dilluns, 28 de juny del 2010

Tots aprovats!!

Avui hem conegut les notes dels alumnes de segon de batxillerat que han fet les proves d'accés a la universitat; la popularment coneguda sel·lectivitat. Els resultats no podien ser millors, hem aconseguit l'excel·lència. Un 100% d'aprovats!
Ara aquests alumnes hauran de prendre unes decisions que, en la majoria dels casos, marcaran el seu futur professional. Hauran de triar amb cura i preinscriure's en aquella universitat a la que desitgin anar i esperar que la nota de tall els permeti començar els estudis al setembre.
També avui, xafardejant per la xarxa, hem pogut trobar al diari El Punt tot un seguit de notícies sobre l'activitat econòmica que s'està fent a Flix. La majoria d'aquestes notícies, però, no són notícies en un sentit estricte, doncs ja es coneixien de feia dies.
Flix rep més de 250 milions d'euros.
Volem renovar l'activitat industrial al polígon d'Ercros.
Flix tindrà un hotel de quatre estrelles i un alberg al meandre.
La reserva de sebes vol fer el seu propi oli.
Acuamed assumirà la passarel·la de vianants del pont.
Es recupera la senyalització turística del patrimoni.

divendres, 25 de juny del 2010

I si robem tots?

Robeu! Robeu! Robeu! Robeu el que pugueu, en massa, tots a l'hora, grans i petits, homes i dones. Robeu a qualsevol lloc: bancs, caixes, supermercats, gasolineres, comerços. Robeu a qualsevol hora, de dia o de nit, faci fred o faci calor, a l'hivern o a l'estiu. Robeu qualsevol cosa, com més gran i cara millor. Si us agafen torneu el que heu robat i us deixaran anar. Creieu-me, no us passarà res. O si?.
A si! Perdoneu! Ens detindran, ens fitxaran, passarem a disposició judicial, esperarem que se celebri el judici i ens condemnaran a presó, perquè estem fent un delicte. Però sobretot, ens posaran a la presó perquè no formem part de les 1500 fortunes que tenen oberts 3000 comptes a bancs suïssos per valor de 6000 milions d'euros i que han estat defraudant a hisenda (hacienda somos todos deia l'slogan) durant anys i anys.
Perquè a aquesta gent, que ha estat fent un delicte fiscal continuat, se'ls vol convèncer per a que repatriïn els seus diners sense que hi hagi cap persecució penal. Tot se solucionarà amb el pagament del deute tributari, més els interessos i una sanció administrativa (probablement una multa).
Els experts diuen que els jutjats espanyols no poden obrir 1500 processos penals ni 1500 investigacions per falta de recursos, i per això s'ha optat per la via administrativa. Conclusió!!! com més gent robi, més impossibilitat tindran de jutjar-nos. No hi ha recursos.
Algú ja parla de tracte de favor cap a les grans fortunes, d'amnistia fiscal, de privilegi. Quina cara dura.

diumenge, 20 de juny del 2010

Book

Les innovacions tecnològiques són constants, ipod, iphone, ipad, ebook, netbook... Les tenim al nostre abast les 24 hores del dia. Les agressives campanyes publicitàries llançades per les multinacionals pràcticament ens obliguen a estar a l'últim pel que fa a gadgets electrònics.
Ara volen arraconar el llibre. Ja parlen obertament dels avantatges dels llibres digitals o electrònics i a l'institut els implantarem al curs 2010-11 a 1r i 2n d'ESO.
Sembla un contrasentit que, ara que els alumnes mostren clares mancances de comprensió lectora i d'expressió escrita, es vulgui imposar el llibre digital.
Per això és d'agrair les mostres iròniques de suport al llibre tradicional que es troben per la xarxa: Compacte, portàtil, sense cables, sense circuïts elèctrics, sense bateria, sense necessitat de connexió, el llibre no et deixarà mai de banda.
Sempre a l'abast, no has d'esperar que es carreguin els continguts, no es penja mai, no s'ha de reinicialitzar ni s'ha de recarregar mai, amb un índex que t'ordena els continguts i et facilita la seva localització immediata.
Amb el punt de llibre accediràs directament allí on et vas quedar el darrer dia, amb el llapis hi podràs fer anotacions o subratllar els més important.
Pot ser, el millor invent (el llibre) ja el tenim entre les mans.

