Nomenclàtor

L'abril de 1939, acabada la guerra, el nou ajuntament "feixistoide" va decidir fer alguns canvis en la nomenclatura dels carrers del poble per a major glòria dels guanyadors. Tanmateix, en alguns casos, a l'hora de decidir el nom d'un carrer nou o posar-li a un que fins llavors no en tenia, es va aplicar el mateix criteri; és a dir, posar noms de generals feixistes, conqueridors castellans, o referències a la unitat d'Espanya i la "cruzada nacional". Així, es va decidir anomenar:

• Carrer de Calvo Sotelo al d'Ascó
• Carrer Capitán Cortés al de la Barca
  
• Carrer Dr. Müller al de Riba-roja
• Carrer del General Sanjurjo al de les Tendes.
• Avinguda José Antonio a la del Riu.
• Avinguda del Generalísimo a la de Indústria.
• Carrer Unificació al tram entre el carrer Major i Sant Roc.
• Carrer de Garcia Morato al tram entre el carrer de la Església i el riu Ebre.

Anys posteriors, es van adoptar mesures semblants. Així el gener de 1940 es va decidir anomenar:

• Plaça de los Mártires a la Plaça de l'Església.
• Carrer del General Mola al carrer de la Presó.

I el juny de 1943 es va acordar canviar i fixar el nom dels carrers següents:

• Plaça de la Asunción a la Plaça de la Presó.
• Carrer Victoria al carrer Gombau.
• Carrer de la Liberación al carrer de Bonaire.
• Carrer de l'ermita al carrer del Vent.
• Carrer de Santa Teresa a la travessera entre els carrers Major i Montagut.
• Carrer de Pizarro a la segona travessera entre els carrers Major i Victoria.
• Carrer Cervantes a la primera travessera del Carrer Sant Roc...

I així, successivament, fins que l'any 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, també es van democratitzar i catalanitzar els carrers. Si al 19 d'abril de 1979 es creava el primer ajuntament democràtic des de la República, al maig ja es feien els primers canvis de noms dels carrers de Flix:

• Los Fueros per Sant Tomàs
• Generalísimo per Molí
• Alférez Provisional per Passatge d'INI
• Calvo Sotelo per Maragall
• García Morato per Escoles
• José Antonio per Catalunya
• Liberación per Bonaire
• Paz de Franco per La Pau
• Mártires per Església
• 4 de Abril per Sant Jordi
• Victoria per Gombau
• Concilio per Montserrat
• 18 de julio per Raval
• Unificación per Girona
• Capitán Cortés per La Barca
• General Mola per Lleida
• Nueva España per Pau Casals
• General Sanjurjo per Les Tendes
• Duques de Cádiz per Passeig de l'Ebre
• Diputación per Costa del Graner

Plaça Major, un dels darrers noms recuperats

Expressió visual

Avui s'ha inaugurat a la sala d'exposicions de l'ajuntament de la Palma d'Ebre una exposició de pintura de Josep Alcait Rojals, un noi que aquest setembre farà 22 anys. Es tracta d'un noi amb una història particular, com ell mateix explica al díptic informatiu de l'exposició:

"ALS QUATRE ANYS EM VAN DIAGNOSTICAR UNA DISTRÒFIA MUSCULAR DE DUCHENNE.
TOT VA COMENÇAR UN DIA QUE SORTIA DEL "COLE" DE VANDELLÒS I CAMINAVA MALAMENT. EM VAN PORTAR AL CAP D'HOSPITALET I D'ALLÍ A REUS.
EL METGE NO S'HO CREIA, ES PENSAVA QUE FEIA "CUENTO". MÉS TARD VAIG ESTAR INGRESSAT A L'HOSPITAL DE REUS I D'ALLÍ EM VAN ENVIAR A LA VALL D’HEBRON A BARCELONA, I ÉS ON EM VAN DIR EL QUE EM PASSAVA.
CAP ALS NOU ANYS EM CANSAVA MOLT I CADA COP EM COSTAVA MÉS CAMINAR FINS QUE VA ARRIBAR EL MOMENT QUE VAIG NECESSITAR UNA CADIRA.
EM COSTA MOURE'M I FER QUALSSEVOL MOVIMENT, PERÒ TOT I AIXÍ M'AGRADA DIBUIXAR I PINTAR. UTILITZO AQUAREL·LES, TEMPERES, BOLÍGRAFS, LLAPIS DE CARBÓ... I TOT i QUE ALGUNS DIBUIXOS EM COSTEN DE FER BASTANT TEMPS, EM SERVEIX PER RELAXAR-ME I EVADIR-ME.
DESITJO QUE AQUESTS DIBUIXOS US AGRADIN, I US DONO LES GRÀCIES PER VOLER COMPARTIR AMB MI LA MEVA IL·LUSIÓ."

