Onada de fred

Totes les previsions indiquen que en els propers dies tindren una onada de fred severa provocada per l'entrada d'aire siberià. L'aire d'origen siberià és una aire molt fred, més fred que l'aire d'origen polar, i sec. 

Aquesta massa d'aire ens afecta quan es donen dues coincidències: la primera, la posició allargada de l'anticicló continental i, la segona, la presència d'un zona de baixes pressions sobre la Mediterrània. Entre els dos centres d'acció es canalitza aquest aire fred i sec. I aquesta és la situació que es produirà els pròxims dies.

No obstan, això no vol dir que tinguéssim les temperatures que s'assoleixen a Sibèria ja que la massa d'aire en el seu desplaçament cap al sud es va desnaturalitzant. Tampoc vol dir que no pugui ploure, ja que en el seu desplaçament cap a Catalunya es pot carregar d'humitat, quan circula per sobre de la Mediterrània, i provocar nevades en cotes molt baixes.

De totes maneres tot sembla indicar que serà una onada de fred severa però seca.

 

Preparatius per a les obres d'arranjament del pont

Ajuntament de Flix.

Aviat s'iniciaran les obres de millora a la C-12 al seu pas pel pantà de Flix. L'empresa FCC està realitzant els preparatius, aplegant i dipositant material d'obra a l'esplanada de la zona de la Costa del Graner. Aquestes obres estan dins del marc dels treballs de descontaminació de l'embassament de Flix.

El projecte d'arranjament contempla l'adequació de calçada del pont, la construcció d'una passarel·la de vianants -de més de 220 metres de longitud la qual anirà ubicada a la banda oposada de les comportes de la presa- i just a la sortida del pont, es construirà una pas soterrani per facilitar l'accés als vianants al polígon industrial de la Devesa. 
Amb aquesta actuació es vol assegurar el trànsit de vehicles i persones, sobretot durant el període d'obres de descontaminació de l'embassament, que comportarà un gran augment en la circulació amb els camions que transportaran els fangs cap al abocador del Racó de la Pubilla. Amb tot, val a dir que és una obra que estava projectada ja fa molts anys.
L'obra d'arranjament del pont és previst que tingui un durada de cinc mesos, durant tres dels quals la circulació de vehicles es veurà restringida a un sol carril amb regulació semafòrica.

Font: Flix.cat, 324.cat
 

Batuda de porc senglar a la reserva de Sebes

Marfanta.com

El Grup de Natura Freixe, l’entitat que gestiona la reserva natural de Sebes i Meandre de Flix, ha anunciat a través d’un comunicat que el centre d’interpretació del Mas del Director, els diversos observatoris de la reserva, i el Museu del Camí de Sirga romandran tancats durant tot aquest dissabte, 28 de gener. El motiu del tancament de la reserva de Sebes al públic és la batuda per caçar porc senglars que es farà al llarg de tot el matí de dissabte en aquesta mateixa zona. La reserva natural de Sebes i Meandre de Flix tornarà a obrir els seus espais al públic el proper diumenge, 29 de gener, amb normalitat. 

Font: Marfanta

Frases de Fraga

• "Es evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria. Los observadores imparciales y el historiador objetivo han de reconocer que la mayor y la mejor parte del país fue la que se alzó, el 18 de julio, contra un Gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder "(1949)
• "Spain is different!" (Quan era Ministre d'Informació i Turisme entre 1962 i 1969)
  
