, furguen en cada notícia negativa relacionada amb Flix. No sé perquè, però també els hi encanta, encara que en sentit negatiu.

Dels teus no en vols sentir dir

Ja fa dies que per la blogesfera flixanca es comenta el reportatge de 30 Minuts sobre la Fàbrica. La realitat és que es tracta d’un reportatge que tot i no mentir, no diu tota la veritat, i posa el poble de Flix en escac. De fet, ha posat més llenya al foc perquè la situació que patim ja està prou encesa. I nosaltres estem cansats de ser els dolents de la pel·lícula.

Ja ho va dir Jordi Pujol que estàvem en un cul de sac, però ara l’etiqueta que ens han posat, si és que ja no la teníem, és la d’un macroabocador pestilent, contaminat i contaminant.

Les persones vestides amb escafandres i comptadors de radioactivitat, els residus químics en bidons i al fons del riu i les cases de la Colònia destrossades com si haguessin estat bombardejades van donar una imatge d’un Txernòbil químic. Però compte, no s’ha de matar el missatger. No és el culpable del que està passant al poble. I que consti que no defenso TV3, ja són prou grandets!

El reportatge era sobre l’empresa, no sobre Flix. Tampoc anava de la relació del poble amb la Fàbrica, sinó de la relació d’aquesta amb el poble. De com és de poderosa i influent una gran empresa en una localitat petita, fins al punt de confondre’s totes dues.

De fet, tot el que van dir, ja ho sabíem. Que la Colònia fa temps que es deteriora sense que ningú faci res, ja ho sabíem. Que el Casino cau a trossos, ja ho sabíem. Que s’abocaven productes tòxics al riu sense cap control, ja ho sabíem. Que el protocol de Kyoto posava data de caducitat a certs productes químics que es fan a Flix, ja ho sabíem. Que hi ha una doble contaminació, la del riu i la de la cervell, tothom ho sap.

Llavors, de què ens escandalitzem? Realment, el reportatge ha enganyat a algú? Les respostes ja les he llegides pels blocs, i tothom té una part de raó. Per altra banda, potser el que ens fa mal és que un altre ens ho refregui per la cara com aquella dita que diu, més o menys, “Dels teus en vols dir però no en vols sentir dir”.

Flix a Demain TV

A començament d'agost vaig llegir la notícia a la pàgina web de l'ajuntament de Flix. La productora francesa Demanin TV havia encetat les emissions d’un programa de promoció econòmica que feia un recorregut per diverses poblacions de les comarques de Tarragona, amb l’assessorament de REDESSA, l’empresa pública de promoció econòmica de l’ajuntament de Reus de la qual el consistori de Flix n’és soci.

L’espai mostrava les possibilitats de desenvolupament d’aquests municipis i els nous equipaments que s’han creat per captar l’interès de nous inversors.

En aquell moment, el capítol on es parlava de Flix encara no s'havia emès. El temps passa volant, i no hi havia tornat a pensar fins fa uns dies. Avui xafardejant el seu web he vist que el capítol en qüestió ja està penjat.

Demain en Catalogne - Emission n°3 parla de les possibilitats econòmiques, entre altres llocs, de Flix (del minut 21 i 15 segons fins al minut 27 i 18 segons), concretament parla del Centre d’Empreses La Ribera, del laboratori de Tecnologia Ambiental del CTM i de la Reserva de Sebes i meandre de Flix.

Una bona notícia

Avui al Diari de Tarragona online he llegit una bona notícia per a Flix. Com diu el titular de la notícia es farà una

Inversió milionària per aixecar un complex hoteler al meandre de Flix

La notícia no és nova, ja feia dies que es comentava pel poble, però ara sembla que va de debò. Entre 2 o 3 milions d'euros s'invertiran per construir un hotel, un alberg i diverses instal·lacions complementàries.
Esperem que no sigui solament fum, que es concreti, que es dugui a terme i que rebi el suport de les administracions.

Qui tira la primera pedra?

Fa unes hores que el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, ha revelat, davant la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats, que hi ha 730 casos oberts contra partits polítics per casos de corrupció.

De la corrupció no s'escapa ni l'apuntador: 264 procediments penals contra polítics del PSOE, 200 contra membres del PP, 30 contra membres de Convergència i Unió, 20 d'IU i 5 d'ERC. Per nombrar únicament aquells partits polítics presents en la política catalana.