Josep estudia al centre d'educació especial Jeroni de Moragas de Mòra d'Ebre i, malgrat la seva limitada mobilitat, és un exemple d'esforç, constància i superació per a tots.

Setmana Cultura 09

Durant aquesta setmana del 20 al 24 d'abril, aprofitant que dijous és Sant Jordi, s'estan desenvolupant tot un seguit d'activitats a l'IES de Flix dins del marc de la Setmana Cultural.

Sense suspendre les classes, s'han organitzat tot un seguit d'esdeveniments que volen donar un altre aire al fet d'anar a l'institut: tallers, xerrades, conferències, activitats esportives, gastronomia, etc.
Molts d'aquests actes han estat organitzats pels mateixos alumnes de l'institut a través de la comissió d'activitats extraescolars, també hi participa l'AMPA i, evidentment, el professorat.

Gaudim de la Cultura.

Camí de la barca

El camí que porta fins a l'antic pas de barca del Riu de Dalt és un d'aquests espais que han quedat oblidats amb el pas del temps i, fins i tot, aïllat de la resta del poble des de que es va construir la circumval·lació.

Durant moltíssims anys va ser un lloc de pas obligat per als pagesos que anaven al seu "tros" de les Beremusses o de les Vallfenoses. També ho era per a tot aquell viatger que volgués creuar la comarca de nord a sud (o a l'inrevés).

Barca del Riu de Dalt amb una casa i una torre a la falda de Castell

Amb la Batalla de l'Ebre fou un punt estratègic de pas de tropes, armament pesant, camions i subministres cap al front, gràcies al pont de ferro que s'hi va construir. I la seva voladura al novembre de 1938 marcà la fi d'aquesta sagnant batalla.

Pont de ferro que es va construir durant la Batalla de l'Ebre

Durant anys el vam fer servir per arribar a la Roqueta i banyar-nos, fins que fan fer el "poli". I, com no, també va servir per abocar-hi la brossa del poble i anar-hi amb l'escopeta de perdigons per fer diana a les nombroses rates que hi havia.

Ara, l'accés no és complicat i, gràcies a la plujosa primavera que estem tenint, hi podem disfrutar d'una abundant i variada vegetació, mes frondosa si ens arribem fins al "galatxo".

Estat actual del camí

A més, encara podem observar el refugi que s'hi va fer per protegir els pontoners que mantenien en perfecte estat el pont de ferro, així com les restes d'una antiga construcció (casa o torre) quasi damunt mateix del refugi.

Refugi dels pontoners

Restes (Casa? Torre?)

Espero que amb les obres a la façana fluvial del meandre, que s'estan fent, es recuperi aquests indrets a la vida poble.

Foto barca Riu de Dalt:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

Indrets de Flix

El pas del temps fa que llocs que havien esdevinguts punts fonamentals de la nostra vila caiguin en l'oblit i, pràcticament, desapareguin davant dels nostres ulls sense adonar-nos-en.

Aquest és el cas de l'antiga muralla que envoltava el poble. Probablement construïda al segle XVII, era un exemple de baluard que coneixem gràcies als dibuixos i plànols de Sébastien Pontaut de Beaulieu (enginyer militar al servei de Lluís XIV de França.). Actualment les restes són escasses i disperses i algun tram ha quedat al descobert amb les obres d'acondicionament del meandre.

