Amb quatre milions de parats potser no és el millor moment per parlar d’allargar l’edat de jubilació. Però es tracta d’un globus sonda que ha llençat el govern per a veure com reaccionen els agents socials.
De totes maneres, és una evidència que d’aquí a uns anys el pagament de les pensions serà una quimera.
Any rere any va augmentat l’esperança de vida. L’any 1950 estava als 62 anys i el 2010 ja supera els 81 anys. Paral·lelament ha anat disminuint el nombre de fills per dona. Hem passat d’una mitjana de 2,5 fills per dona, que es tenien a mitjans de segle passat, a l’actual 1,4. I això, que els darrers anys, la fecunditat ha augmentat gràcies a l’arribada de població immigrant, perquè l’any 1995 estava en 1,2 fills per dona (font: INE).
El resultat de tot plegat és un envelliment de la població que el 2008 era del 17%. Percentatge elevat si tenim en compte que en demografia una taxa d’envelliment de l’11% ja es considera alt.
Els fons per al pagament de les pensiones procedeixen de les cotitzacions a
És interessant conèixer l’evolució històrica d’aquesta ratio, que es pot consultar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE): el 1980 hi havia 2,5 afiliats per pensionista, el 1996 es va tocar fons amb 2,06. A partir d’aquí va repuntar fins els 2,71 del 2007, i ara (desembre de 2009) sembla que torna a baixar, situant-se en 2,59.
Es considera que amb una ratio de 2,3 afiliats a
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/28/espana/1264674156.html
http://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-seguridad-social-y-como-funciona
http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/03010057.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada