dijous, 31 de juliol del 2008

El pont de ferro de Flix

No sé si us heu parat a pensar la dificultat de creuar un riu de les dimensions de l’Ebre sense els mitjans adequats.

Durant la batalla de l’Ebre va ser un dels principals mals de cap de l’exèrcit republicà. Els mitjans utilitzats van ser molt variats:

Aturats a les portes de Gandesa tenien al davant l’exèrcit franquista: disciplinat, dur, ben preparat i millor equipat, reforçat amb les tropes nazis de la Legión Cóndor i els feixistes italians i amb una línia de subministraments quasi inesgotable.

Darrere tenien l’Ebre, una frontera natural que dificultava enormement l’arribada al front de municions, menjar, peces de recanvi, tropes de refresc, gasolina, aigua, carros de combat i demès armament pesant...

Subministres esperant creuar l'Ebre

Els passos que es construïen eren constantment bombardejats per l’aviació franquista i ràpidament reconstruïts de dia o de nit pels pontoners de l’exèrcit republicà.

Bombardeig passos sobre l'Ebre

Un dels passos més importants durant tota la Batalla de l’Ebre fou el pont de ferro de Flix, situat davall mateix del Castell Nou, més o menys on hi havia el pas de barca del riu de dalt, una mica més avall de la roqueta. Encara avui es pot veure, entre la vegetació i pràcticament colgat, el refugi que es va construir per a l’escamot de pontoners que tenia com a missió mantenir el pont en òptimes condicions.

El pont de ferro fou utilitzat com a mitjà de pas de material pesant, objecte de continus bombardejos i, evidentment, de reparacions constants. Fou el darrer pas en ser destruït desprès de la retirada total de l’exèrcit republicà el 16 de novembre de 1938.

Bombardeig del pont de ferro de Flix i, reparació nocturna del pont de ferro de Flix?

divendres, 25 de juliol del 2008

00:15 h del 25 de juliol de 1938

00:15 h del 25 de juliol de 1938. Nit sense lluna. La foscor protegeix als primers soldats d’infanteria republicans que creuen el riu. Comença la batalla de l’Ebre que durarà 115 dies (o potser 116?). La batalla que va precipitar la fi de la segona república i que va obrir una etapa ominosa.

Diverses són les causes que explicarien el perquè es va decidir creuar l’Ebre: Alliberar la pressió que Franco estava exercint sobre València, allargar la guerra civil fins a enllaçar amb un més que probable conflicte europeu, trencar l’aïllament de Catalunya, necessitat d’una victòria...

L’ofensiva republicana la va dur a terme l’Exèrcit de l’Ebre, comandat pel tinent coronel Juan Modesto Guilloto, que bàsicament comptava amb els cossos d’exèrcit V i XV, dirigits respectivament pels tinents coronels Líster i Tagüeña.

La vora dreta de l’Ebre estava dominada pel general franquista Yagüe, el cap del Cos d’Exèrcit Marroquí, format per les divisions 13a, 50a i la 105a.

Feia dies que s’estava preparant la contraofensiva republicana; des de començaments de 1938 s’estava reorganitzant tot l’exèrcit republicà sota les ordres de cap d’Estat Major el general Vicente Rojo. Aquest assitirà a l’inici de les operacions des de l’Observatori Militar de La Figuera a la Mola de Sant Pau (617 m).

L’objectiu era crear un cap de pont amb l’ocupació de Gandesa, que pogués servir de base a operacions posteriors.

El pas del riu es va fer durant la matinada del 25 amb nombroses barques requisades al llarg del riu i de la costa i que bàsicament transportaran tropes.

...Vaig creuar el riu cap a les sis de la matinada, a l’alçada de Riba-roja, davant mateix del poble. Érem 10 a la barca i tots anàvem drets. L’Ebre estava tranquil, no tenia por. Vaig veure una concentració de soldats que semblaven fileres de cucs marxant, pensava que tindria molta mala sort si em tocava a mi. Era el primer cop que anava a la guerra...

Joan Masot, lleva del bibe, veí de Flix.

Quasi a la vegada els pontoners van començar a desplegar tot un ventall de mitjans per creuar el riu: Passeres sobre flotadors de suro, plataformes sobre pontons, ponts de ferro i fusta... Tot per augmentar el ritme de pas de la infanteria a més dels camions, tancs, artilleria, municions i altres serveis necessaris per a l’ofensiva.

Les operacions militars inicials es van dividir en una acció principal i dues de secundàries. L’atac principal es va fer entre Riba-roja i Miravet-Benifallet i va ser un èxit, ja que van sorprendre totalment a les tropes del general Yagüe qui, aquella nit, en acabar una reunió amb els seus subordinats va afirmar:

Bueno, vamos a dormir, señores, que esta noche los rojillos no parece que traten de cruzar el Ebro.

Una acció secundària van tenir lloc més al nord, on l’exèrcit republicà va creuar l’Ebre entre Faió i Mequinensa per ocupar els Alts dels Auts. I l’altra al sud, on una brigada va fracassar estrepitosament en intentar creuar l’Ebre prop d’Amposta sofrint moltes baixes.