Plànol de Flix de Sébastien Pontaut de Beaulieu

Riu de Baix. Fragment de muralla recuperada(endevineu a quin tram correspon).

Un altre exemple, seria el canal de navegació i la resclosa que permetia salvar el desnivell que provocava l'antic assut. Construït a mitjans segle XIX era un lloc d'un intens trànsit fluvial, ja que era zona de pas obligat per a totes les embarcacions que anaven pel riu. Els treballs que s'hi estan fent ens permeten recuperar un espai que no fa tant de temps caracteritzava el nostre poble i que sovint surt a les converses familiars per un esdeveniment tràgic que hi succeí:
"Santi Castarlenas i un grup d'amics d'entre 10 i 12 anys van creuar per un dels dos ponts que salvaven el canal i permetien l'accés a la "isla". Com a marrecs entremaliats que eren van creuar pel pont al que li faltava el terra amb tanta mala sort que Santi va caure i morí ofegat."

Riu de Dalt. Sortida del canal de navegació. Resclosa. Anys 30.

Riu de Dalt. Recuperació de l'antiga resclosa.

Ara que les tardes s'allargen és un passeig que hauríem de fer per conèixer de primera mà una mica més del nostre passat.

Foto resclosa anys 30:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

Armats a casa

Quan sento els tambors dels armats trencant el silenci de la nit, me n'adono que la Setmana Santa és a les portes.
El repicar dels tambors i el so de les cornetes arriben de sobte, quasi sense adonar-nos. A mi em porten records de la infància, quan a casa meua es trencava la monotonia del dia a dia i tot girava al voltant dels armats.
Cada any es repetia la mateixa cerimònia: faldilla roja, calçotets llargs blancs, "manguitos" de llautó, espardenyes de cordons creuats, "babero almidonat", espasa o bandera,... tot havia d'estar en perfecte ordre per a la processó de Les Creus o del Sant Enterrament.

Setmana d'impàs

Donat que el trimestre s'ha acabat i que la primavera ja és aquí, a l'IES de Flix hem aprofitat aquesta setmana (30 de març al 3 d'abril) per concentrar les sortides del crèdit de síntesi i els viatges de fi de curs i fer horari especial per als que es queden.

• 1r d'ESO ha anat de viatge a Barcelona per conèixer la Barcelona romana, la Barcelona modernista i la Barcelona actual.
• 2n d'ESO fa una sortida més llarga, fins a Coimbra (Portugal).
• 3r d'ESO coneixerà el romànic del ripollès i el seu paisatge natural.
• 4t d'ESO per primer cop fan viatge de fi de curs. Estan de creuer per la Mediterrània. Aquest viatge substituirà el que es feia a 1r de batxillerat.
• 1r de BAT i CFGM, on són? A Canàries. El curs vinent ja no es farà. És més lògic fer-lo a 4t d'ESO, final d'una etapa.

Per tant, estem en una setmana d'impàs, amb les aules més buides que de costum, els passadissos més silenciosos que de costum i menys mals de caps que de costum.

Primavera

Si bé la primavera astronòmica va començar divendres, les plantes ja fa dies que la disfruten. Com sempre, primer van ser los ametllers i desprès l'han seguit auberginers, pereres, cirerers... I com no, pel mig s'hi han posat tots los arbustos típics de la comarca: argilages, timó, romer...
Aprofiteu l'espectacle de la Ribera d'Ebre florida perquè d'aquí dos dies us en penedireu. Val la pena sortir al camp i disfrutar del paisatge i de les olors que desprenen les flors.
Passeu la barca, seguiu lo camí de Vinebre i passegeu pel Pla d'Ini, pugeu pel camí de les Beremusses i feu cap a Riba-roja, aneu a veure l'Horta dels Arensos o allargeu-vos fins los Mactas. Ja m'ho direu.

Culo, he dicho culo

Ja n'hi ha prou de fer servir lo nostre territori com si fos una parcel·la privada del governant de torn. La política mediambiental d'aquest país sempre és la mateixa mani qui mani, i els perjudicats no cal ni dir-ho.

