Tots aprovats!!

Avui hem conegut les notes dels alumnes de segon de batxillerat que han fet les proves d'accés a la universitat; la popularment coneguda sel·lectivitat. Els resultats no podien ser millors, hem aconseguit l'excel·lència. Un 100% d'aprovats!

Ara aquests alumnes hauran de prendre unes decisions que, en la majoria dels casos, marcaran el seu futur professional. Hauran de triar amb cura i preinscriure's en aquella universitat a la que desitgin anar i esperar que la nota de tall els permeti començar els estudis al setembre.

També avui, xafardejant per la xarxa, hem pogut trobar al diari El Punt tot un seguit de notícies sobre l'activitat econòmica que s'està fent a Flix. La majoria d'aquestes notícies, però, no són notícies en un sentit estricte, doncs ja es coneixien de feia dies.

Flix rep més de 250 milions d'euros.
Volem renovar l'activitat industrial al polígon d'Ercros.
Flix tindrà un hotel de quatre estrelles i un alberg al meandre.
La reserva de sebes vol fer el seu propi oli.
Acuamed assumirà la passarel·la de vianants del pont.
Es recupera la senyalització turística del patrimoni.

I si robem tots?

Robeu! Robeu! Robeu! Robeu el que pugueu, en massa, tots a l'hora, grans i petits, homes i dones. Robeu a qualsevol lloc: bancs, caixes, supermercats, gasolineres, comerços. Robeu a qualsevol hora, de dia o de nit, faci fred o faci calor, a l'hivern o a l'estiu. Robeu qualsevol cosa, com més gran i cara millor. Si us agafen torneu el que heu robat i us deixaran anar. Creieu-me, no us passarà res. O si?.

A si! Perdoneu! Ens detindran, ens fitxaran, passarem a disposició judicial, esperarem que se celebri el judici i ens condemnaran a presó, perquè estem fent un delicte. Però sobretot, ens posaran a la presó perquè no formem part de les 1500 fortunes que tenen oberts 3000 comptes a bancs suïssos per valor de 6000 milions d'euros i que han estat defraudant a hisenda (hacienda somos todos deia l'slogan) durant anys i anys.

Perquè a aquesta gent, que ha estat fent un delicte fiscal continuat, se'ls vol convèncer per a que repatriïn els seus diners sense que hi hagi cap persecució penal. Tot se solucionarà amb el pagament del deute tributari, més els interessos i una sanció administrativa (probablement una multa).
Els experts diuen que els jutjats espanyols no poden obrir 1500 processos penals ni 1500 investigacions per falta de recursos, i per això s'ha optat per la via administrativa. Conclusió!!! com més gent robi, més impossibilitat tindran de jutjar-nos. No hi ha recursos.

Algú ja parla de tracte de favor cap a les grans fortunes, d'amnistia fiscal, de privilegi. Quina cara dura.

Book

Les innovacions tecnològiques són constants, ipod, iphone, ipad, ebook, netbook... Les tenim al nostre abast les 24 hores del dia. Les agressives campanyes publicitàries llançades per les multinacionals pràcticament ens obliguen a estar a l'últim pel que fa a gadgets electrònics.

Ara volen arraconar el llibre. Ja parlen obertament dels avantatges dels llibres digitals o electrònics i a l'institut els implantarem al curs 2010-11 a 1r i 2n d'ESO.

Sembla un contrasentit que, ara que els alumnes mostren clares mancances de comprensió lectora i d'expressió escrita, es vulgui imposar el llibre digital.

Per això és d'agrair les mostres iròniques de suport al llibre tradicional que es troben per la xarxa: Compacte, portàtil, sense cables, sense circuïts elèctrics, sense bateria, sense necessitat de connexió, el llibre no et deixarà mai de banda.

Sempre a l'abast, no has d'esperar que es carreguin els continguts, no es penja mai, no s'ha de reinicialitzar ni s'ha de recarregar mai, amb un índex que t'ordena els continguts i et facilita la seva localització immediata.

