dijous, 17 de maig del 2012

Foto satèl·lit de l'incendi de Rasquera


En aquesta foto de satèl·lit de l'agència espacial nord-americana NASA es pot apreciar la columna de fum que deixa l'incendi de Rasquera.
Si cliqueu a sobre el logo del diari LA VANGUARDIA podreu fer un seguiment en directe de l'incendi de Rasquera.


dimecres, 16 de maig del 2012

Continua actiu l'incendi forestal de Rasquera

Marfanta

El foc que crema des d'aquest dimarts al migdia a Rasquera ha afectat fins al moment 700 hectàrees. Protecció Civil ha passat el pla Infocat per incendis forestals a la fase d'emergència a causa de l'empitjorament del foc, que ja ha entrat en el terme municipal del Perelló. A primera hora del matí han començat a incorporar-se mitjans aeris a les tasques d'extinció del foc, que duen a terme una cinquantena de dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat. Però el fort vent que bufa a la zona i l'accessibilitat complicada de la zona estan posant moltes traves a l'objectiu d'apagar el foc. Al llarg de la nit, una quarantena de dotacions terrestres han estat treballant en les tasques d'extinció. Mentrestant, s'ha suprimit el transport escolar d'alumnes d'ESO entre Rasquera i el Perelló, ja que també està completament tallada la carretera TV-3022 entre les dues poblacions. De fet, les fortes ratxes de vent que hi hagut a la zona, la complexitat de l'orografia i els focus secundaris que el foc llança han fet créixer el perímetre.

Segons les darreres estimacions del cos d'Agents Rurals, el foc afectaria una superfície de 700 hectàrees. El cap de l'incendi hauria avançat en direcció sud-est, fins arribar a la carretera TV-3022, que egons informacions del Servei Català de Trànsit està totalment tallada en els dos sentits de la marxa. A primera hora del matí han començat a incorporar-se, a les tasques d'extinció fins a set mitjans aeris (un helicòpter de comandament, dos helicòpters bombarders i quatre avions de vigilància i atac) i continuen treballant una cinquantena de terrestres. Com a mesura preventiva, el cos de Mossos d'Esquadra ha desallotjat algunes masies de la zona, una vintena de veïns, però cap persona ha resultat ferida. A més, s'ha habilitat el pavelló poliesportiu del Perelló per acollir els veïns evacuats. Aquestes persones que han rebut l'assistència de personal de la Creu Roja.

D'altra banda, segons les previsions del servei Meteorològic de Catalunya, les ratxes de vent continuaran sent fortes i es preveu que baixi la intensitat del vent a partir de mig matí. Cal recordar que, a més dels efectius dels Bombers de la Generalitat, del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Creu Roja, fins al lloc també s'han desplaçat dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques, i efectius del cos d'Agents Rurals i de les Agrupacions de Defensa Forestal.

Marfanta

dissabte, 12 de maig del 2012

El cost del retard del TAV ja suma 222 milions

Podem llegir aquesta notícia publicada al diari El Punt Avui el 14 d'abril de 2012, o qualsevol altra que expliqui, per exemple, les despeses en la construcció d'un línea d'alta velocitat Madrid-Cáceres-Badajoz-frontera portuguesa (Portugal ja ha dit que no construirà el seu tram degut a la crisi i hem de suposar que el nombre de passatgers que utilitzarà aquesta línia no la farà rendible), o que ens informi sobre la injecció de milers de milions d'euros de l'estat espanyol a Bankia per la mala gestió del seus administradors mentre Rodrigo Rato surt somrient amb la butxaca ben plena.
Per altra banda, podem llegir qualsevol notícia sobre l'incompliment per part de l'estat espanyol de l'estatut d'autonomia de Catalunya al negar-se a pagar el que ens deuen per llei, o qualsevol notícia sobre les retallades en salaris o en serveis essencials per a la població (educació, sanitat).
Desprès podem treure les nostres pròpies conclusions sobre la responsabilitat, en la crisi que estem patín, dels polítics que ens governen.