dimarts, 15 de juny del 2010

Samaranch, falangista

Moltes persones que van viure sota la dictadura del general Franco es van veure obligades a cantar el Cara al Sol i van haver de fer la salutació feixista. Eren altres temps i no hi havia llibertat. Aquestes persones no es poden considerar franquistes, ni afectes al règim.
Una altra cosa es haver participat voluntàriament de les institucions del règim franquista com és el cas del senyor Juan Antonio Samaranch. Un personatge, que no sols va formar part de la maquinària del dictador, si no que mai se'n va penedir.
"Jo no m'avergonyeixo del que vaig fer a Espanya", va dir Samaranch en una entrevista el 1999 al The New York Times. "Franco va fer coses bones per al meu país. Ell ens va mantenir fora de la Segona Guerra Munidal" (ja!)
Burgés, tradicionalista, conservador, Samaranch, nascut el 1920, va ingressar jovenet a la Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), va ser regidor d'esports a l'ajuntament franquista de Barcelona des de l'any 1955 fins al 1962.
El 1964 va ser Procurador a Cortes a les Corts franquistes, càrrec que ocupà fins el 1977.El 1967 fou nomenat Delegado Nacional de Deportes i a ell se li atribueixen les frases "Contamos contigo" i "Vive deportivamente" . També va ser president del comitè olímpic estatal del 1967 al 1970 i president de la diputació de Barcelona de 1973 a 1977.
Tota una vida dedicada a promocionar el drets i les llibertats de les persones. Per això no es d'estranyar que el 18 de juliol de 1974, un mica més d'un any abans de morir el dictador, Samaranch continuava fent la salutació feixista.El més paradoxal és que, un cop mort (21 d'abril de 2010) els mitjans de comunicació hagin passat de puntetes per aquest passat i que des de la Generalitat de Catalunya s'hagi omès voluntàriament i se li hagin fet uns funerals de cap d'estat amb un exercici de desmemòria històrica que deixa retratats un cop més als nostres polítics.
Únicament s'ha recordat els seus 21 anys al capdavant del COI. Període de temps que, sembla ser que no va ser tant bo com ens l'han pintat. Al menys això és el que es dedueix de la lectura de la premsa internacional.

dilluns, 7 de juny del 2010

Operació Overlord

El 6 de juny de 1944, un dia desprès del que estava previst degut al mal temps, els aliats, veient que l’Alemanya nazi no tenia capacitat de resposta desprès de la invasió d’Itàlia (1943) i de l’expansió russa per l’est, van iniciar el desembarcament de Normandia amb la intenció d’obrir un nou front a l’oest d’Europa. Un objectiu reiterat diverses vegades per Stalin.
Els detalls de l’operació, coneguda amb el nom d’Operació Overlord, s’havien decidit a la conferència de Teheran. Al capdavant de les forces aliades (americans, britànics,canadencs, francesos, polonesos...) estava el general Eisenhower i encara avui dia continua sent la major invasió amfíbia realitzada. El dia 6 per la nit, tot i no haver assolit tots els objectius, els aliats van establir sòlids caps de pont que van permetre desembarcar en pocs dies 250.000 soldats i 50.000 vehicles i es va iniciar l’alliberament de França (Paris seria alliberat a l’agost).
El mariscal de camp Rommel, que va fer-se càrrec del grup B de l'exercit alemany per defensar el nord de França de la imminent invasió aliada, havia anat a Alemanya, ja que era l'aniversari de la seva esposa i li volia regalar unes sabates. Les sabates que varen costar la guerra en dirien molts després.
En l’èxit del desembarcament hi va jugar un paper important un català, Joan Pujol, un agent doble (nom en clau Arabel pels alemanys i Garbo pels britànics). Garbo va ajudar a convèncer Hitler que el desembarcament seria a Calais (Operació Fortitude) mentre que a Normandia hi hauria una maniobra de distracció.

diumenge, 30 de maig del 2010

Perspectives sobre tecnologia energètica

El món necessita un subministrament d’energia cada cop més gran per a mantenir el desenvolupament i el creixement econòmics. El problema és que mentre que aquestes necessitats sembla que poden créixer fins a l’infinit, nosaltres vivim en un món finit.

Per això, L’Agència Internacional de l’Energia (AIE), a petició del G-8, va elaborar un estudi per aconseguir un futur energètic net, intel·ligent i competitiu.

En el seu estudi Perspectives sobre tecnologia energètica 2008, l’AIE, assegura que és possible reduir a la meitat les emissions de CO2 (principal responsable de l’efecte hivernacle) entre els anys 2010 i 2050, però és costós perquè per fer-ho caldrà una inversió de 45 bilions de dòlars, és a dir, aproximadament l’1,1% del PIB mundial cada any des d’ara i fins al 2050.

La clau del projecte es troba en una millora tecnològica que permeti més eficiència energètica en els edificis, els electrodomèstics, el transport, la indústria i la generació d’electricitat.

També defensa la possibilitat de desenvolupar tecnologies per a capturar i emmagatzemar CO2 que possibilitarien un estalvi de fins al 19% de les emissions d’aquest gas.

Es diu que per aconseguir l’objectiu de reduir a la meitat les emissions caldria descarbonitzar la generació d’electricitat per mitjà de fonts renovables i energia nuclear.