• Nota: Eslògan de 1964 per promocionar el turisme estranger. Però aquest lema també es va interpretar com una justificació encoberta del manteniment de la dictadura quan a la majoria dels governs d'Europa Occidental eren democràcies.
•  "La calle es mía."(1976, quan era Ministre de Governació)
•  "No les vamos a dejar romper nada y a lo mejor somos nosotros los que les rompemos algo." (1976).
• "Hay que ver quien puede (...) plantarle cara -hay que decirlo- a los grandes enemigos de España, que son el marxismo y el separatismo."(1977, durant la campanya electoral).
• "La legalización del Partido Comunista es un verdadero golpe de Estado"(1977, quan es va legalitzar el Partit Comunista)
•  "No nos sentaremos en la misma mesa con los comunistas. Nunca pienso hablar con ellos". (1977)
•  "Es un grave error la condena realizada por el Congreso al levantamiento militar de 1936, y si se habla del 36 habría que hablar también del 34 y del 31 hasta llegar a la lucha civil más fuerte que ha habido en el mundo, entre Caín y Abel. Yo siempre miro hacia delante y estoy en contra de querer revisar la historia o de juzgarla". (1999)
• "Se tomó la decisión menos mala, aunque la menos mala fue más mala de lo que estaba previsto…." (Prestige 2002)
•  "Las personas que nacen así (homosexuales) es porque los cromosomas se equivocan [...] Es una anomalía" (2004)
• "Pienso morirme sin haberme puesto un condón" (2005)
• "El juicio acerca de Franco será positivo, tanto sobre 1939 como al final, en 1975″ (2005)
• "Los golpistas del 23-F estaban llenos de buena voluntad" (2006).
• "Hay que decirle al señor Ibarretxe que hasta aquí hemos llegado. Un país que fue el primero en dar la vuelta al mundo no puede romperse" (2007)
• "El franquismo sento la bases para una España com más orden" (2007)

Fonts:
El Comercio
El Mundo
Público
Wikiquote 

Flix. Boscos de Ribera

Al programa Boscos de TV3 ha sortit l'espai natural de Sebes i meandre de Flix parlant meravelles del nostre bosc de Ribera.





Enllaç permanent al video

Paisatge gebrat

Divendres vaig fer una petita i ràpida escapada a la Serra de la Fatarella. Quan aquí tenim la boira alta durant dies, la Serra de la Fatarella es converteix en un autèntic congelador. Això afavoreix que aparegui el gebre i un paisatge gèlid i preciós de ple hivern.

El pas de barca de Flix, a l'espera de la restauració

El pas de barca de Flix, a l'espera de la restauració - Societat - EBREDIGITAL - Diari electrònic de LA VEU DE L'EBRE

El 2 de gener passat el pas de barca de Flix va quedar parcialment enfonsat, tallant així la via principal d’alguns veïns per accedir a les seues finques. Aquesta embarcació, que consta de dos llaüts units per un taulat, va patir una fuita d’aigua i la bomba d’extracció instal•lada per seguretat no va ser suficient. Una setmana després, la barca descansa al marge esquerre del riu, fora de l’aigua, i ja desmuntada, a l’espera que en breu puga ser reparada. Per part de l’Ajuntament de Flix, ja fa temps que s’estava estudiant fer-hi treballs de recuperació, donat que els problemes de filtracions d’aigua fa temps que s’arrossegaven. L’alcalde de la població, Marc Mur, va anunciar que destinarà fins a 180.000 euros a reparar el pas de barca. Aquest mitjà de transport és un dels pocs que hi ha al tram català de l’Ebre, juntament amb el pas de barca de Miravet. Subjectada per dos cables que impedeixen que el corrent se l’enduga, funciona amb energia elèctrica i permet que els veïns puguin arribar a les propietats que hi ha a ‘altra banda de riu. Mentre el pas de barca estiga fora de servei, caldrà recórrer més de 8 quilòmetres per arribar a les finques.

Presentació del llibre de Laia Fàbregas

Aquest divendres a les 7:30h de la tarda es presentarà a la biblioteca municipal de Flix el llibre La llista de Laia Fàbregas. La presentació anirà a càrrec d'Andreu Carranza.
Laia Fàbregas Ferrús és filla de Lena Ferrús  una de les organitzadores dels flixancos fora vila i que va fer de pregonera de festes el 2006.

L'alcalde d'Ascó retreu al Govern la manca de suport a la candidatura del municipi per acollir el cementiri nuclear

El convergent Rafel Vidal demana "responsabilitats" pel fet que la posició de l'executiu de no reivindicar el projecte hagués influït en descartar l'emplaçament
Ascó (ACN).- L'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, ha trencat aquest dimecres el seu silenci després de l'elecció de Villar de Cañas (Cuenca) com a emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus radioactius amb un retret al Govern per no haver donat suport a la candidatura del seu municipi a acollir-lo. Vidal considera "molt probable" que d'haver comptat amb el suport de l'executiu la decisió del govern espanyol podria haver estat favorable a Ascó. "Ha quedat palès que ens ha falta suport polític i s'haurien d'assumir responsabilitats. És una oportunitat perduda per al país i en un moment de crisi, quan hem de fer retallades, no estem per deixar passar oportunitats", ha declarat a l'ACN.