Josep Bru:

...Fou una massacre..., una massacre. Els que ens vam salvar foren els que no van creuar el riu. El pitjor fou pel matí, era inútil tot el que podíem fer; estàvem derrotats i desfets. Quan va sortir el sol vam veure com molts dels nostres intentaven tornar a l’altra vora. La sang baixava pel riu, estava ple de cadàvers Alguns brigadistes desesperats van preferir el suïcidi abans que caure presoners dels feixistes. El Comuna de París va desaparèixer.

K. Amor “La Última Batalla” (pàg. 72)

Com en tota acció de guerra, durant les primeres hores hi va haver molta incertesa a tots dos bàndols, on els comandaments militars desconeixien la realitat de la situació.

Al final del primer dia, milers de soldats republicans havien creuat l’Ebre, desarticulant una part important de les forces enemigues i capturant centenars de presoners, i estaven ja a les proximitats d’un dels principals objectius: Gandesa. L’èxit de la campanya dependrà de la cobertura aèria i de l’arribada a temps de reserves, camions, artilleria i carros de combat i la intendència necessària per a recolzar les accions militars.

Encara quedarien molts dies d’una batalla que es va desenvolupar en un clima estiuenc i en un territori d’una especial geografia i que es va caracteritzar per uns combats frontals molt acarnissats en unes condicions duríssimes. Això va fer que el nombre de baixes fos altíssim.


Webs


Bibliografia

Mezquida, Lluís M. La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanistico. Tarragona. Diputació de Tarragona

Solé i Sabaté, JM (dir.) La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Barcelona. Edicions 62.

Reverte, Jorge M.La Batalla del Ebro. Barcelona. Planeta DeAgostini

dijous, 24 de juliol del 2008

Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre

Avui a les 10 h a Móra d’Ebre s’ha produït l’acte inaugural del Congrés Internacional d’Història per commemorar el 70è aniversari de “La Batalla de l’Ebre”. En aquest acte hi ha participat el Conseller d’Interior i Relacions Institucionals Joan Saura.

Al congrés, que s’allargarà fins al diumenge 27, hi participaran més de 30 especialistes com Paul Preston, Angela Jackson, Werner Georg Fischer, Josep Maria Solé i Sabaté i l’historiador flixenc Josep Sánchez Cervelló entre altres.

Durant aquest dies hi haurà una gran varietat d’actes: ponències, conferències, taules rodones, debats… Així com un seguit d’activitats paral·leles com cinema, teatre, l’escenificació sobre el pont i el riu de Móra D’Ebre ¡Anem a Creuar l’Ebre! A càrrec de l’entitat amateur Ejército del Ebro, homenatge a les Brigades Internacionals, etc.

L’objectiu del congrés es valorar la importància decisiva d’aquest batalla per al futur de la guerra civil, les conseqüències que va tenir pel territori i s’analitzarà la internacionalització d’un conflicte on hi van participar per darrer cop les Brigades Internacionals.

Salut

Descarregat el programa complert dels actes aquí

dijous, 17 de juliol del 2008

Dèficit fiscal o espoliació

Res ha canviat, els territoris de parla catalana són els més solidaris de tot l’estat espanyol. Potser algú ho dubtava? Som la vaca que els de la Meseta van munyint. Per això, des de Madrid s’han afanyat a dir que aquestes dades no han d’influir en el debat sobre finançament autonòmic.

Les Illes Balears amb un 14,2% sobre el PIB, Catalunya amb un 8,70% i País Valencià amb un 6,32% presenten les balances fiscals més deficitàries segons dades del 2005 publicades pel Ministeri d’Economia i Hisenda espanyol. Això vol dir que aportem molts més diners a les arques de l’estat dels que rebem. Les dades no varien molt de les publicades per la Generalitat catalana la setmana passada.

Balances fiscals

cliqueu a la imatge per veure les dades millor

A Alemanya, una llei fixa en el 4% del PIB la quantitat màxima que els lands rics estan obligats a aportar als pobres. Catalunya aporta entre el 6,4% i el 8,7% del seu PIB (segons el mètode que es faci servir per a calcular les balances fiscals) a l’Espanya pobra.

Zapaterooooooo, vols dir que quan parlem de finançament no hem de parlar de balances fiscals?

dissabte, 5 de juliol del 2008

La Gran Evasió

Va passar fa pocs dies a Holanda:

Com si es tractés del guió de la típica pel·lícula Disney de l’estiu, una girafa va “liderar” una fuga massiva d’animals d’un circ que havia acampat a Amstelveen, a pocs kilòmetres d’Amsterdam.

Sembla ser que amb un sistema molt sofisticat, una coça, la girafa va trencar la tanca i va facilitar la fugida de 15 camells, algunes llames i un porc vietnamita (com el de la sèrie “Porca Misèria”).

La fuga es va produir a tres quarts de sis de la matinada, van esperar que els guardes estiguessin mig adormits. Els fugitius van passejar-se pels carrers de la ciutat provocant una gran sorpresa entre els més matiners.

Finalment la policia i treballadors del circ els van encerclar i els van fer tornar al tancat. No hi hauran represàlies.