EL PUNT AVUI

La concessionària del tram transfronterer cobra 128 milions d'indemnització i en reclama 350 més

La connexió de Girona a Figueres va costar 94 milions

Boques del túnel del TAV la Jonquera
Els constants retards del TAV en el tram entre Barcelona, Girona i Figueres han provocat també un autèntic forat negre econòmic, que suma a hores d'ara la quantitat de 222 milions d'euros. TP Ferro, la concessionària que va construir i ha de gestionar el tram internacional del TAV entre Figueres i Perpinyà, va acabar l'obra en el termini acordat, el febrer del 2009. Per amortitzar la inversió, TP Ferro cobrarà un peatge als trens que circulen pel túnel per un període de 50 anys. Els preus són d'entre 800 i 3.000 euros per als trens de viatgers en funció de la capacitat i la franja horària, i d'entre 518 i 744 per als de mercaderies.
Però el contracte inclou una clàusula en què s'estableix que s'ha d'indemnitzar la concessionària en cas d'incompliment de terminis per part de l'Estat, com ha acabat passant. Per això, un cop es va saber que l'obra no estaria fins a finals del 2012, es va firmar un acord pel qual el govern compensava les pèrdues allargant tres anys més la concessió i abonant, entre el 2009 i el 2012, 128 milions d'euros. Aquest any, el pressupost de l'Estat inclou una partida de gairebé 39,1 milions en aquest concepte, i fan una previsió de 40 milions més el 2013, que es pagarà o no en funció del calendari final de les obres.
Paral·lelament, i per no haver d'augmentar encara més la indemnització, l'Estat va aprovar la construcció del tercer rail entre Girona i Figueres. Aquestes obres es van acabar a mitjan desembre del 2010, amb l'objectiu d'unir en ample europeu els dos trams ja finalitzats del TAV: el de Figueres a Perpinyà i el de Mollet a Girona. Així, podien començar a donar sortida en ample europeu als trens de mercaderies des del port de Barcelona utilitzant l'ample mixt del corredor del Vallès, i se solucionava la discontinuïtat de via entre Girona i Figueres. Aquesta obra, que també estava inclosa en les reivindicacions del corredor mediterrani, es va accelerar per guanyar temps i així fomentar el pas de mercaderies pel túnel transfronterer. Si no, probablement estaria pendent. TP Ferro començava així a cobrar peatges i es reduïa la indemnització. El cost de l'obra –que va aprofitar la via actual del convencional, tret d'un nou tram d'enllaç amb l'alta velocitat a Figueres– va ser de 94 milions. Actualment, i segons TP Ferro, circulen en el seu tram quatre trens de viatgers diaris, i uns setze de mercaderies setmanals.
Més reclamacions
Fins ara, el retard del TAV ha costat, doncs, 222 milions d'euros. Però a aquesta quantitat es podria afegir encara la indemnització del 2013. A més, TP Ferro ha iniciat un procés d'arbitratge reclamant 350 milions més en concepte de sobrecost de les obres, que els estats espanyol i francès han denegat. El diputat de CiU Pere Macias ha explicat: “Seguirem insistint en el fet que cal accelerar les obres en comptes de destinar els diners a indemnitzacions”, i atribueix aquesta despesa a la “deixadesa” de l'Estat en el corredor mediterrani.

El Punt Avui

dimarts, 1 de maig del 2012

El cabal dels principals rius baixa quasi un 70% en un any

Les poques pluges estan afectant de manera significativa les conques del Miño-Sil, Duero, Tajo i Ebre.

La quantitat de metres cúbics d'aigua per segon que medeixen les estaciones d'aforament instal·lades a les diferents conques hidrogràfiques han passat de 5.060 metres cúbics a 1.548 en 365 dies (des de l'abril de 2011). Això representa una reducció del 69,4%.
Les conques que més s'han ressentit de la falta de precipitacions durant els darrers mesos són las del Miño-Sil, Duero i Tajo. Aquestes conques han vist disminuït el seu cabal a les estacions de mesurament quasi un 80%.

