Una valoració de la Festa Major

Passats uns dies de la Festa Major de Flix cal fer una sèrie de reflexions o de replantejaments d'algunes de les activitats programades.

És clar que cadascú té una visió de la Festa segons com s'ho hagi passat, però això no ens ha d'impedir de veure que hi ha algunes coses que no acaben d'anar bé.

Hi han activitats tradicionals, com la FESTA DEL RIU, que segueixen tenint el vist-i-plau de la gent. Per altra banda, però, hi han hagut actes que han vorejat el fracàs, com la FESTA DE L'AIGUA o, senzillament, s'han ofegat com les nits de la pista de la Unió Social.

Ha estat una de les imatges més tristes de la Festa Major, veure la pista amb grups de poca qualitat musical, amb poca gent ballant, poca gent a les taules i poca gent a la barra.

I és aquí, a l'oferta nocturna, on crec que s'han de fer replantejaments seriosos. Replantejaments que crec que han de tenir com a mínim dues premisses:

1. Som els que som; és a dir, un poble de 4000 habitants i hem de fer unes festes adequades a la nostra realitat.
   
2. No es pot acontentar a tothom a qualsevol preu
   

Crec que s'han d'asseure Ajuntament, Unió Social, Comissió de Festes i organitzadors dels Xofars i intentar trobar solucions a aquest problema. Solució que podria passar per la concentració d'activitats perquè no hi ha gent per a omplir totes les actuacions. Hi ha molta gent que treballa fora i únicament pot venir el cap de setmana i això es nota, i molt.

Com es faria aquesta concentració d'activitats nocturnes? Per a trobar una resposta s'han de reunir, parlar i trobar unes solucions que, de ben segur, no agradaran a tothom.

Però el que està clar és que no és normal que la gent que ha de donar ambient a la festa durant la nit estigui majoritàriament fora del centre del poble, mentre que pel poble, un cop acabada l'actuació a la plaça de torn es va despoblant perquè l'alternativa, que és la pista, presenta una oferta molt pobra.

I de moment això és tot, deixarem de banda la polèmica que s'ha sentit en algun lloc sobre el cartell guanyador en el concurs d'adults i també deixarem de banda la polèmica que s'ha sentit en algun altre lloc sobre el guanyador/a de "LO FLIX D'ABANS.

Bona Festa Major 2010

Descarrega't el programa de la Festa Major de Flix 2010 aquí

Flix, juliol de 1936

El 18 de juliol de 1936 el General Franco feia un cop d'estat contra el govern democràtic i constitucional de la república espanyola. Una gran part del territori espanyol es va mantenir fidel a la república. Això va dividir Espanya en dos i va provocar l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).

Aquesta fidelitat a la república, però, no volia dir unitat, ja que dins del bàndol republicà s'hi aglutinaven socialistes, comunistes, trotskistes, anarquistes, independentistes, republicans, etc. etc. etc. Uns volien salvar la república, altres volien aprofitar la guerra per fer una revolució social, altres volien col·lectivitzar els mitjans de producció, altres s'esgarrifaven només de pensar-hi.

Catalunya es va mantenir fidel a la república fins al final de la guerra. A Flix, el 19 de juliol, poc desprès de rebre la notícia del cop militar, l'ajuntament fou ocupat per membres d'esquerres, majoritàriament de la CNT-FAI. En aquell moment l'alcalde de Flix era Mariano Masot Bagés, que havia guanyat les eleccions l'any 1934.

Pocs dies desprès, personatges destacats de la Colònia Fàbrica (alguns tècnics que s'havien posicionat durant la vaga del 1933 en contra de les demandes del sindicat) i de la dreta local, foren arrestats i alguns assassinats. En total es van comptabilitzar 18 víctimes civils residents a Flix als moments inicials del conflicte [1].

El 20 de juliol, un nombrós grup de treballadors encapçalats per membres de la CNT-FAI, es van apoderar de la fàbrica i van convidar a membres del PSUC-UGT a formar part del Comitè de Control Obrer, tot i que els anarquistes eren els qui tenien el poder.

