Podem criticar?

Als alcaldes, presidents de consells comarcals, president de la Generalitat i d'altres càrrecs de govern se'ls ha de criticar, se'ls ha d'exigir més, independentment de si els has votat o no a les últimes eleccions, de si estàs o no pròxim al seu ideari o de si fan bé les coses.
El raonament és senzill: ells (els polítics) són el primers que se n'encarreguen de publicitar els aspectes positius que es desprenen de la seva tasca pública, quan en realitat és la seva obligació treballar pel bé comú. En canvi, intenten amagar allò que no fan prou bé.
Així, surten a la foto de la tant esperada inaguració, posen la primera pedra de l'edifici davant la premsa, apareixen al costat del prestigiós conferenciant o escriptor, parlen als mitjans de comunicació autocomplaent-se, etc.
En canvi, amaguen aquella negociació fallida, es mantenen al marge de la presa de decisions negatives (acomiadaments, tocs d'atenció...) per no aparèixer com a responsables, oculten les inversions promeses i no aconseguides, culpen a Madrid de la manca de diners...
Es indubtable que a Flix s'està treballant, i molt, des de totes les regidories. Una feina constant, de vegades fosca, de la qual moltes vegades un no se sent recompensat. Però tampoc no podem negar allò que no s'acaba de fer bé.
Cal recordar les inversions fallides com la de Synthesia o Vallombrosa. El retard constant en l'inici de les obres de neteja de l'embassament. La dificultat per aconseguir un cabal ecològic al meandre. El minitransvasament encobert...

I ara, què?

Avui al diari de Tarragona i a la pàgina web de l'ajuntament de Flix es pot llegir una bona notícia sobre el poble. Gràcies a les obres de recuperació de la façana fluvial (ja era hora que es fessin) s'ha descobert una part de la muralla del baluard defensiu que envoltava la vila.
Però, i ara què?

Doncs, sembla ser que es començarà a treballar en un projecte de restauració. Això vol dir, que no es farà res.

A Flix tenim altres exemples que em permeten fer aquesta afirmació. Són alguns els jaciments arqueològics trobats a Flix que desprès d'unes primeres intervencions i d'encarregar aquests projectes no s'ha fet res més.

Copiant la campanya d'aquest estiu de la Generalitat de Catalunya "Foc Zero", vull mostrar la manca de concrecions (zeros) que s'han produït a Flix, sigui qui sigui el responsable, en relació al nostre patrimoni:

Molí d'Oriol ---> zero
Castell Nou---> zero
Poblat ibèric dels Castellons ---> zero
Jaciment de Sebes --> zero
Museu local --> zero
Teuleria --> zero
Restauració muralles --> ?
.....

El poble de Flix ha viscut durant anys d'esquena a la seva història. La recuperació del patrimoni històric i arqueològic tot just acaba de començar però cal donar-li una empenta definitiva. Si les institucions oficials (Servei d'Arqueologia de Catalunya) no es mostren sensibles als nostres objectius cal que l'ajuntament de Flix hi dediqui recursos propis per recuperar el nostre passat. Si s'han de prendre decisions que es prenguin.

No surten els números

La petjada ecològica fa referència a la superfície de terreny que es necessita per mantenir el nostre estil de vida de manera indefinida.
Això suposa fer front a les nostres necessitats diàries: aliments, habitatge, energia, béns i serveis. Però també assimilar els residus que produïm.
A Catalunya, als catalans, ens fa falta la superfície equivalent a quasi 8 "catalunyes" per a mantenir el nostre nivell de vida. Tenim una petjada ecològica important que compensem amb les importacions de tot tipus de recursos d'altres països i/o continents.
El més preocupant és que la Terra en conjunt, amb totes les desigualtats que hi ha, amb totes les diferències de qualitat de vida que hi ha entre països desenvolupats i subdesenvolupats, amb totes les injustícies, té una petjada ecològica d'1,3; és a dir, la població mundial necessita una Terra i un terç més per mantenir la situació actual.
No surten els números. Estem consumin més recursos i generant més residus dels que el planeta pot generar o assimilar. Això ens aboca a una catàstrofe si no posem remei. El científic Stephen Hawking ja ha anunciat que amb aquest ritme de consum de recursos la Terra no aguantarà ni 100 anys.
Mentre tan la crisi financera i econòmica que patim ens porta una notícia que la podem qualificar de positiva: Segons l'OPEP i l'AIE aquest any, el consum de cru serà un 12% menor del previst fa tan sols un més i per al 2009, la demanda de petroli també serà menor del que, a priori, estava previst.
Això, que en teoria hauria de alegrar-nos des del punt de vista ambiental, es presentat per alguns mitjans de comunicació com un situació negativa.

Montse Banegas

Flix és un poble amb una activitat cultural envejable i així queda patent en les nombroses entitats que tenim i en la pedrera sense fi de joves talents.
A la llarga llista d'autors locals hi hem d'afegir el nom d'una escriptora novell, Montserrat Banegas.
És llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha cursat estudis de postgrau en teoria política.
Em fa molta gràcia perquè, a l'igual que altres, ha format part de la vida acadèmica de l'institut de Flix i ella va formar part d'un dels primers cursos que vaig tenir a l'entrar a ensenyament.
Quan acaben l'institut perds el contacte amb els alumnes, però alguna vegada t'arriben notícies que et mostren com s'han anat obrint pas per la vida.
La seva primera novel·la Una dona incòmoda acaba de sortir del forn, us podeu descarregar el primer capitol de la pàgina oficial de l'editorial per fer un tast.(cliqueu aquí)

Castells de fum

Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003 i 2006, i especialment desprès del nomenament dels càrrecs polítics dels diferents nivells, es va desfermar a Flix una eufòria desmesurada.
Probablement no hi havia en tot Catalunya cap municipi que tingués tants càrrecs polítics per habitant. Tothom en parlava. Teníem diversos directors de serveis territorials, algun director general, un conseller del govern de la Generalitat i actualment, fins i tot, tenim un senador a Madrid.

Esta vegada si!!! (com el Barça).

Ara sortirem de la crisi que arrosseguem de fa anys!!!.

Lo poble tornarà a ser lo que era!!!!

Ens pensàvem que tenint gent del poble als centres de decisió la situació de Flix faria un tomb de 180º. Es va arribar a comentar que en pocs anys Flix passaria a tenir 15.000 habitants.

"Si home, no has vist que s'estan fent un munt de pisos.

Ha de venir molta gent per lo del pantano".

Dolça ingenuïtat! Flix en tindria prou en recuperar els més de 5000 habitants que teníem fa anys. Però això no depèn d'actuacions puntuals sinó de canvis estructurals.

Bé, la realitat és la que és i Flix continua sent un poble amb una situació demogràfica i econòmica si no greu, almenys si que és delicada. I els nostres polítics o no poden o no en saben o, pitjor encara, algun d'ells, que fa anys que són fora vila, ni tan sols coneixen la realitat del nostre poble.