No es tracta de fer un rànquing de corrupció (allò de... "i tu més"), com ja ha fet algun mitjà de comunicació de la caverna mediàtica mesetària. Simplement s'ha de dir que "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra".

Conde Pumpido, en la seva compareixença posa èmfasi en afirmar que la corrupció no és un fenòmen generalitzat.

Destaca que a l'Estat hi ha més de 66.000 regidors i alcaldes, a part d'altres administracions autonòmiques i estatals, i que no arriben ni a l'1 % el número de responsables que han fet alguna cosa que sigui sospitosa pel jutge o fiscal.

Però una cosa són els fets i l'altre les sensacions. I la sensació que hi ha entre la gent és que els polítics, tots, s'estan aprofitant d'alguna manera del seu càrrec. Dins o fora de la llei, directament o indirectament..

Per què, quant llocs de màxima responsabilitat en empreses privades ocupen exaltcàrrecs públics? No, no és il·legal però si moralment reprotxable.

On és Kyoto?

Fa uns dies (del 2 al 6 de novembre) es va celebrar a Barcelona una conferència sobre el canvi climàtic. Els escàndols protagonitzats per polítics i gent del món de la cultura: corrupció urbanística, malversació de fons públic, apropiació indeguda, etc. etc.; és a dir, el xoriços de coll blanc, van enviar aquesta trobada lluny dels titulars dels principals mitjans de comunicació.

La trobada en qüestió, però, era important. Més de 4000 delegats de diversos països havien de fer els deures i elaborar un document consensuat per portar a la cimera de Copenhaguen del desembre. En aquesta cimera s'ha de signar un nou acord per substituir el Protocol de Kyoto (Japó 1997) que limiti les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament de la Terra i del canvi climàtic més enllà del 2012.

Ja us podeu imaginar que la reunió de Barcelona ha estat un fracàs, els participants han estat incapaços de signar un document de mínims i els interessos particulars s'han imposat als generals.

Mentrestant, les mostres de canvi climàtic són cada cop més evidents: perill de desertització de la conca mediterrània, fenòmens meteorològics extrems (llargues sequeres, pluges torrencials, huracans i tifons devastadors...), desglaç de l'oceà Àrtic, de l'Antàrtida i de moltes glaceres, augment del nivell del mar que ja és una amenaça real per a alguns països (Tuvalu) etc, etc, etc.

La situació és greu i estem aprop del punt de no retorn. Mai el clima havia canviat tant en tant poc temps. Són necessàries les accions conjuntes per sobre dels interessos locals o, els que és pitjor, dels interessos de les multinacionals.

Evidències del canvi climàtic

Foto muntatge del que pot passar

I ara, Recuprod!

Ni tant sols ens hem refet del tancament d'Inquide i de l'ERO d'Ercros que posem l'altra galta per a que ens fotin una altra bofetada.
Em refereixo a l'anunci del tancament de Recuprod del que me n'he assabentat aquesta tarda i de la que ja donen noticia Eva i Pere.
No hi ha paraules per expressar l'ambient que aquest nou fet crearà al poble (desil·lusió, indignació, cabreig,..) i el desafecte que és pot generar cap als polítics locals, com ja es pot llegir en alguns dels comentaris que es deixen als blocs.
Espero que entre tots trobéssim una solució perquè si no no tindrem Futur a Flix.
Per cert, i la residència? I els treballs de descontaminació de l'embassament? Algú sap alguna cosa?

Fàstig

Fàstig em fa veure com durant anys Fèlix Millet ha expoliat milions d'euros de la fundació Orfeó-Palau de la Música.

La quantitat et deixa gelat, però el pitjor és que actuava com si els diners fossins seus, o pitjor, perquè els malbaratava. Deixant de banda el seu sou millonari, Millet ha fet servir els recursos de la Fundació per pagar remodelacions de cases, viatges a les Maldives o a Dubai o les despeses de boda de les seves filles. Això si, ben arropat per Jordi Montull.

Fàstig em fa veure com Colom declara que ha rebut diners del Palau de la Música per pagar els deutes del Partit per la Independència i/0 per a la creació de la fundació Espai Catalunya que no va arribar a constituir-se mai. On són?

