Mulla't pel riu de La Cana!

Aquesta petita conca hidrològica desguassa al marge esquerre de l’Ebre dins del Meandre: és l’altre riu de Flix. Les seves aportacions són irregulars alterant mínimament la dinàmica del riu. El riu de la Cana neix a les vessants del Montsant, amb una longitud de 20 km i una conca de 75 km2. Recull aigua i sobretot realitza les seves aportacions a través de l’aqüífer tot i que, en anys molt plujosos, arriba a circular superficialment. Aquest riu assenyala els límits provincials entre Tarragona i Lleida, una limitació històrica que dibuixa un curiós terme de Flix.

Actuació que es planteja: com a celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, es planteja la restauració de l’hàbitat de ribera de la desembocadura del riu de la Cana amb el riu Ebre. La proliferació de canya invasora (Arundo donax) impedeix la regeneració natural de la zona, d’aquesta manera s’eliminarà aquesta espècie invasora i es replantarà la zona amb àlbers (Populus alba), l’arbre de ribera propi de la zona.

Qui es vol que participi: la implicació i participació dels Voluntaris de la Reserva i de la població local, permetrà al llarg d’aquesta jornada, la realització d’una actuació de restauració d’aquest paratge emblemàtic des del punt de vista de la seva identificació social i per la importància dels seus valors naturals i paisatgístics.

Quins resultats s’esperen: evitar la proliferació de canya invasora i reforçar la regeneració natural de la zona de ribera del riu de la Cana. Aconseguir un gran èxit de participació durant la celebració de la diada, per tal de difondre la importància de la implicació i conscienciació ciutadana per la millora del nostre patrimoni natural i del medi ambient en general.

Punt de trobada: Pont del riu de la Cana Hora: 9,00
Durada de l’activitat: 3 hores
Informació: Mas del Director - Reserva Natural de Sebes | 977 265 112

Informació facilitada pel Grup de Natura Freixe.

Bones notícies per a Flix

Ajuntament de Flix

Ahir, dimecres, 25 de maig, va tenir lloc a Madrid una reunió amb el director general d'Energia i Mines, Antonio Hernández. A la trobada hi eren presents Marc Fargas i Francisco España, director de la fàbrica de Flix i responsable del departament d’innovació, respectivament, en representació d’Ercros; Thomas Krause com a director general de l’enginyeria alemanya Seeger; Carles Vilaseca en qualitat de representant de Seeger a Espanya; Pere Muñoz, senador i regidor de l’Ajuntament de Flix i Oscar Bosch com alcalde. La reunió va servir per presentar al Ministeri un projecte relacionat amb l’aprofitament de la biomassa que és previst s’instal·li a Flix els propers mesos. Davant el Ministeri d'Idústria es va voler fer la primera presentació d’aquest projecte que va prenent forma des de fa un any i mig i que es preveu es pugui presentar amb més detall a la població i la premsa el proper dijous dia 2 de juny a les 18 h. al Centre d’Empreses “La Ribera”. Posteriorment es vol programar també un acte de presentació en el marc de la commemoració de l’Any Mundial de la Química a la carpa instal·lada per l’AEQT a la rambla de Tarragona.

L’Ajuntament de Flix encarregà a finals de 2010 a la consultoria ICPP un estudi per determinar l’impacte territorial i potencial de proveïment a la conca de l’Ebre de la biomassa disponible. El motiu fou l’existència d’una proposta en ferm per instal·lar una indústria relacionada amb el seu aprofitament al polígon d’Ercros. Amb anterioritat l’Ajuntament de Flix ja va encarregar el 2009 un primer estudi dirigit per l’IREC, amb qui es va signar conveni, sobre possibilitats d’aprofitament de diversos tipus de biomassa des del punt de vista energètic i ambiental al municipi de Flix i la seua àrea d’influència, essent que apareix com un sector estratègic dins del mapa energètic català i espanyol al qual queda molt camí per créixer com a productors i consumidors per apropar-nos als índexs de centre i nord d’Europa.

Dijous doncs es presentaran els detalls d’aquesta inversió que duu esperança al futur industrial de Flix i una àmplia zona d’influència, recuperant els mateixos actors que van fer possible fa més d’un segle la implantació de la química: la línia de ferrocarril, l’aigua i el capital alemany.

Ho he copiat del bloc de Jaume i de la pàgina de l'Ajuntament de Flix, però és que la notícia em sembla molt positiva.