Video de l'entrevista aquí (2 minuts 52 segons)

 Font: ACN

Ascó renuncia a reclamar l’MTC

Gustau Moreno

L’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, ha afirmat aquest dimecres que l’Ajuntament riberenc no reclamarà al govern de l’Estat que reconsidere la seua decisió d’implantar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a la població castellano-manxega de Villar de Cañas. La renúncia d’Ascó arriba pocs dies després que l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears anunciés que impugnaria la decisió del govern de Mariano Rajoy, un recurs que té molt poques possibilitats de prosperar. Tanmateix, en declaracions al programa El Matí de Catalunya Ràdio, Vidal ha insistit que la decisió de triar Villar de Cañas ha estat de caràcter polític, ja que la població d’Ascó està tècnicament més preparada per acollir el magatzem nuclear. L’alcalde asconenc ha recordat també que el seu Ajuntament havia treballat molt dur per vestir la seua candidatura a l’MTC, i que finalment es va demostrar que aquesta població de la Ribera d’Ebre era el millor emplaçament possible per al magatzem de residus.

De fet, Vidal ha afegit que els terrenys a Ascó ja eren de propietat municipal, i que si el govern de Mariano Rajoy hagués elegit la seua candidatura, l’MTC s’hauria acabat abans. En canvi, a Villar de Cañas els terrenys en què s’ha de construir el magatzem nuclear encara no són de l’Ajuntament, sinó de titularitat privada. D’altra banda, Vidal ha afirmat que l’única sortida que li queda al seu municipi són les centrals nuclears, un cop que han allargat deu anys més la vida útil de la central d’Ascó. Segons l’alcalde, “més enllà de la vida de les centrals nuclears, avui per avui, no hi ha res més”

Font: Marfanta

L'economia espanyola explicada amb 2 vaques

*        Economia Basca: Tu tens 2 vaques. Les munys. Et prens la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid.

*        Economia Catalana: Tu tens 2 vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i ells et tornen la quantitat que creuen convenient. (la quantitat l'has de pactar cada tres o quatre anys).

*        Economia Valenciana: Tu tens 2 vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i fas un bloc d'apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com els apartaments no es venen ni a "tiros", et porten la llet des de Madrid.

*        Economia Extremenya: Tu tens 2 vaques... i creus que si no fos pels catalans en podries tenir 3

*        Economia Andalusa: Tu tens 2 toros. Com els toros no es poden munyir  t'esperes al bar fins que t'enviïn la llet des de Madrid.

*        Economia Gallega: Tu tens 2 vaques, una és la teva dona i l'altre està subvencionada per Brussel·les.

*        Economia madrilenya: Per què vols tenir cap vaca si a Madrid arriba la millor llet d'Espanya?

Cal cap més comentari?

Evitem que els passos de barca siguin només un record

Creuar l'Ebre

Josep Bayerri

Els grans rius són sovint frontera entre països perquè resulten una solució per delimitar territoris, però contràriament a l'artificialitat administrativa són sobretot eixos vertebradors de cultures que defineixen la manera de viure de la gent que viuen al seu entorn. Perquè sigui així cal, però, que la comunicació entre una riba i l'altra esdevingui fàcil, fluida, i això solament és possible establint sistemes per creuar el que aparentment pot resultar un obstacle físic.

Fins ben avançat el segle XIX, entre Saragossa i la desembocadura de l'Ebre no hi havia cap pont tret de l'anomenat “pont de barques”, a Tortosa, que era una passarel·la sustentada sobre vuit llaüts que feien la funció de les columnes. El primer estable fou el pont ferroviari bastit el 1868; per a ús de persones i carruatges fou el “pont pagant”, construït el 1895 per iniciativa privada, que funcionava en règim de peatge. Els seus promotors van utilitzar tota classe de magarrufes per retardar l'entrada en servei del pont lliure construït per l'Estat que no esdevingué del tot acabat fins al 1911.