Fàstig em fa la fundació Trias Fargas vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya que ha rebut 500.000 € en subvencions al llarg de 10 anys mentre activitats culturals pròpies de l'Orfeó Català no es podien fer per "falta de fons".

Fàstig em fa el jutge que, tot i tenir la llei de la seva banda, no fa cas de la commoció social que ha provocat aquest cas i deixa en llibertat els imputats.

I fàstig em fa tota aquella gent que sabia el que estava passant i va mirar cap a un altra banda, va callar o va deixar fer.

Un bon cap de setmana

Aquest cap de setmana és intens des del punt de vista cultural.

Per una banda, l'1, 2 i 3 d'octubre se celebren a Flix les II Jornades sobre bosc de Ribera. L'últim esdeveniment de les Jornades de Patrimoni Històric i Natural que s'han desenvolupat a Flix durant tot el mes de setembre i que han tingut un gran èxit d'afluència de públic.

I, per altra banda, el 3 d'octubre, a Ascó, es desenvoluparà, coincidint amb la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos, una jornada d'homenatge a Carmel Biarnés, un gran divulgador de la cultura del territori.

I, per als més inquiets, el Rally Catalunya-Costa Daurada de l'1 al 4 d'octubre. Loeb, Hirvonen i Sordo, com a convidat, es disputaran el títol mundial per les carreteres veïnes.

Dubtes raonables: la grip A

Davant la possible pandèmia de grip A (grip porcina H1N1), tots el mitjans de comunicació posen el crit al cel. L'OMS diu que ens hem de preparar. Els governs anuncien la compra de milions de dosis d'antivirals (el famós Tamiflú). Es discuteix a quins grups de la població se li ha de posar una vacuna que encara no està suficientment estudiada. Es recomana no donar la ma, no donar petons, rentar-se sovint les mans... En definitiva es crea una situació de psicosi general.

Però, potser s'està exagerant una mica, no?
Els experts diuen que la grip estacional provoca cada any més morts que la grip A. També diuen que els símptomes són similars (la única variant és que la grip A afecta grups d'edat més jove que la grip estacional).
Llavors, per què s'està creant aquesta psicosi? A qui li convé que la gent estigui acollonida? Qui en sortirà beneficiat?

Dia si dia també, ens bombardegen amb notícies relacionades amb la grip A. Sembla que la història es repeteix. Ja va passar amb la malaltia de les vaques boges. Quan va aparèixer aquesta notícia va caure en picat el consum de carn de vaca. Però, és que ja ha desaparegut?.

I, a algú li ve al cap la grip aviar? Si, aquella que ens va fer mirar la cadernera de casa com si fos una bomba bacteriològica.

Segons l'OMS des de que la grip aviar (H5N1) va passar a l'home, a finals del 2003, fins a 31 d'agost de 2009 solament hi ha hagut 440 persones infectades. Les previsions de l'OMS i de la FAO parlaven d'una amenaça potencial sense precedents per a la salut humana amb milions d'afectats. I també es va parlar de pandèmia. Fins i tot G. Bush es va gastar milions de dòlars en la prevenció de la grip aviar. Però, res de res. Solament 440 persones afectades per aquesta grip en tot el món i un autèntic extermini d'aus de corral.

I ara, que passarà amb la grip A?
Fa dies que circula per la xarxa un vídeo que et fa pensar. No dic que tingui tota la raó, però et crea dubtes raonables.