L’ús d’energies renovables, en especial, l’eòlica, la fotovoltaica, la concentració d’energia solar i la biomassa hauria d’arribar al 46% de l’energia mundial el 2050. Això, representaria un estalvi del 21% en les emissions de CO2.

Pel que fa a l’energia nuclear, l’estudi proposa la construcció de 32 GW anuals (unes 32 centrals nuclears noves cada any) fins al 2050. Això representaria l’estalvi del 6% de les emissions de CO2.

Sigui com sigui tenim un greu problema, perquè no crec que el món pugui suportar un increment del 70% de la demanda de petroli i un 130% més d'emissions de CO2 d'aquí al 2050.

dimecres, 19 de maig del 2010

Humor vs crisi

No és d'estranyar que la classe política aparegui a les enquestes del CIS, com el tercer problema més greu per als espanyols, per darrera de l'atur i de la situació econòmica i superant el problema del terrorisme.
I no és d'estranyar, perquè ells mateixos s'ho estan buscant quan neguen les evidències (la crisi no la va reconèixer ZP fins que li va trucar a la porta), s'aprofiten dels seus càrrecs per enriquir-se (el PP i el cas Gürtel, l'acumulació de càrrecs, els càrrecs de confiança), menteixen descaradament (els famosos brots verds d'ara fa un any), et prenen el pèl (no hi haurà retallades socials!!!), s'enroquen per passar encara més el ribot per l'estatut (el constitucional no vol reconèixer que s'ajusta perfectament a la llei, i ja porta 4 anys), carreguen sobre els més dèbils la reducció del dèficit públic (congelació de les pensions, però milions d'euros per als bancs), es financen irregularment (CiU i el cas Palau), volen una reforma laboral que debiliti encara més la posició dels treballadors, etc. etc. etc.
Per això mateix, val la pena una mica d'humor, l'humor de Forges, perquè en cas contrari et pot agafar un atac d'ira.

divendres, 14 de maig del 2010

FranK Sinatra

El 14 de maig de 1998, ara fa 12 anys, moria Frank Sinatra, La veu, considerat per molts el millor cantant pop de la història.
L'inici de mite va començar el 30 de desembre de 1942 quan, durant la seva actuació al teatre Paramount de Nova York com a estrella convidada, va eclipsar l'estrella de la gala Benny Goodman.
Al llarg de la seva dilatada carrera artística va gravar més de 1300 cançons de compositors nord-americans com Cole Porter o George Gershwin.


diumenge, 9 de maig del 2010

Fi de la Segona Guerra Mundial a Europa

Des de l’alliberament de Roma pels aliats (4 de juny de 1944), el desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), l’ofensiva soviètica al front oriental (1944) i, sobretot, el fracàs de l’ofensiva alemanya sobre les Ardenes (setembre de 1944), que era qüestió de temps la derrota de l’Alemanya Nazi.

Així, entre el quatre i l’onze de febrer de 1945 a la conferència de Jalta (Crimea, Ucraïna), preveient la victòria aliada, Stalin, Roosevelt i Churchill van discutir quina seria la situació d’Europa un cop fos alliberada dels nazis.

Es va deixar l'Europa de l'Est sota l'òrbita soviètica. Alemanya seria desarmada i dividida en quatre parts, cadascuna seria administrada per una potència vencedora (els EUA, l'URSS, el Regne Unit i França) i es va planejar la creació de l'ONU. En definitiva, va començar la Guerra Freda

Per tant, res no justifica el bombardeig aliat sobre la ciutat alemanya de Dresden, capital de Saxònia, entre el tretze i quinze de febrer d’aquell mateix any. Una ciutat que no tenia cap valor militar. No hi havia tropes destacables. No hi havia indústria bèl·lica d’importància i no era cap obstacle per a l’ofensiva aliada. Alemanya ja no era una potència militar i s’estava retirant en tots els fronts.

Llavors, per què es va bombardejar una ciutat indefensa? S'havia discutit a Jalta. Stalin estava molt interessat en que continuessin els bombardejos massius sobre les ciutats d'Alemanya oriental. I als aliats no els hi va fer fàstic la idea. Es tractava de fer una demostració de força i d’eficiència de l’immens poder de destrucció que tenien els aliats. Es tractava d’alertar als nazis que no s’acceptaria una rendició amb condicions. El preu, una tempesta de foc: desenes de milers de morts i ferits i 300.000 persones que van haver de desplaçar-se perquè NO va quedar pràcticament res de la ciutat.

El 16 d’abril de 1945 va començar l'atac final soviètic sobre la capital del Reich. Un mal regal per a l’aniversari de Hitler (20 d’abril). L'exèrcit bolxevic, apostat al llarg del riu Oder, va avançar encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells nens i adolescents que Hitler va enviar a una mort segura per aturar als comunistes.