Miño-Sil

El riu  Miño al seu pas per l'embassament de Frieira (Pontevedra) ha vist reduït el seu caba en un 79%.

Duero

El riu Duero ha baixat un 84% al  seu pas por Toro (Zamora).

Tajo

El Tajo registra un cabal nul al seu pas per vàries estacions de mesurament. En conjunto, el cabal dels rius que formen part de la conca del Tajo ha baixat  un 78,3%.

Guadiana

La conca del Guadiana registra un descens acusat (un 67%), especialment al seu pas por Badajoz.

Guadalquivir

La conca del Guadalquivir baixa un 58%, a Mengíbar (Jaén).

Ebre

El cabal de la  conca de l´Ebre baixa un 55%, mentre que les conques internes de Catalunya ho fan en un 18%.

Caldrà veure com han afectat les darreres pluges en aquests valors.

divendres, 27 d’abril del 2012

Una hidroelèctrica reversible de tres mil megawatts es podria ubicar a Riba-roja d'Ebre

El projecte, que està en fase embrionària, suposaria una inversió de 2.100 milions d'euros.

Riba-roja d'Ebre (ACN).- Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) projecta convertir la central hidroelèctrica de l'embassament del municipi en una central hidroelèctrica reversible que podria ser la més gran del món. Segons ha confirmat l'alcalde del municipi, Antonio Suàrez, la nova hidroelèctrica podria produir fins a tres mil megawatts de potència, com tres reactors nuclears. Sobre el projecte, que es troba en una fase molt embrionària, Suàrez només ha avançat que podria suposar una inversió de 2.100 milions d'euros i que el promouria la filial d'una empresa de capital català. L'alcalde de Riba-roja ha iniciat contactes amb la Generalitat i assegura que fa molt temps que es treballa per tenir el consens del territori.

dilluns, 23 d’abril del 2012

dijous, 19 d’abril del 2012

Spot publicitari de Flix

Video promocional sobre el turisme a Flix. Espot publicitari que actualment (18 d'abril de 2012) s'està ementent a quatre cinemes de Barcelona. L'espot, que té una durada de 22 segons, inclou imatges de llocs emblemàtics de la nostra població, de pràctiques esportives al riu i de gastronomia local.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Tres detinguts per robar cable de coure en la línia fèrria de Riba-Roja d'Ebre

324
Tres homes han estat detinguts pels Mossos d'Esquadra com a presumptes autors del robatoris de mil metres de cable de coure en la línia fèrria que uneix les localitats tarragonines de Riba-roja de l'Ebre i la Pobla de la Massaluca.
A conseqüència del robatori d'aquest cable de coure, diversos trens de mercaderies i de transport de persones van patir retards importants.
Els Mossos d'Esquadra havien estat alertats pels serveis de seguretat d'ADIF de la província de Tarragona que s'havien detectat anomalies en el funcionament de la senyalització de la via fèrria entre totes dues localitats i que sospitaven que aquestes anomalies podien estar relacionades amb un robatori de cable.
Els agents que es van traslladar al lloc del fets van poder detenir els suposats autors del robatori a l'interior del túnel, on també van trobar-hi més sacs plens de cables de coure. Van observar que s'havia manipulat el sistema de seguretat de la via mitjançant una barra de ferro.
Les detencions es van produir el passat 5 d'abril i els arrestats tenen 23, 28 i 35 anys i dos d'ells tenen antecedents policials. Estan acusats dels delictes de furt i desordres públics. Van passar a disposició del jutjat d'instrucció de Falset, que va decretar per a ells llibertat amb càrrecs.
Es calcula que els treballs de reposició tindran un cost d'uns 4.000 euros.