Nuclears amb dubtosos sistemes de seguretat que es volen presentar com la millor alternativa al problema energètic. Macroabocadors que ningú volia i als qui cap polític s'hi ha oposat. Transvasaments segons els temps que fa. Centrals tèrmiques o parcs eòlics que surten com bolets. Fins i tot, els regs del Vingalis o dels Monredons estan destrossant el paisatge: camins, sendes, marges, espones, bancals.. Les màquines no tenen pietat.

Per això, com diria el galaico-catalan: "Que cojan la puta política medio ambiental del gobierno i que se la metan por el culo"

http://22marc2009.blogspot.com/

2009 DD45

Un asteroide d'entre 30 i 50 metres de diàmetre va passar el dilluns 2 de març a les 13:40 GMT a "tant sols" 70.000 km al sud-est del Pacífic segons The Planetary Society. Una distància entre cinc i sis vegades menor a la que hi ha entre la Terra i la Lluna. En astronomia una mica més que res.

Els astrònoms, que ara tenen calculada la seva orbita, es van sorprendre que el meteorit passes tant aprop nostre. En cas d'impacte els efectes s'haurien semblat molt al que va passar a Tunguska (Sibèria) el 1908.

En el següent vídeo filmat per Dave Herald a Camberra (Austràlia) podeu veure l'asteroide 2009 DD45. És un punt lluminós que es mou des de la dreta de la imatge cap al centre.

De fet però, la visita de meteorits, asteroides, bòlits, etc. a la Terra es més freqüent del que ens pensem. Així, es calcula que hi ha 1.000 objectes potencialment perillosos per a la Terra.

Diners, diners, diners

Fa mesos que setim parlar de les ajudes que els governs (nosaltres, els ciutadans) de mig món injecten en el sector privat per afrontar la crisi financera i econòmica mundial.

En molts d'aquests països hi ha democràcia (EUA, Canadà, UE), però, donat el que fan els governs davant la crisi, ben bé podem parlar de plutocràcia (resumint: els beneficis són privats però les pèrdues es reparteixen entre tots).

Són xifres de milers de milions d'euros o de dòlars que difícilment ens podem imaginar.

Josep Oliver, Catedràtic d'Economia Aplicada (UAB) donava a El Periódico (22-02-09) les xifres que l'administració Bush i ara la d'Obama utilitzaran per afrontar el temporal:

"El programa que va dissenyar l'Administració Bush, que va injectar prop de 350.000 milions (de dòlars), va tenir resultats mediocres [...]

En síntesi, el pla Obama proposa una inversió pròxima als 800.000 milions de dòlars per activar l'economia, 300.000 milions per frenar el deteriorament immobiliari i uns 2,5 bilions per estabilitzar el sistema financer."

Sumem els diners "injectats":
350.000.000.000+800.000.000.000+300.000.000.000+
+2.500.000.000.000=
Resultat:

La friolera de 3.950.000.000.000 dòlars (xifra que supera en escreix el que l'ONU considera indispensable per cobrir les necessitats bàsiques de la població mundial).

Actualment als EUA són (arrodonint) 300.000.000 d'habitants. Si repartim les ajudes previstes entre la població tenim que a cada nord-americà li toquen 13.166,66 dòlars.

Si una família, de mitjana, està formada per 4 membre, li correspondrien 52.666,6 dòlars, que no està gens malament per afrontar una situació de crisi.

Pd: Què vol dir exactament injectar diners?
Pd: Atenció, per internet circula un power amb uns càlculs bastant exagerats.

Un any de blog

Ara fa un any recuperava un blog que havia iniciat en un curset de formació i decidia donar-li continuïtat. Al principi tenia alguns dubtes que m'amoïnaven una mica. D'una banda no tenia ni idea del que hi podria posar; i d'altra banda, no sabia si hi hauria algú que el miraria.

He de dir que tots els dubtes s'han anat esvaint al llarg d'aquest any. A poc a poc he anat trobant temes per posar al blog (63 entrades), he vist com les visites anaven augmentant i, sobretot, he vist com anaveu deixant comentaris (més de 160). Això ha estat el més gratificant, veure com es generava un debat i cadascú deia la seva.

