divendres, 23 de desembre del 2011

Rajoy té la solució

Sembla ser que l'educació és la puta del poble. Cada govern es creu amb el dret de fotre-li mà. Tots tenen la vareta màgica per posar fi al fracàs escolar. Bé, potser que ja n'hi ha prou! 
Els polítics deuen tenir un gen que els porta inconscientment a fer una reforma educativa. Tenen la necessitat de fer-la per deixar constància de que han estat al govern. Si no has fet una nova llei d'educació, senzillament, no has governat.
Així, quan  hi ha un canvi de govern, el polític de torn es treu de la màniga la seva  particular reforma del sistema educatiu. I ara, hem arribat a un moment que, ja és impossible saber quantes n'hi ha hagut (LOECE, 1980; LODE, 1985; LOGSE, 1990; LOPEGCED, 1995; LOCE, 2002; LOE, 2006).
Allí, des dels seus despatxos, lluny de les aules, basant-se en no sé quines teories i/o tendències i, sobretot, influenciats per una ideologia, es dissenyen unes lleis que es consideren la solució als decebedors resultats educatius. 
Això és el que ha fet Mariano Rajoy, qui en el seu discurs d'investidura del 19 de desembre de les poques coses que va concretar (és gallec) una va ser sobre l'educació: garantir uns ensenyaments comuns a tot el territori (?) i implantar un batxillerat de 3 anys.
M'agradaria saber si també tenen pensat legislar sobre la corrupció en el sistema polític, regular el nombre de  càrrecs que ocupen  i de sous que poden cobrar, perseguir el frau fiscal, controlar les indemnitzacions dels executius de les entitats financeres que han rebut diners de l'estat o buscar responsabilitats de la malversació de diners públics que han representat la construcció d'algunes infraestructures (trens d'alta velocitat per a 6 persones o aeroports sense passatgers).