324

divendres, 13 d’abril del 2012

Setmananatura 2012




Per a més informació visiteu el bloc de Josep Manel Albiac clicant aquí, o baixeu-vos l'agenda d'actes clicant aquí.

dissabte, 7 d’abril del 2012

Pop Fiction

Ahir divendres per la tarda al bar l'Escala de Flix vam poder gaudir d'una agradable sessió de jazz, blues i funk.
Pol Omedes (trompeta), Marcel Bagés (guitarra elèctrica), Pep Colls (baix elèctric) i Genís Bagés (bateria) ens van fer passar una estona molt agradable.
Iniciatives així s'haurien de repetir més sovint.




dijous, 5 d’abril del 2012

Setmana Santa a Flix

Informació publicada a la pàgina web de l'Ajuntament de Flix. Per a veure-la cliqueu aquí. La notícia ha sortit publicada al suplement Sortim del diari El Punt-Avui d'avui dijous 5 d'abril. 
L'any passat ja va sortit un article similar al mateix suplement. Per veure l'article de l'any passat cliqueu aquí




dimarts, 3 d’abril del 2012

dissabte, 24 de març del 2012

Le nuclears espanyoles reben una "valoració positiva" de la delegació d'experts

Consejo de Seguridad Nuclear


Els experts internacionals encarregats de la peer reviews a Espanya han redactat un informe preliminar amb unes conclusions que recullen una "valoració positiva" del treball efectuat tant pels titulars de les centrals com pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en relació amb les proves de resistència de les centrals nuclears espanyoles.
La delegació (a la que hi ha dos experts de la Comissió Europea) ha mantingut diverses reunions amb els membres de les direccions tècniques de Seguretat Nuclear i de Protecció Radiològica del Consell, que han participat en la redacció de l’informe sobre les proves de resistència, i ha revisat diversa documentació tècnica. A més, els experts van visitar, el passat dimarts, la central nuclear d'Almaraz, ja que aquestes revisions, dissenyades pel Grup Europeu de Reguladors Nuclears (ENSREG), inclouen també treball sobre el terreny.
L'informe preliminar derivat d’aquests anàlisis serà examinat pel plenari encarregat de coordinar les peer reviews, per a ser posteriorment remès a Grup Europeu de Reguladors Nuclears, juntament amb l’informe final i els informes nacionals dels països europeus que, a l’igual que Espanya, estan sotmetent a les seves centrals a aquest exhaustiu procés de revisió. Una vegada els informes hagin arribat a la Comissió Europea, se celebrarà un seminari públic al mes de maig.

dijous, 22 de març del 2012

Dissolen el Consorci per a la dinamització turística de les Terres de l'Ebre

La Marfanta
Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre han anunciat la dissolució del Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre. Ha estat aquest dimecres a la seu del Consell Comarcal del Baix Ebre, a Tortosa, durant una altra de les reunions de treball que els quatre presidents celebren periòdicament. L’inici dels tràmits per a la desaparició del Consorci per a la Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre s’explica per una voluntat comuna d’aprimament de l’administració, tenint en compte que ja hi ha altres organismes que es dediquen a la promoció i a la dinamització turística de les quatre comarques.

El consorci està format pels consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. La seua finalitat principal, i el motiu pel qual es va constituir al gener de 2005, és executar el Pla de dinamització turística de les Terres de l’Ebre. La presidència del consorci, segons els seus estatuts, corresponia exercir-la a cadascun dels presidents comarcals, consecutivament. L'últim president va ser l'expresident del consell del Montsià i alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell (PSC). De fet, Gonell encara figura com a president en el web del consorci. 