Lo cul de Dart Vader a la Festa Major de Flix

Un dels avantatges de tenir un programa de Festa Major és que pots decidir a quin acte vols anar, l'hora, el lloc i, més o menys, que s'hi farà.
Per exemple, el dissabte 15 d'agost hi havia la festa del riu, a les 5 de la tarda i al Riu de Baix. Hi havia el pal ensabonat, natació, piragües, llençada de melons i síndries i les curses de puntones. Lògicament no t'esperes trobar un partit de futbol, posem per cas.
Doncs això no sempre és així. El dissabte 15 d'agost a les 12,15 de la nit hi havia a la plaça del mercat un concert a càrrec de Tribut Abba. Un nom bastant explícit, que t'assabenta del que aniràs a escoltar. La sorpresa va ser que durant les proves de so tocaven musica de Manà i, a l'hora del concert, així va ser.
Suposo que va ser un canvi de programació de darrera hora, ja que al dia següent que hi havia programat el concert del grup Magna (versions de Manà, on toca Marcel), van tocar els Tribut Abba.
Tanmateix, el dilluns 17 d'agost a les 6 de la tarda hi havia un dels actes festius que més s'esta consolidant i en el que hi participa més gent (directa o indirectament) de totes les edats, la gran rua de carnaval d'estiu: carrosses, disfresses, xarangues, colles, penyes....sangria i un fi de festa on actuava el grup Very Pomelo, liderat per Xarim. Per cert, una barreja molt fresca i agradable de rockabilly i rumba que hagués estat millor programar-lo per la nit.
Si vas en aquest acte, ja saps que hi trobaràs festa, alegria, música... El que no t'esperes trobar és Dart Vader pujant a l'escenari, agafar el micro i, davant de tots els presents, amenaçar-nos en ensenyar-nos el seu sable galàctic i no content amb això fer-nos un "calvo", demanar que puges una noia per a que ensenyes els pits i, en no tenir èxit, intentar sortejar un dels components del grup entres els "xoxos" (sic) presents. I tot això, davant d'un públic majoritàriament infantil, amb el vist-i-plau dels músics i el "laisser faire" de la comissió de festes.
No dic si està bé o malament. Simplement dic que no estava al programa de festes, per decidir si volia veure, o no, el cul pelut de Dart Vader.

Flix, l'any 1927

El meu amic i company de feina Àngel m'ha fet arribar aquesta adreça de la Confederación Hidrogáfica del Ebro (CHE) on podem trobar una amplia base de dades amb fotografies (fotoplanos) de la conca de l'Ebre de l'any 1927.

La bona qualitat de les imatge permet visualitzar com ha anat variant el paisatge per l'acció de l'home.

Les fotos on podem veure Flix, Riba-roja, Ascó... corresponen a la fulla 444. Aquí en teniu quatre exemples. Clicant a sobre de cada foto les podreu veure amb gran detall. Donen per a molt.

En aquesta primera foto es pot veure la "cloratita", que feia pocs anys que havia entrat en funcionament, desprovista de la massa forestal que ara la cobreix.

En aquesta segona foto es pot veure "lo galatxo" i el meandre quasi sense la vegetació de ribera que hi ha avui dia. També podem veure el fortí carlí amb les tres torres.

A la part superior dreta d'aquesta tercera foto es veu l'assut, la casa de turbines, el casino i altres edificacions de la fàbrica i de les escasses cases del barri.

Finalment, en aquesta darrera foto podem veure (dalt a l'esquerra) el perímetre del nucli del poble de Flix. S'observa el carrer major, el camí vell de la barca, la raval, algunes estructures del castell vell... i, es pot intuir, el que seria l'avinguda Catalunya.

Perill!!!!!!!!!!!

Bé, ja s'han començat a sentir els primers noms de les persones que es veuran afectades per l'ERO d'Ercros. Una notícia que mai s'hagués hagut de produir.
La situació no es gens agradable. Per suposat, no ho és per als treballadors i treballadores directament afectats. Però tampoc ho és per a la majoria de la població de Flix i dels pobles dels voltants, ja que qui més qui menys te algun familiar o conegut a "la fàbrica".

Únicament espero que el comitè hagi fet els deures amb l'empresa i hagi exigit una total claredat amb els criteris que s'han seguit per elaborar la llista d'afectats.
En cas contrari, és a dir, si la llista dona peu a interpretacions de perquè uns si i els altres no, el perill de fractura social és evident.

Festa Major

La Festa Major ja la tenim aquí i el programa de festes fa dies que el podem consultar per la xarxa. No vull fer valoracions abans d'hora, però del seguit d'actes que hi ha programats n'hi ha dos que m'han cridat especialment l'atenció.

Un és l'actuació de Lax'n'busto el divendres 13. L'any passat vam tenir el musical Grease Tour que, tot i els inconvenients que hi va haver, semblava que iniciava la recuperació del famós "espectacle" que es feia anys enrera i que ens va portar, entre altres, algunes obres de Dagoll Dagom. Ja veig que no hi haurà continuïtat.
En general, crec que la primera nit grinyola per tot arreu, perquè l'alternativa és "Folklore Mejicano" (sense comentaris).

