No m'agraden els polítics

Potser no hauria de generalitzar, sobretot perquè formo part d’un col·lectiu que cada cop està més desprestigiat per culpa de la mala pràctica docent d’uns quants.

No hauria de generalitzar, dic, però es que no m’agraden els polítics. Potser hauria de dir que no m’agraden els polítics de l’alta política. I és que tenim uns líders polítics que no ens els mereixem.

Un líders sense vergonya ni escrúpols, en campanya electoral permanent des del març del 2004. a l’”acoso y derribo” de l’adversari sense pensar ni una sola vegada en les conseqüències que pot comportar aquesta praxis.

Polítics que juren i perjuren que aprovaran l’estatut que surti del Parlament de Catalunya però que desprès no dubten en passar-li el ribot; o que s’autoproclamen com a únics protagonistes de les inversions fetes a Catalunya en infraestructures.

Coalicions que van al Congres de diputats formant pinya amb el tripartit per defensar l’Estatut i desprès es fan sols la foto amb el president anunciant que han arribat a un acord ells solets que permetrà aprovar un Estatut devaluat.

Partits qualificats com a independentistes què per mantenir unes quantes butaques al consell de govern perdent aquest qualificatiu i no el recuperen fins a pocs mesos de les eleccions.

Partits verds que el primer que fan es denunciar a bombo i plateret el problema dels fangs de l’embassament de Flix (i no estic defensant Erkimia) però que no diuen ni piu, o no fan la difusió mediàtica, d’altres impactes mediambientals com el transvasament encobert que s’està fent del riu Ebre a Flix, de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, del complex petroquímic de Tarragona, de la manca de cabal ecològic del riu al meandre de Flix...

Partits que quan governaven van decidir fer passar l’Ave pel centre de Barcelona amb el suport dels nacionalistes i que ara ho critiquen i aproven resolucions en contra d’aquest traçat.

En fi, seria un no parar. No voldria generalitzar però, no m’agraden els polítics.