Moltes gràcies a les més d'onze mil visites.

Deu anys sense Carles Sabaté

La mort de Carles Sabaté ara fa deu anys (13 de febrer de 1999) ens va deixar sense el grup Sau. No sabrem mai com hauria evolucionat la seva música. Però ens queda la que van fer.

Febrer Maleït

El 3 de febrer de 1945 es va produir un tràgic accident a la barca del Riu de Baix. La crescuda del riu i altres factors van provocar l'enfonsament de la barca, ofegant-se nou persones: Mònica Escoda, Antonieta “Caragol”, Teresa Mur Blanch “Manyerra”, Magdalena Nogales Benet, Maria Pérez, Antonia Salvadó, Josep Solé “Xé”, Joan Subirats, Simeón Vaqué.

Les famílies afectades van iniciar un procés judicial amb tres querelles criminals, una contra l’alcalde Juan M. Muñoz Guitarte, que van ser desestimades per la justícia franquista. Però hi va haver un preu polític, el 16 d’abril de 1945, Muñoz Guitarte va presentar la dimissió al cap local del “Movimiento” Francisco Sanjuan Fortuny.

Anys desprès, el 6 de febrer de 1952, un remolcador de la SEQF va saltar per una comporta de la presa provocant la mort de tres persones: Joan Nogales, Joan Sánchez i Alberto Torres.

Tasques de rescat de remolcador

El 23 de febrer de 1950 va visitar el poble el governador civil i cap provincial del "Movimiento" Francisco Labadíe Otermín, a quí, en dates posteriors, se'l va nombrar fill adoptiu de la vila, li van posar el seu nom a un grup de vivendes vora el passeig i se li va aixecar un monument que anys desprès faria cap al riu.
També al febrer, la nit del 23 al 24 de febrer, però de 1937, aprofitant la lluna plena, el poble va patir el primer bombardeig de la guerra. Vuit morts, nombrosos ferits i moltes destrosses materials, entre les que destaquen la destrucció de l’hospital de sang (edifici dels menjadors obrers habilitat per rebre els ferits del front d’Aragó) i de diverses instal·lacions de la “fàbrica”.

Víctimes del bombardeig

Fonts:
AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pàg. 39.
MUÑOZ HERNÁNDEZ, P. Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). Tarragona. 1994. Pàg. 83.
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994. Pàg. 97, 100, 101 i 102.

Els vent i les urbanitzacions

Fa uns dies vam viure un episodi d'excepcionalitat atmosfèrica de forts vents que va tenir unes conseqüències gravíssimes amb la mort de diverses persones, entre elles nens, i moltíssimes destrosses materials.

Aquest episodi va tornar a posar de manifest l'equivocat que és el model de creixement urbanístic d'algunes zones de Catalunya, especialment de la regió metropolitana de Barcelona. En aquesta zona les urbanitzacions construïdes en zones semiboscoses o directament all mig del bosc són una constant.

Construir la casa en mig del bosc de pins pot presentar avantatges: contacte amb la natura, tranquil·litat, etc., però no és una bona idea. El bosc català es crema periòdicament i els forts vents poden fer caure els arbrers sobre la teulada i afectar els, de vegades precaris, serveis de llum, telèfon o subministrament d'aigua.

De la mateixa manera que hi ha una "llei de costes" que regula les construccions vora mar o que està prohibit construir a la llera inundable de rius i rieres, s'hauria de regular (o prohibir) construir a les zones boscoses.

És un model de creixement urbanístic insostenible des de qualsevol punt de vista. Aquest creixement dona lloc a unes àrees d'urbanització difusa que consumeixen molt de sòl, exigeixen una gran despesa energètica (transports, enllumenat públic, etc.) i provoquen una dispersió d'infraestructures i serveis que les encareix (clavegueram, pavimentació, recollida d'escombraries, etc.) i que als ajuntaments els hi costa assumir.
A més, en la situació d'excepcionalitat, com la que hem tingut aquests darrers dies, s'ha viscut un drama humà, ja que moltes famílies han perdut la seva casa i no saben a qui reclamar. Qui ho pagarà? Les asseguradores o l'erari public?

