Resultats eleccions 20 N a la Ribera d'Ebre

	CiU		PSC			PPC			ERC			ICV
	Vots	%		Vots	%		Vots	%		Vots	%		Vots	%
Ascó	301	35,96		233	27,8		158	18,87		66	7,88		31	3,70
Benissanet	181	34,67		115	22		77	14,75		90	17,24		26	4,98
Flix	516	26,06		715	36,1		228	11,51		277	13,98		110	5,55
Garcia	101	37,4		77	28,5		45	16,66		33	12,22		5	1,85
Ginestar	140	32,48		166	38,5		43	9,97		27	6,26		23	5,33
La Palma d’Ebre	144	61,01		56	23,7		6	2,54		14	5,93		11	4,66
La Torre de l’Espanyol	165	47		98	27,9		14	3,98		44	12,53		18	5,12
Miravet	113	29,89		86	22,8		35	9,25		89	23,54		35	9,25
Mòra d’Ebre	935	38,24		627	25,6		370	15,13		236	9,65		97	3,96
Mòra la Nova	624	40,94		346	22,70		217	14,23		179	11,74		81	5,31
Rasquera	103	27,76		98	26,4		24	6,46		113	30,45		13	3,50
Riba-roja d’Ebre	263	37,51		226	32,2		122	17,40		33	4,70		26	3,70
Tivissa	395	40,42		116	11,9		148	15,14		90	9,21		197	20,16
Vinebre	85	36,01		52	22		37	15,67		28	11,86		12	5,08
	4066	37,53		3011	26,30		1524	12,25		1319	12,66		685	5,87

Font: http://www.generales2011.mir.es/ini99v.htm

Resultats eleccions 20N a Flix

	Resultats 20N 2011
Total votants	2.030	66,58%
Abstenció	1.019	33,42%
Vots nuls	50	2,46%
Vots en blanc	62	3,13%

Candidatures	Vots
PSC	715	36,11%
CiU	516	26,06%
ERC	277	13,98%

Resultats 20N

El manual de la campanya electoral

Ja fa dies que la maquinària electoral està funcionant a ple rendiment. El cap de la campaya ha recuperat del calaix de l'escriptori el manual de com guanyar unes eleccions. Li ha hagut de treure la pols perquè durant quatre anys ningú se n'ha recordat d'ell.
Gràcies en aquest manual els polítics han començat a vomitar consignes buides de contingut, a prometre i jurar coses que saben que no cumpliran, a mostrar-se propers al ciutadà, a agafar nens als braços, a donar petons a jubilades i a fer veure que entenen les preocupacions de la gent.
S'han organitzat actes en espais reduïts intentant donar una imatge de proximitat quan, en realitat, s'ha previst una escassa assistència de públic. I s'han omplert places de toros i poliesportius per a mostrar la seva capacitat de convocatòria, perquè en aquests actes l'últim que es preten es convencer en algú.
S'han envoltat de velles glòries de la política o els han tancat en una habitació per a evitar que parlin massa. I han participat en debats electorals que estan tant, tant adulterats que no serveixen per a res.
Així estem arribant al final de la campanya electoral i el més calent a l'aigüera. Els polítics parlen sense dir res per evitar agafar-se els dits; passen de puntetes sobre els temes que realment interessen a la gent.
No parlen sobre que faran amb la gent que perd la casa perquè no pot pagar la hipoteca i, a sobre, mantenen el deute amb el banc. Ningú ha dit res sobre com pensen incentivar la creació de llocs de treball per reduir l'elevadíssim atur que hi ha. No se sap si el nou govern treurà una nova llei d'educació del barret. Miren cap a una altra banda quan se'ls pregunta si hi haurà retallades en l'estat del benestar.
Hi ha alguna cosa que no acaba d'anar bé. La casta dels polítics cada cop està més lluny de la realitat i això és un clar simptoma de que tenim una democràcia malalta que cal regenerar. La veritat és que, com algú em va dir, la política està plena d'hipocresia i d'hipòcrites.
I l'endemà de les eleccions, si l'abstenció ha estat alta, una altra frase feta: Prenem nota del que ens vol dir la gent i adoptarem les mesures necessàries per recuperar la confiança del ciutadà.
I el cap de la campanya electoral agafarà el manual i el tornarà a posar al calaix fins a les properes eleccions.

Cal anar a votar?

Arran de la crisi que estem patim, alguns governants europeus es trobem en un dilema de difícil solució. O bé han d'adoptar mesures d'austeritat clarament impopulars que poden posar a la població en contra seva, a les eleccions o al carrer, fent-los desaparèixer (Irlanda, Portugal i, en pocs dies, Espanya). O bé es resisteixen a adoptar aquestes mesures i, llavors, els mercats financers i borsaris els penalitzen i obliguen a Brusel·les a intervenir i provocar, també, la seva caiguda (Grècia i Itàlia).

En aquest segon cas, la situació és especialment greu perquè sense passar per les urnes es nombra un govern (amb el suport dels respectius parlaments) de tecnòcrates que serà l'encarregat de dur a terme les reformes estructurals marcades des d'Europa que, suposadament, ens treuran de la crisi.

En qualsevol cas el que sembla evident és que aquesta crisi està afectant més greument a la perifèria de l'eurozona. En aquests països ja fa temps que es té la sensació que les decisions no són adoptades pels governs estatals si no que venen dictades per la senyora Merkel o, en el pitjor dels casos, pels mercats.

Això planteja molt interrogants sobre el projecte d'una Europa unida, una mòneda única, sobre l'existència d'una Unió Europea de dues velocitats, sobre la responsabilitat dels polítics a l'hora d'haver evitat la crisi o sobre la salut de les nostres democràcies; per què, realment cal anar a votar?

Això és un no parar