L'altra és la Festa del Riu. Personalment, crec que s'hauria de recuperar la tradició de fer-la l'últim dia des Festa Major o, si més no, el penúltim, per això que diuen que s'han de muntar els focs artificials. A més, ja és hora que es posi fi al "proteccionisme" que es dona als participants de la vila tenint en compte que la cursa és absolutament neta i sols corren embarcacions de Flix, de Móra d'Ebre i Móra la Nova.
De moment, bona Festa Major a tothom.

No val a badar

Bé, sembla ser que l'ERO d'Ercros finalment serà menys traumàtic del que s'esperava. Deixant de banda els acomiadaments temporals (17), s'ha aconseguit reduir els acomiadaments definitius de 51 a 34 i, a més a més, aquests s'aniran reincorporant a la fàbrica a mesura que hi hagi jubilacions.

No conec en quines condicions es faran els acomiadaments, ni les jubilacions, ni tampoc com es farà la reincorporació del treballadors acomiadats, però l'assemblea de treballadors hi està d'acord (181 vots a favor); per tant, muts i a la gàbia.

Si bé l'acord “Dins de lo dolent, està bé”, aquest no ens ha de fer perdre la perspectiva de la problemàtica econòmica que continua patint Flix. S'ha de continuar lluitant des de tots els estaments per saber quin futur dona Ercros a la fàbrica de Flix, quines inversions hi ha previstes o si, senzillament, la dòna per perduda.
A la vegada, s'ha de lluitar per la diversificació econòmica. S'ha de recordar als polítics, que s'omplen la boca durant les campanyes electorals parlant de la necessitat d'un reequilibri territorial com a punt fonamental per al futur de Catalunya, que ja és hora de que comencin a complir les seves promeses.

I ho podrien fer apostant definitivament per la creació d'un eix de creixement econòmic Tortosa-LLeida, similar al triangle Tarragona-Valls-Reus.

Per aconseguir-ho s'hauria de començar millorant les infraestructures. Primer desdoblar l'eix de l'Ebre, aproximant aquestes dues ciutats entre elles i, si s'escau, enllaçar-les directament amb França.
També es podria afavorir l'arribada de gas a tos els municipis d'aquest eix de desenvolupament o potenciar la línea ferroviària Reus-Casp. Donar avantages fiscals a les activitats que s'hi instal·lin, potenciar el turisme o, fins i tot, convertir la zona en una Zona d'Urgent Reindustrialització (ZUR).

En definitiva es tractaria de crear les sinergies necessàries per a que la iniciativa privada no veiges aquestes terres com una zona aïllada i apostes per instal·lar-s'hi.

Festival Flix Jazz 09

Aquesta setmana gaudirem del FESTIVAL FLIX JAZZ. Durant els dies 24, 25 i 26 de juliol el jazz i altres músiques improvisades envairan alguns locals i carrers del nostre poble.

De moment, podeu escoltar algunes peces musicals dels grups que hi participaran en aquesta adreça Myspace: Flix Jazz. Per cert, com ja podeu imaginar, hi participaran músics flixancos.

24 jul 2009 18:00	Els plaers del jazz; per jaume magriñà	Ca Don Ventura
24 jul 2009 22:30	Swell	Discoteca Springflix
25 jul 2009 11:00	Master class d’Ivan Sáez	Escola de música de Flix
25 jul 2009 19:00	SWM	Plaça Major
25 jul 2009 22:30	Dani Pérez trio	Plaça Major
26 jul 2009 11:00	Música per a nens; per Norma Pujol i Júlia Muñoz	Escola de música de Flix
26 jul 2009 19:00	Paulinho lemos	Plaça Major

Eagle has landed

El 16 de juliol de 1969 a quarts d'onze del matí, hora local, s'enlairava des de Cap Kennedy (Florida, EUA) l'Apol·lo XI amb els astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins.

Dies desprès, el 20 de juliol, l'Eagle allunava al sud del Mare Tranquilitatis i Amstrong es convertia en el primer ésser humà que posava el peu sobre la Lluna (..un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat).

Però aquesta fita històrica no es pot explicar sense tenir en compte el context internacional en que es va produir: La Guerra Freda. La situació de tensió política, ideològica i militar que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX entre el bloc occidental-capitalista (liderat pels EUA) i l'oriental-comunista (liderat per la URSS) també es va manifestar en la cursa per la conquesta de l'espai.

