Sembla ser que l'educació és la puta del poble. Cada govern es creu
amb el dret de fotre-li mà. Tots tenen la vareta màgica per posar fi al
fracàs escolar. Bé, potser que ja n'hi ha prou!
Els polítics
deuen tenir un gen que els porta inconscientment a fer una reforma
educativa. Tenen la necessitat de fer-la per deixar constància de que
han estat al govern. Si no has fet una nova llei d'educació,
senzillament, no has governat.
Així, quan hi ha un canvi de govern, el polític de torn es treu
de la màniga la seva particular reforma del sistema educatiu. I ara,
hem arribat a un moment que, ja és impossible saber quantes n'hi ha
hagut (LOECE, 1980; LODE, 1985; LOGSE, 1990; LOPEGCED, 1995; LOCE, 2002;
LOE, 2006).
Allí, des dels seus despatxos, lluny de les aules, basant-se en no sé
quines teories i/o tendències i, sobretot, influenciats per una
ideologia, es dissenyen unes lleis que es consideren la solució als
decebedors resultats educatius.
Això és el que ha fet Mariano
Rajoy, qui en el seu discurs d'investidura del 19 de desembre de les
poques coses que va concretar (és gallec) una va ser sobre l'educació:
garantir uns ensenyaments comuns a tot el territori (?) i implantar un
batxillerat de 3 anys.
M'agradaria saber si també tenen pensat legislar sobre la
corrupció en el sistema polític, regular el nombre de càrrecs que
ocupen i de sous que poden cobrar, perseguir el frau fiscal, controlar
les indemnitzacions dels executius de les entitats financeres que han
rebut diners de l'estat o buscar responsabilitats de la malversació de
diners públics que han representat la construcció d'algunes
infraestructures (trens d'alta velocitat per a 6 persones o aeroports
sense passatgers).