A banda de la ciutat, la comunicació es feia mitjançant embarcacions. A tots els pobles riberencs hi havia la figura del barquer que, amb la seva petita barca, traslladava la gent d'una vora a l'altra. Les poblacions més grans disposaven dels anomenats “passos de barca”, formats per barcasses de panxa ampla o per plataformes de fusta sostingudes sobre dos llaguts, estructures semblants al que avui en diríem catamarà. La navegació es feia generalment aprofitant el mateix corrent del riu o ajudats per sistemes mecànics de subjecció. Als anys seixanta del segle XX al tram de l'Ebre català hi havia, a més dels ponts i els coronaments dels murs dels pantans (Amposta, Tortosa, Móra, Garcia, Flix i Riba-roja), una desena de passos de barca. El darrer mig segle ha vist com es sargia el riu amb nous ponts. La inauguració del darrer, al Delta, ha suposat la desaparició dels tres transbordadors, moguts a motor, que lligaven la Cava amb l'Enveja. Ara ja només en queden dos, la barcassa de Miravet i la de Flix. Aquesta darrera, atrotinada pels anys i la manca de conservació, va naufragar fa uns dies. L'Ajuntament assegura que serà restaurada i tornarà a navegar, però el cost és alt i la situació, difícil. La de Miravet funciona pel voluntarisme del patró, tot i que la seva subsistència es pot considerar una qüestió d'interès general pel fet de preservar signes d'identitat del territori. Evitem entre tots que els “passos de barca” siguin només un record

Diari El Punt

Flix destinarà 180.000 euros a reparar el pas de barca

Per Gustau Moreno.

La reparació del pas de barca de Flix, que es va enfonsar aquest dilluns per una fuita d’aigua en un dels dos llaguts, costarà a l’Ajuntament riberenc uns 180.000 euros. El consistori ja feia mesos que tenia prevista la seua rehabilitació, i és per això que al novembre va aprovar la sol·licitud d’un ajut de fins a 300.000 euros del programa Leader, per poder fer-hi una intervenció més ambiciosa que la que ara es farà. Així ho ha explicat aquest matí (dia 3) l’alcalde de la població, Marc Mur, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna. En aquest sentit, Mur ha assenyalat que feia temps que l’embarcació presentava problemes en els llaguts, fins al punt que va ser necessari instal·lar dues bombes per anar drenant l’aigua. Però l’alcalde de Flix ha detallat que el llagut conegut com Mare de Déu de l’Assumpció es va omplir completament d’aigua durant la matinada de dilluns, i que això va provocar que quedés submergit, tot posant en perill l’estabilitat i la seguretat de tota la plataforma. Segons Mur, la reparació serà complexa i ara el pas de barca de Flix podria estar fora de servei uns sis mesos.

Font: La Marfanta

Entrevista a l'alcalde de Flix

En aquesta entrevista, Marc Mur parla sobre l'incident de la barca de Flix, el cost i la durada de l'arranjament. També comenta la posada en marxa del projecte de millora de la Colònia de la fàbrica, dels Comellarets i de les Casetes. L'inici de la segona fase de la millora de l'enllumenat públic. Parla de la necessitat de potenciar el viver d'empreses i d'una necessària diversificació econòmica, del MTC, de la situació política del nostre municipi, etc, etc, etc.

L’alcalde de Flix celebra que l’MTC siga un “tema tancat”

Publicat per Gustau Moreno el dia 3 de gener de 2012

Ja s’estan produint les primeres reaccions al territori, a la decisió del govern de l’Estat d’emplaçar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Villar de Cañas. L’alcalde d’Ascó, el convergent Rafel Vidal, té previst fer una valoració del tema aquest mateix dimecres al matí; però abans també han parlat de la mateixa qüestió l’alcalde de Tortosa, el també convergent Ferran Bel, i l’alcalde de Flix, el socialista Marc Mur. En el primer cas, Bel va agrair ahir dilluns la valentia del govern de l’Estat per haver pres una decisió, i va celebrar que s’haja respectat la voluntat del Parlament i del mateix govern de la Generalitat, contraris a la instal·lació de l’MTC a Catalunya. Per la seua banda, l’alcalde de Flix ha aprofitat aquest matí el seu pas per l’informatiu Primera Columna per celebrar que el tema s’haja pogut tancar, encara que haja estat amb un govern del PP.