Amb el punt de llibre accediràs directament allí on et vas quedar el darrer dia, amb el llapis hi podràs fer anotacions o subratllar els més important.

Pot ser, el millor invent (el llibre) ja el tenim entre les mans.

Samaranch, falangista

Moltes persones que van viure sota la dictadura del general Franco es van veure obligades a cantar el Cara al Sol i van haver de fer la salutació feixista. Eren altres temps i no hi havia llibertat. Aquestes persones no es poden considerar franquistes, ni afectes al règim.
Una altra cosa es haver participat voluntàriament de les institucions del règim franquista com és el cas del senyor Juan Antonio Samaranch. Un personatge, que no sols va formar part de la maquinària del dictador, si no que mai se'n va penedir.

"Jo no m'avergonyeixo del que vaig fer a Espanya", va dir Samaranch en una entrevista el 1999 al The New York Times. "Franco va fer coses bones per al meu país. Ell ens va mantenir fora de la Segona Guerra Munidal" (ja!)
Burgés, tradicionalista, conservador, Samaranch, nascut el 1920, va ingressar jovenet a la Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), va ser regidor d'esports a l'ajuntament franquista de Barcelona des de l'any 1955 fins al 1962.
El 1964 va ser Procurador a Cortes a les Corts franquistes, càrrec que ocupà fins el 1977.El 1967 fou nomenat Delegado Nacional de Deportes i a ell se li atribueixen les frases "Contamos contigo" i "Vive deportivamente" . També va ser president del comitè olímpic estatal del 1967 al 1970 i president de la diputació de Barcelona de 1973 a 1977.
Tota una vida dedicada a promocionar el drets i les llibertats de les persones. Per això no es d'estranyar que el 18 de juliol de 1974, un mica més d'un any abans de morir el dictador, Samaranch continuava fent la salutació feixista.El més paradoxal és que, un cop mort (21 d'abril de 2010) els mitjans de comunicació hagin passat de puntetes per aquest passat i que des de la Generalitat de Catalunya s'hagi omès voluntàriament i se li hagin fet uns funerals de cap d'estat amb un exercici de desmemòria històrica que deixa retratats un cop més als nostres polítics.

Únicament s'ha recordat els seus 21 anys al capdavant del COI. Període de temps que, sembla ser que no va ser tant bo com ens l'han pintat. Al menys això és el que es dedueix de la lectura de la premsa internacional.

Operació Overlord

El 6 de juny de 1944, un dia desprès del que estava previst degut al mal temps, els aliats, veient que l’Alemanya nazi no tenia capacitat de resposta desprès de la invasió d’Itàlia (1943) i de l’expansió russa per l’est, van iniciar el desembarcament de Normandia amb la intenció d’obrir un nou front a l’oest d’Europa. Un objectiu reiterat diverses vegades per Stalin.

Els detalls de l’operació, coneguda amb el nom d’Operació Overlord, s’havien decidit a la conferència de Teheran. Al capdavant de les forces aliades (americans, britànics,canadencs, francesos, polonesos...) estava el general Eisenhower i encara avui dia continua sent la major invasió amfíbia realitzada. El dia 6 per la nit, tot i no haver assolit tots els objectius, els aliats van establir sòlids caps de pont que van permetre desembarcar en pocs dies 250.000 soldats i 50.000 vehicles i es va iniciar l’alliberament de França (Paris seria alliberat a l’agost).

El mariscal de camp Rommel, que va fer-se càrrec del grup B de l'exercit alemany per defensar el nord de França de la imminent invasió aliada, havia anat a Alemanya, ja que era l'aniversari de la seva esposa i li volia regalar unes sabates. Les sabates que varen costar la guerra en dirien molts després.

En l’èxit del desembarcament hi va jugar un paper important un català, Joan Pujol, un agent doble (nom en clau Arabel pels alemanys i Garbo pels britànics). Garbo va ajudar a convèncer Hitler que el desembarcament seria a Calais (Operació Fortitude) mentre que a Normandia hi hauria una maniobra de distracció.