Per la seua banda, el pla de dinamització turística ha estat un programa inclòs al Pla integral de qualitat turística espanyola PICTE 2000, destinat a l’activació econòmica i la potenciació de destinacions turístiques emergents. Els objectius principals del Pla han estat l’augment de la qualitat dels serveis turístics; la millora del medi urbà i natural dels municipis; l’ampliació i millora dels espais d’ús públic; l’augment, millora i diversificació de l’oferta complementària; la posada en valor de recursos turístics; la creació de nous productes; i la implicació i sensibilització de la població i agents locals en la cultura de la qualitat. El pla de dinamització turística es va executar en quatre anualitats, i fins ara s'encarregava de la gestió del projecte de llagut turístic “Lo Sirgador”.

Adhesió a Òmnium Cultural i suport a la candidatura de Reserva de la Biosfera · D’altra banda, en la reunió, Lluís Soler, Joan Martín Masdéu, Jordi Jardí i Carles Luz també han acordat l’adhesió dels quatre consells comarcals a Òmnium Cultural, per ajudar a la promoció i defensa de la llengua i la cultura catalanes. A més, han mostrat el seu suport explícit a la candidatura de les Terres de l’Ebre per esdevenir Reserva de la Biosfera. Finalment, els quatre presidents han defensat la utilitat dels consells comarcals, després que aquesta setmana la primera secretària del PSC ebrenc, Núria Ventura, haja reclamat la seua supressió, com a mesura d’estalvi i per evitar la fusió dels ajuntaments de menys de 5.000 habitants.

dijous, 15 de març del 2012

La Ribera d'Ebre vol ser líder en fibra òptica

Marfanta.
La Ribera d’Ebre ha presentat a la Generalitat un pla per aconseguir la implantació de la fibra òptica a la comarca en l’horitzó de l’any 2015. El Consell Comarcal vol que la Ribera d’Ebre siga capdavantera en la fibra òptica, per atraure noves inversions industrials, potenciar aspectes com el teletreball, millorar els plans de seguretat, garantir la qualitat de vida dels veïns, i reforçar els serveis de l’administració electrònica. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, ha recordat que ja hi ha ciutats del territori, com ara Tortosa, que ja tenen fibra òptica. I que ara, l’objectiu és que aquesta infraestructura es puga desplegar a la Ribera d’Ebre, tot aprofitant el traçat d’altres serveis que travessen la comarca com el gasoducte i les línies d’evacuació elèctrica.
 Durant una entrevista a l’informatiu Primera Columna, Jardí ha detallat que la intenció del Consell Comarcal és portar els serveis de la fibra òptica a tots els nuclis de població de la Ribera d’Ebre, excepte al poble de Llaberia, al municipi de Tivissa. De fet, l’objectiu principal és connectar amb la fibra òptica els polígons industrials i edificis públics, per apropar la Ribera d’Ebre al món. D’altra banda, Jardí ha explicat que el Consell Comarcal ha renovat la imatge i el web dels telecentres de la Ribera d’Ebre. El president comarcal ha defensat la utilitat d’aquest tipus d’equipaments per garantir l’accés de tota la població de la Ribera d’Ebre a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Font: Marfanta

dimecres, 14 de març del 2012

Els Mossos detenen quatre homes per robar en la deixalleria municipal de Flix

RiberaOnLine.
Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra adscrits a la comissaria de districte de Móra d'Ebre, van detenir el passat 10 de març a 4 homes, tots de nacionalitat romanesa i veïns de Torres de Segre (Segrià), com a presumptes autors d'un robatori amb força a la deixalleria municipal de Flix (Ribera d'Ebre).
Sobre les 12h. del migdia, els agents van ser alertats per un vigilant municipal de Flix, informant que unes persones havien accedit a l'interior de la deixalleria i que possiblement es trobaven sostraient diversos objectes.
Un cop personats els agents i vigilant municipal en el lloc dels fets, van sorprendre "in fraganti" els 4 homes referenciats, els quals havien fet un forat a la tanca perimetral del recinte i havien començat a carregar un vehicle amb material sostret de l'interior.
Els agents van detindre els 4 homes i el material intervingut va ser retornat als responsables de la deixalleria.
 