Aquest Comitè el presidia Joan Pérez Aguilà i estava format per Baldomero Poblado, Josep Ferrús Rodes, Francisco Grau Sabaté, Josep Català Masot, Francisco Rius i Claudio Cervelló, com a representants de la CNT, i Antonio Ribera Ortiga, Ramon Rodes, Antonio Lucea Ribas, Federico Christ, Arturo Jové Mora i Antonio Guiu Biosca, com a representants de la UGT [2].

La població de Flix va passar a ser controlada pel comitè local de milícies antifeixistes i es van fer les primeres apropiacions. Així el 25 de juliol de 1936 Josep Maria Manonelles, en representació d'ERC de Flix, signa l'acta d'ocupació de l'immoble situat al carrer Francesc Lairet 1. L'immoble era propietat de Dolors Mata Blanc viuda de Bagés i estava destinat a sala de cafè, botiga i vivenda. Amb la incautació passarà a ser la seu social d'ERC de Flix.

Dos dies desprès, el 27 de juliol de 1936, el Comité de Milícies Antifeixistes, procedeix a la incautació de les propietats de Delfin Rius. Concretament dues vivendes situades al carrer Francesc Macià (Barri Internacional), un hort i la fàbrica de sabó situats tots dos al carrer de la Indústria també del Barri Internacional. El motiu que apareix a les actes d'incautació d'aquestes propietats és el següent:

"Fue faccioso, fugándose a los primeros momentos revolucionarios, e ignorándose su paradero. Colaboró siempre con la dictadura y Gil Robles, y militaba en Falange Española. Encontrándosele varias armas. Es necesario para los fines de la colectividad, y de utilidad imprescindible para la misma"

Les incautacions de cases, finques rústiques, horts, molins, collites i altres propietats continuaran abans i desprès i afectaran a les principals famílies de Flix: Mariano Ferrús, Pedro Ceró, Wilhelm Müller, Viuda de Joaquim d'Oriol, Miquel Ferrús, el capellà, el convent de les monges, Mathias Zoogg, Antonio de Oriol, Miquel Pardell, Lluís de Castellví, Alfonso Gaset, Maria Català, Luís Díaz, Viuda de J. Marca, Manuel de Oriol, Damian de Oriol, Viuda de Josep Ferrús, José Casagualda... [3]

[1] MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 82-83.

[2] SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 183-184.

[3] Arxiu Nacional de Catalunya (online)

Entre Blanes i Cadaqués

L'estiu ja fa dies que s'ha instal·lat entre nosaltres, i TV3, fidel a la seva cita, ens torna a bombardejar amb notícies refrescants sobre lo bo i meravellòs que és la Costa Brava. Una any més la informació lúdicofestiva de la nostra televisió se centra exclusivament en allò que passa entre Blanes i Cadaqués.

Retransmisió en directe de les Havaneres de Calella. Informació puntual de les actuacions al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Patti Smith, Kris Kristoferson, Pat Metheny...). Informació puntual de les actuacions del Festival de Cap Roig de Calella (The Beach Boys, Sinéad O'Connor...). Actuacions al Festival Castell de Peralada (Norah Jones, Zubin Metha...).

Observeu la notícia, com la donen, qui temps li dediquen. Un enviat especial (res de veu en off) fa l'entrada de la notícia, entrevista la gent que acudeix al concert i al cantant de torn, es visualitza una estona l'actuació i es fa un resum final i, si s'escau, algun comentari de la gent sortint de l'acte explicant meravelles del que han vist o sentit.

En canvi, algú sap si es va donar ni tan sols la notícia de l'atuació de Chik Corea o la de Joan Manuel Serrat als camps de Mart de Tarragona el passat juliol, de l'actuació del Soweto Gospel Choir a Cambrils o de la Festa del Renaixement de Tortosa que es va fer del 22 al 25 de juliol?

Una vegada més queda clar què és Catalunya per als de TV3. I es que, si alguna cosa bona té l'estiu és que es pot triar i remenar entre la multitud d'activitats que es fan per tots els racons de Catalunya, i els de TV3 ja ho haurien de saber.