Resultats eleccions municipals Ribera d'Ebre 2011

	Regidors				Participació
Ascó	4 CiU	4 IA-FIC	1 PSC		83,11%
Benissanet	4 CiU	3 PxB	2 EpB		74,18%
Flix	5 PSC	3 CiU	3 ERC		68,83%
Garcia	5 CiU	2 PSC			73,67%
Ginestar	6 PSC	3 CiU			85,38%
La Palma d'Ebre	5 CiU	2 PpIPE			85,59%
La Torre de l'Espanyol	3 CiU	2 PpIT	2 FP		86,28%
Miravet	6 EpM	1 CiU			86,93%
Móra d'Ebre	7 CiU	4 PSC	1 ERC	1PPC	65,33%
Móra la Nova	6 CiU	4 ERC	1 PSC		74,08%
Rasquera	4 ERC	3 CiU			80,15%
Riba-roja d'Ebre	5 CiU	4 PSC			83,12%
Tivissa	6 CiU	1 AT	1 ICV	1 AISA-FIC	86,67%
Vinebre	7 CiU				72,45%

Resultats elecccions municipals Flix 2011

	Resultats 2011
Total votants	2.115	68,83%
Abstenció	958	31,17%
Vots nuls	75	3,55%
Vots en blanc	65	3,19%

Candidatures	Vots		Regidors
PSC-PM	924	45,29%	5
CiU	567	27,79%	3
Esquerra-AM	484	23,73%	3

Distribució dels regidors

Comparativa amb les darreres municipals

Fonts:
www.3cat24.cat/
http://resultados2011.mir.es/ini99v.htm

Eleccions municipals (1995-2007)

Les tres candidatures (PSC, ERC i CiU) que es presenten aquest 2011 a les eleccions de Flix van coincidir com a tals per primer cop, en unes municipals, l'any 1995.

Tant a les eleccions d'aquell any, com a les de la següent legislatura (1999) hi va haver un clar guanyador, el PSC, al capdavant del qual es trobava Antoni sabaté; i un clar perdedor, ERC, que no va aconseguir cap regidor.

Els resultats d'aquest partit (ERC) en unes municipals van canviar sobtadament a les eleccions del 2003, coincidint amb la presència com a cap de llista de Pere Muñoz, que va tornar a assolir l'alcaldia i va crear un govern de consens.

Malgrat que Pere Muñoz va continuar com a cap de llista a les eleccions de 2007 hi va haver una pèrdua important de vots per a ERC que va obligar a repartir-se l'alcaldia amb el socialistes, encapçalats per Óscar Bosch.

Per la seva banda CiU mai ha estat l'opció més votada, mai ha tingut l'opció d'ocupar l'alcaldia. De fet, en aquestes darreres quatre legislatures, ha obtingut com a millor resultat 3 regidors a les eleccions de 1999 (encara que el seu millor resultat en unes eleccions municipals va ser l'any 1987 quan va aconseguir 4 regidors).

En les taules que teniu a continuació es poden veure els resultats de les eleccions municipals de Flix des del 1995 fins al 2007, període de temps en que han coincidit PSC, ERC i CiU. Diumenge 22 de maig sabrem com continua la història.
Els tres partits presenten caps de llista nous, encara que potser la cap de llista d'ERC parteix una mica en desavantatja. El 22 de maig veurem si el PSC manté la fidelitat del seu electorat, veurem si ERC aguanta el handicap d'una cap de llista poc coneguda i si CiU assoleix els resultats que esperen.

Resultat de les eleccions municipals del 1995

Resultat de les eleccions municipals del 1999

Resultat de les eleccions municipals del 2003

Resultat de les eleccions municipals del 2007

Font: www.gencat.cat

El comptes clars

Segons ha sortit publicat al BOE, l'Estat subvencionarà amb 276,86 euros cada acta de regidor que aconsegueixin els partits, coalicions i agrupacions electorals a les eleccions municipals del proper 22 de maig. També pagarà 55 cèntims per cada vot rebut, sempre que es tradueixi en regidors.

L'Estat també estableix un límit de despesa electoral a tots els partits, coalicions, federacions i agrupacions que presenten candidatures en aquestes eleccions municicpals. Així s'ha decidit que el límit de despesa electoral sortira de multiplicar per 0,10 euros el nombre d'habitants correponents a les poblacions de dret de les circumscripcions on es presentin les candidatures.

Ara bé, per cada província, aquells que es presentin almenys al 50% dels municipis, podran gastar, a més, 133.121,69 euros per cadascuna de les províncies en que compleixin aquesta condició.

És a dir, aquells partits que presentin més llistes electorals (com a mínim al 50% dels municipis de la província) tindran més diners a gastar en campanya electoral. Diners que es gastaran allí on decideixi l'executiva del partit, que probablement serà en algun municipi on el vot estigui més disputat i on una bona campanya electoral pugui decidir el resultat final.

Això últim explicaria l'aparició de determinades candidatures amb una llista electoral formada en la seva totalitat o en la seva majoria per gent de fora vila.

L'home del cafè

Pots trobar l'home que surt en aquesta foto en tres segons?