Declaracions a Canal 21 Ebre: aquí

Font: Marfanta

La barca enfonsada

La barca de Flix s'ha enfonsat parcialment aquesta matinada (2 de febrer). Quan el barquer ha anat a començar el seu torn del matí, s'ha trobat en què un dels dos llaüts estava totalment enfonsat. De fet, en els últims mesos i degut al seu mal estat, la barca havia restringit el seu servei, pendent de què es procedís a la seua reparació.

Amb l'ajut de tècnics vinguts de les drassanes del Serrallo de Tarragona i també amb la col·laboració de personal i material de l'empresa FCC (que executa les obres de descontaminació del pantà), d'Ercros, i el suport de la brigada municipal d'obres, a primera hora de la tarda s'ha aconseguit drenar i fer reflotar la barca. L'objectiu és portar-la a la marge esquerra, perquè es pugui procedir al seu desmuntatge i reparació.

Font: Ajuntament de Flix

Rajoy té la solució

Sembla ser que l'educació és la puta del poble. Cada govern es creu amb el dret de fotre-li mà. Tots tenen la vareta màgica per posar fi al fracàs escolar. Bé, potser que ja n'hi ha prou! 

Els polítics deuen tenir un gen que els porta inconscientment a fer una reforma educativa. Tenen la necessitat de fer-la per deixar constància de que han estat al govern. Si no has fet una nova llei d'educació, senzillament, no has governat.

Així, quan  hi ha un canvi de govern, el polític de torn es treu de la màniga la seva  particular reforma del sistema educatiu. I ara, hem arribat a un moment que, ja és impossible saber quantes n'hi ha hagut (LOECE, 1980; LODE, 1985; LOGSE, 1990; LOPEGCED, 1995; LOCE, 2002; LOE, 2006).

Allí, des dels seus despatxos, lluny de les aules, basant-se en no sé quines teories i/o tendències i, sobretot, influenciats per una ideologia, es dissenyen unes lleis que es consideren la solució als decebedors resultats educatius. 

Això és el que ha fet Mariano Rajoy, qui en el seu discurs d'investidura del 19 de desembre de les poques coses que va concretar (és gallec) una va ser sobre l'educació: garantir uns ensenyaments comuns a tot el territori (?) i implantar un batxillerat de 3 anys.

M'agradaria saber si també tenen pensat legislar sobre la corrupció en el sistema polític, regular el nombre de  càrrecs que ocupen  i de sous que poden cobrar, perseguir el frau fiscal, controlar les indemnitzacions dels executius de les entitats financeres que han rebut diners de l'estat o buscar responsabilitats de la malversació de diners públics que han representat la construcció d'algunes infraestructures (trens d'alta velocitat per a 6 persones o aeroports sense passatgers).

Nadal a "Les Escoles Velles"

The United Nations Climate Change Conference

El passat 11 de desembre va acabar la Conferència sobre el canvi climàtic celebrada a Durban (Sud-Àfrica). Durant dues setmanes representants de més de 190 països es van reunir en un intent de trobar un compromís per a frenar el canvi climàtic.

En l'últim moment es va arribar a un acord de mínims que consisteix en prorrogar els compromisos establerts al Protocol de Kioto que acabaven el 2012 però sense els EUA (Rússia, Japó o Canadà també van manifestar els seu desig de no respectar aquesta pròrroga); és a dir, un fracàs absolut.

En l'únic que s'han posat d'acord tots els països és en seguir treballant per a aprovar el 2015 un document que sigui vàlid per a tots a partir del 2020. Una cosa semblant a un acord per arribar a un acord.

També s'ha decidit crear un fons per ajudar al països menys desenvolupats a lluitar contra els efectes del calentament global.

Tanmateix, s'ha aconseguit que, per primer cop, els països més contaminants estiguin obligats a adoptar accions per reduir les emissions de gasos contaminants. Un acord difícil de verificar perquè els compromisos de cada país varien en funció d'un seguit de paràmetres. En el cas d'Espanya, el Protocol exigia que el nivell d'emissions del 2010 fos, com a molt, un 15% superior al del 1990, però el 2008 ja era del un 24% més alt, especialment a causa del fet que les emissions de diòxid de carboni eren un 40% més elevades.
Qui verificarà el grau de compliment dels acords? Hi haurà sancions per als països que no compleixin amb les quotes? Si un país no vol pagar la sanció, que passarà?

Resultats eleccions 20 N a Espanya