Fotos: La Vanguardia
Mireu també aquest video

De la neu al vent

Sembla ser que tenim un hivern "mogudet". Ja està bé, perquè passar 15-20 dies sense veure el Sol, amb la boria persistent que tenim a Flix no ho recomano a ningú.

Així que hem passat de la boira gebradora del Nadal, a l'enfarinada de neu del dia 9 de gener i, ara, a la ventada, amb un cop enregistrat a l'observatori meteorològic del CEIP de 114,3 km/h a les 13:14h.
Els efectes s'han deixat notar immediatament: la barca ha deixat de passar, diversos contenidors d'escombraries tombats pel terra i diverses caigudes d'arbres al carrer escoles, a la carretera de Riba-roja i altres indrets.

Contra la guerra

La guerra porta implícit la mort, el dolor i la destrucció; per això la poden qualificar amb qualsevol adjectiu que ens vingui al cap: innecessària, dolorosa, cruel, salvatge, inhumana, tràgica....
Avui dia, la única cosa que marca la diferència entre una guerra i una altra és l'atenció que li dediquen els mitjans de comunicació. Perquè, encara que sembli mentida, hi ha unes guerres que són més mediàtiques que unes altres.
Les imatges de ferits i morts, especialment si són dones i nens, i els articles que parlen de les atrocitats que cometen uns i els altres, ens colpeixen el cor i ens fa pensar en qui pot ser el salvatge que ha provocat aquella massacre.
Però, siguem realistes, no hi ha sols una guerra, la que surt per la tele o a la portada dels diaris. Hi ha moltes guerres, guerres que s'estan produint en aquests moments i amb uns índexs de violència i destrucció inimaginables.
El que hem de preguntar-nos es qui decideix que una guerra sigui més mediàtica que una altra. O, per què la lògica mediàtica fa que molts conflictes siguin invisibles per a molts de nosaltres.
Encara tinc present els mesos anteriors a l'atac dels EUA a l'Iraq (març de 2003). Una guerra anunciada a bombo i plateret per tots els mitjans de comunicació, i que va provocar una resposta en contra a nivell internacional com mai s'ha produït en la història.
Però per aquelles mateixes dates (febrer de 2003), a Darfur (Sudan) s'estava i s'està produint una catàstrofe humanitària que pràcticament no va tenir ressó en els mitjans de comunicació. Per tant, per a la majoria de la gent no existia. Ni una sola manifestació, ni una protesta, ni una campanya d'internet, ni una cassolada. Senzillament, no la veiem. Centenars de milers de persones mortes (també nens), milions de desplaçats, però cap moviment de protesta.
Ara estem en una situació semblant; Isarel amb una desmesura evident aprofita els seu poderòs exèrcit per esclafar els terroristes de Hamàs. Els mitjans de comunicació, sobretot la televisió i els diaris, ens bombardegen amb imatges esfereidores de nens morts, ferits o mutilats i amb relats esgarrifosos que superen la nostra imaginació. Però, és que us penseu que la guerra te alguna cosa de noble?
Tots ens tornem a posar les mans al cap i ens comencem a mobilitzar. Però, hi ha molts altres conflictes: RD Congo, Txad, Somàlia, NE d'Sri Lanka, Angola, Haití, Zimbabwe, Libèria, Sahara Occidental, Myanmar, Kurdistan, Txetxènia, Timor Oriental, Costa d'Ivori, etc.
Des del 1990 s'han produït unes 100 guerres; actualment, tenen lloc una trentena de guerres obertes i unes setanta situacions de tensió greu que poden esdevenir guerra. S'han produït milions de morts i més de 24 milions de desplaçats.
Pot ser ja és hora de mobilitzar-nos contra la guerra i no contra una guerra.

La neu enfarina Flix

Tot i que no s'han complert les prediccions meteorològiques que vaticinaven gruixos importants de neu a cotes baixes, la neu ha fet acte de presència aquest matí a Flix enfarinant algunes teulades i cotxes aparcats. Fora del nucli urbà la neu ha agafat una mica més, especialment si pujaves una mica de cota.