Font: Riberaonline

diumenge, 11 de març del 2012

dimecres, 7 de març del 2012

Els instituts de l'Ebre reclamen la jornada intensiva


Marfanta
Els serveis territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre estan estudiant diverses demandes d’instituts de secundària del territori que voldrien aplicar la jornada compactada a partir del setembre, quan comence el curs 2012-2013. En aquest sentit, Ensenyament respectarà l’autonomia dels centres i determinarà en quines condicions un centre de secundària pot oferir i fer la jornada intensiva, és a dir, tot concentrant les hores lectives només pel matí. Així ho explicat el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, qui aquest dimecres ha passat pels estudis de l’informatiu matinal Primera Columna. Segons Martí, l’establiment de la jornada compactada en els instituts de secundària aniria més enllà de les mesures per estalviar en transport escolar, menjadors i despeses en el funcionaments dels centres. Però, a més a més, permetria obrir tallers i biblioteques dels instituts a les tardes.

Si voleu consulta la notícia cliqueu aquí


dilluns, 5 de març del 2012

2011. Immigració a Flix


Històricament, Flix ha estat un lloc d’arribada d’immigrants. Sols cal recordar els orígens de la Fàbrica i la important colònia d’alemanys que hi havia, o l’arribada de gent d’altres llocs de l’estat espanyol per a la construcció de la presa i la central hidroelèctrica.
En els darrers anys ha cobrat importància el nombre de persones residents al poble que han nascut a l’estranger. Així si l’any 2000 tant sols hi havia a Flix 38 persones nascudes a l’estranger, l’any 2011 eren 514. Aquesta xifra representa un 12,95% del total de la població flixanca.
En aquest mateix període de temps, i segons les dades del padró continuo de població de l’idescat, Flix ha passat d’una població de 4.208 habitants l’any 2000 a 3.969 habitants l’any 2011; és a dir, tenim 239 habitants menys, el que suposa que hem perdut un 5,7% de la població.
Per tant, la conclusió és evident: la davallada demogràfica encara seria molt pitjor de no ser per l’arribada de la població immigrant. De fet, tant el creixement natural com el saldo migratori interior són negatius, mentre que el saldo migratori exterior és clarament positiu.
Aquesta davallada demogràfica s’accentuarà els propers anys perquè, no sols s’està produint una reducció en l’arriba d’immigrants, si no que hi ha un retorn d’aquests cap als seus països d’origen. Així, la xifra més alta la trobem el 2009 quan a Flix hi havia 532 persones que havien nascut a l’estranger, va baixar a 529 el 2010 i 514 l’any passat.
Aquest és un fenomen que s’està produint a nivell de tot l’estat espanyol. El motiu d’aquesta reducció l’hem de buscar en la greu crisi econòmica i financera que estem patim que fa que el nostre país ja no sigui tant atractiu per venir a buscar feina.
La composició de la població estrangera és molt heterogènia pel que fa a l’edat i el sexe. Dels 514 residents a Flix nascuts a l’estranger que hi havia el 2011, 287 eren homes (un 56%) i 227 dones (un 44%). I, per grups d’edats, predominaven, els estrangers d’entre 20 a 44 anys, amb 278 persones (un 54% del total).
Pel lloc de procedència de la població estrangera, l’any 2011, destacaven els de països comunitaris amb 288, 29 més eren d’altres països europeus, 92 eren africans, 3 d’Amèrica del Nord i Central, 49 d’América del Sud i 39 d’Àsia i Oceania.
La immigració (legal), en línies generals, l’hem de considerar positiva per al nostre poble. Aquests immigrants contribueixen amb els impostos i són un consumidors que ajuden a revitalitzar el comerç local.
L’arribada d’immigrants ha contribuït a reduir la pèrdua de població del poble. Els immigrants, en general, són persones joves que acostumen a tenir més fills que els residents del país.
Finalment, la immigració suposa el contacte amb cultures de països molt diversos i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món.