Però aquesta conquesta de l'espai, que tenia molt de propaganda, era important sobretot per l'aplicació dels avenços científics i tecnològics a la indústria armamentista, especialment els míssils balístics intercontinentals (ICBM), capaços de posar diversos cap nuclears a milers de quilòmetres de distància.

Els soviètics sempre van anar per davant en aquesta cursa espacial: Van posar en òrbita el primer satèl·lit artificial el 1957 (Sputnik), el primer ésser viu, també el 1957 (la gosseta Laika), el primer home el 1961 (Yuri Gagarin), la primera dona el 1963 (Valentina Tershkova) i van fer el primer passeig a l'espai el 1965 (Alexei Leonov).

Kennedy, amb un cop d'efecte, va anunciar el 1961 que els EUA posarien un home a la Lluna abans de que acabés la dècada. Així, quan l'Apol·lo 11 va allunar, molta gent va donar per acabada aquesta cursa. Els americans encara enviarien 6 missions més, mentre que els soviètics van fracassar en el seu intent de posar un cosmonauta a la Lluna.

La porta de l'infern

Darvaz és una petita localitat situada al desert de Karakum al Turkmenistan. Antiga república soviètica, és un país situat a l'Àsia Central que disposa d'importants reserves de petroli i gas natural, però que actualment té un reclam turístic important: la porta de l'infern.

Es tracta d'un cràter provocat per l'home de més de 50 metres de diametre i més de 20 de profunditat que crema des de fa uns 35-40 anys.

Aquest cràter, visible amb el google Earth, és el resultat inesperat d'una prospecció minera feta per geòlegs soviètics als anys 70 del segle XX per trobar gas natural. Els geòlegs van topar amb una enorme caverna plena de gas que, per algun motiu, va incendiar-se i va provocar l'aparició d'aquest pou que crema en un incendi que sembla no tenir fi, alimentat pel gas que hi ha al subsòl i que ningú sap quan s'acabarà.

Notes de fi de curs

Avui ha estat el dia d'entrega de notes de fi de curs a l'IES Flix. Els alumnes han recollit unes notes que s'han anat gestant durant nou mesos.
El ritual es va repetint any rere any. Els alumnes que ja ho tenien tot aprovat, amb millor o pitjor nota, han confirmat allò que fa dies que sabien: l'any que ve passaran de curs.

En canvi, els alumnes que han anat a suficiència han reaccionat de manera molt diferent segons els resultats obtinguts. Alegria continguda perquè han jugat amb foc tot el curs i s'han salvat pels pèls, gran alegria perquè no s'esperaven aprovar i al final ha sonat la flauta o, profunda decepció i, fins i tot llàgrimes, perquè no han superat el curs.

També avui s'han fet públiques les notes de selectivitat i, en aquest cas, hem de felicitar a tots els alumnes de segon de batxillerat que han fet les proves, per què tots han aprovat. Esperem que la nova etapa que se'ls obre els vagi bé.

Bones vacances a tots!!

Nit de Foc

Si voleu saber aspectes relacionats amb la festivitat de Sant Joan, aquí os deixo un parell d'enllaços per a informar-vos.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_de_Sant_Joan
http://www.xtec.cat/~ealtimir/stjoanca.htm

Portes Obertes?

El dissabte 13 de juny es va fer una jornada de portes obertes de la Residència i Centre de Dia "Les Escoles". Una jornada que donava a conèixer al poble de Flix un equipament reivindicat des de feia dècades que entrarà en funcionament aquesta tardor.

Però, més que una jornada de portes obertes, va semblar una inauguració, amb parlaments, audició musical, refrigeri i, l'ingredient que no pot faltar en tota inauguració, polítics a dojo: la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, els directors del serveis territorials, Xavier Vega, Carles Vega, Montse Perelló, Jordi Gaseni i Adam Tomàs, el president del Consell Comarcal, Josep Solé, la diputada al Parlament Marta Cid i, lògicament, membres del consistori (no sé si em deixo algú).

El que havia de ser una jornada de festa on el protagonisme l'havia de tenir el poble de Flix es va convertir en una festa "encorsetada" on el protocol s'imposà a l'espontaneïtat.

Però tornem a la Residència. Es tracta d'una infraestructura que crearà entre 60 i 70 llocs de treball, però, que ningú s'enganyi, aquests llocs de treball no poden compensar els que s'han perdut amb el tancament d'Inquide, ni els que es perdran amb l'ERO d'Ercros.