A quarts de deu del matí ha començat a nevar de manera intermitent, i s'han suspès les classes a l'IES de Flix per precaució, donat que molts alumnes venen de fora vila.

El Servei Metereològic de Catalunya continua mantenint l'alerta per neu, ja veurem.

Dates assenyalades

Nadal (25 de desembre)

El Nadal és una de les festes més importants del cristianisme ja que se celebra el naixement de Jesús. És poc probable que aquesta sigui la data exacta del seu naixement (s'especula que fou a la primavera).
Cap al segle III o IV dC, el cristianisme, amb el seu pragmatisme, va decidir adoptar una festa pagana romana per commemorar l'esdeveniment, en un intent de facilitar la penetració de la nova religió en les diferents capes socials i eradicar el paganisme (també ho va fer amb altres dates assenyalades del cristianisme).
Els romans, per aquestes dates (finals de desembre) tenien dues festes molt populars; una la saturnàlia (saturnàlia, opàlia i sigil·lària) dedicades al deu Saturn i que coincidia amb la setmana del solstici d'hivern.
L'altra era el Dies Natalis Solis Invicti (el dia del naixement del Sol invicte) i que se celebrava quan la llum del dia augmentava, entre el 22 i el 25 de desembre.

Dia del Innocents (28 de desembre)

Fa referència a la matança dels infants menors de dos anys a Betlem ordenada per Herodes el Gran (rei de Judea) amb la intenció de posar f i a la vida de Jesus.

Cap d'Any (31 de desembre)

Darrer dia de l'any en que la tradició diu que s'han de menjar 12 grans de raïm coincidint amb les últimes dotze campanades de l'any si és vol tenir sort l'any nou.
Tradició?????? Bé, és un dir, perquè solament fa 100 anys que el canvi d'any se celebra d'aquesta manera. Sembla ser que una excel·lent collita de raïm l'any 1909 va fer expremer les neurones als viticultors espanyols, els quals es van treure de la butxaca el fet que el raïm porta sort i que s'ha de menjar la nit de Cap d'Any.

Dia de Reis (6 de gener)

Realment eren mags (astròlegs) o savis que venien d'Orient (probablement Pèrsia). La tradició els va convertir en reis en un intent d'adaptar el naixement de Jesús a la profecia del Salm72, 11 (Salomó) que assenyalava que "Li faran homenatge tots els reis"
El nombre exacte varia amb el temps, així es va parlar de dos, quatre, set i, fins i tot, dotze mags. El nombre de tres s'adopta perquè als evangelis es parla de tres presents or, encens i mirra (Mateu 2, 11). Tanmateix, els seus noms actuals (Melcior, Gaspar i Baltasar) no apareixen fins al segle VIII.

Feliç Any Nou

Els fangs es quedaran a Flix

Feia dies que es coneixia la notícia, però no s'ha fet pública fins avui. Sembla ser que el prestigiós MIT (Institut Tecnològic de Massanet) ha elaborat un exhaustiu estudi sobre el fangs de l'embassament de Flix que desaconsella totalment la seva neteja.

Segons Francis F. Coppola, director del MIT, hi ha una altíssima probabilitat que amb les obres de neteja es produeixi un tsunami de fangs tòxics que provocaria un desastre mediambiental. "Aigües avall de Flix, la flora i la fauna es veurien molt afectades, però també l'activitat econòmica" ha declarat Coppola.
Davant d'aquesta situació la ministra de medi ambient ja ha assegurat que les obres de descontaminació s'aturen de manera indefinida. En declaracions a l'agència EFA ha manifestat: "Els fangs es quedaran a Flix".
L'alcalde de Flix ha mostrat la seva perplexitat i ha sortit al pas exigint que el poble no perdi la inversió que s'havia de fer amb motiu de les obres de descontaminació de l'embassament. Per això, ha proposat convertir la cinta transportadora, que havia de portar el fangs fins al Racó de la Senyora, en un telecabina que sobrevoli l'espai natural de Sebes.
La proposta sembla que s'ha vist bé des de Madrid, que l'estudiarà i abans d'acabar l'any donarà una resposta.