Evidentment generarà una activitat econòmica que abans no hi era, però la majoria de llocs de treball que es crearan no es poden comparar ni en nivell d'especialització, ni en nivell d'exigència ni, molt menys, en nivell econòmic als que s'han perdut i es perdran.

Recull fotogràfic de "Les Escoles"

S'ha fet, s'ha dit, s'ha escrit

S'ha fet

Ahir (dijous 11 de juny) a la reunió de la plataforma "Volem viure a Flix" es va posar de manifest que si s'eviten temes conflictius, la gent pot fer pinya. I així és com més força es pot fer.

Les ganes de trobar solucions ràpides a conflictes llargs havia portat al plantejament de mesures que, en lloc d'unir, portaven a l'enfrontaven. Ahir, amb l'anunci de la creació d'un front comú entre la plataforma, l'ajuntament i el comité d'Ercros, es va evidenciar que la prioritat ara és salvar el màxim nombre de llocs de treball; més endavant serà el moment de dir cap a on volem anar.

S'ha dit

De vegades volem aportar solucions que responen més a la ignorància que a la realitat. Dir que els diners que s'han d'invertir en la recuperació del castell carlí s'haurien de dedicar a fer una nova fàbrica al poble, és una absurditat, perquè aquests diners, o es gasten en aquest projecte o no arriben al poble. Són ajuts públics que responen a un projecte, i si aquest no es fa...
A més, qui l'hauria de fer aquesta fàbrica? L'ajuntament? L'estat? No sabia que estavem en un país comunista.
Per altra banda, el seguit de comentaris despectius cap la reserva de Sebes, ratlla la paranoia. Dir que Sebes no aporta res al poble de Flix és, senzillament, mentida.
Ah! i sobre la mosca negra llegiu aquest enllaç de Jaume Masip. I no ho diu ell, ho diu el cap de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA.
S'ha escrit
L'altre dia em van comentar l'aparició d'un nou bloc "Flix en lluita". Un bloc anònim (de fet signa amb les inicial F.E.L) d'algú que no s'atreveix a donar la cara però que es permet insultar a tort i a dret amb un to populista i demagògic que em recorda a Lerroux.
Però és que, a més a més, s'ha apropiat del nostre gentilici, flixancos, posant-lo en la seva adreça electrònica (http://flixancos.blogspot.com/) quan en realitat el contingut del bloc respon als seus interessos personals i no als del poble de Flix.

Flix castiga als polítics

Ni partits polítics, ni ideologies ni, molt menys, líders. No, a Flix ha guanyat el vot nul amb 571 paperetes (un 36,21% dels vots) i, si li sumem el vot en blanc que ha estat de 39 paperets (2,47%), el resultat és que el 38,68 % dels que van anar a votar no es veien reflectits en les llistes dels partits.

Els resultats electorals a Flix mostren la ràbia, la incertesa, la impotència, la preocupació, la protesta que s'està vivint al poble com a conseqüència de la pitjor crisi que estem patint amb el tancament d'Inquide i de l'ERO presentat per Ercros. Ningú es pot alegrar d'aquests resultats.

Eleccions al Parlament europeu 2009. Resultats electorals a Flix.

Especialment preocupants son els resultats del PSC i d'ERC , els dos principals partits que hi ha a l'ajuntament de Flix. Els dos han perdut més de la meitat del suport electoral respecte a les passades eleccions al Parlament europeu del 2004, quan van rebre 829 i 370 vots respectivament. Però si bé el PSC continua sent la força més votada, ERC es superada per CiU (que sols perd 50 vots) i passa a ser la tercera força del poble.

I de l'abstenció? Que n'hem de dir? Ja em parlarem.

El Salt de Flix (i III)

La finalitat de tota l'obra del Salt de Flix era la producció d'energia elèctrica. Una energia que es generaria a partir de la velocitat que agafava l'aigua en salvar el desnivell que provocava l'embassament entre el riu de Dalt i el riu de Baix.

Dins l'edifici de la central s'hi van instal·lar quatre turbines Kaplan d'eix vertical amb 14.300 HP per màquina.

El parc de transformació treballava inicialment a la tensió de 110 kv, voltatge que actualment s'ha homogeneïtzat amb la resta del sistema.

Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja. Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001