Barri a barri i carrer a carrer, els soviètics van anar prenent el control de la ciutat. Hitler va refusar fugir i es va recloure en el seu búnquer, juntament amb alguns dels seus generals. El 30 d’abril amb l'exèrcit soviètic ja només a uns quants carrers de distància, Hitler es va suïcidar juntament amb la seva companya Eva Braun.

Pocs dies abans Hitler va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fos a costa de la destrucció d'Alemanya. Però Goebbels també es va suïcidar l'1 de maig amb la seva dona Magda qui prèviament havia assassinat els seus sis fills.

La ciutat de Berlín es va rendir el 2 de maig. El 7 de maig, Dönitz va donar la seva autorització al Cap de l'Estat Major de l'Alt Comandament de les forces armades alemanyes, el general Alfred Jodl, per firmar a França la rendició incondicional d'Alemanya davant les tropes aliades que entraria en vigor l'endemà. El dia 9 de maig, funcionaris alemanys liderats pel mariscal keitel van signar la rendició davant les forces soviètiques del general Zhúkov. La guerra a Europa s'havia acabat.

dimecres, 28 d’abril del 2010

Tatin

A Joaquim Revenga, Tatin, probablement l'haureu vist per la televisió anunciant les prestacions d'un cotxe o la magnificència d'unes simples galetes. És el que té la tele, ets més conegut pels 20 segons que hi surts que per la mitja vida que t'has dedicat al món artístic.
Per què Tatin és uns dels flixancos amb més projecció artística. No solament es dedica a rodar anuncis. Ans el contrari, la seva veritable activitat és la creació artística, l'elaboració de projectes d'art, muntatges d'arts visuals i escènics experimentals, perfomance o curtmetratges com ABSENT de Guillermo Asensio. Únic curtmetratge espanyol seleccionat per a participar a la 50 edició del Krakow Film Festival (KFF)
Entre moltes coses, ha participat al projecte Mind-Body-Brain de Abraham Hurtado. Es tracta d'un conjunt de laboratoris que passa a les ciutats de Berlín, Barcelona, Lisboa, Brussel i Tel Aviv.També ha participat a l'espectacle SOJOURN IN MANTUA The tragicall historye of Romeus and Juliet de la companyia La Viuda, basat en la història romàntica dels dos amants.Però, sobretot, cal destacar les seves col·laboracions amb la Fura dels Baus com a l'espectacle de llenguatge furero OBS. La Fura dels Baus és una companyia de prestigi internacional que ha destacat pels seus muntatges innovadors i transgressors. Precisament, La Fura va presentar el 20 d'abril a Viladecans (Barcelona) l'obra 'Degustació de Titus Andronicus' que s'estrenarà el 7 de maig a la Tabakalera de Sant Sebastià, i que estarà de gira pel món durant dos anys.En aquest nou muntatge, La Fura dels Baus fusiona el teatre de la 'La lamentable tragèdia de Titus Andronicus', de William Shakespeare, amb la gastronomia de Mugaritz. Els 11 actors es posen a la pell dels personatges que van envoltar a Roma a Titus: la seva mare, Tamora (Montse Díez) i Saturnino (Joaquín Revenga 'Tatín') que va ser proclamat emperador i que es va casar amb la mare de Titus, enllaç que va desencadenar una tragèdia magnànima i una reguera de crims i venjança.
Com es diu en aquests casos: molta merda

dilluns, 19 d’abril del 2010

Jornades culturals a l'institut

Coincidint que divendres és Sant Jordi, a l'institut de Flix hem muntat unes Jornades Culturals. Es tracta d'una sèrie d'activitats, tallers, xerrades, etc. organitzades per alumnes, pares (l'AMPA), i professors.
Les activitats són diverses i variades i van des de conèixer algun esport típicament anglès com el criquet, fins a tallers de creació literària passant per recitals de poesies o lectures musicades, sense deixar de banda les típiques activitats culinàries o les exposicions.
Aquestes jornades s'han organitzat sense alterar les classes, de manera que les activitats es van intercalant al llarg de la jornada lectiva trencant la monotonia diària.
Pràcticament tots els cursos es veuen afectats per alguna activitat programada. Solament els cursos de cicles i els de segon de batxillerat han quedat una mica marginats de les jornades. El de segon de batxillerat per un motiu de pes, el fi de curs i la selectivitat estan molt aprop.
Les activitats programades per aquesta setmana són:
  • Criquet en anglès: 1r de batxillerat
  • Taller de creació literària: 2n d'ESO
  • Talla amb els mals rotllos: 3r d'ESO
  • Orienta't: 4t d'ESO
  • Mestres de jocs a l'escola: 1r d'ESO
  • Recital de poesia: 3r d'ESO
  • Balls escocesos: 3r d'ESO
  • Fem sabó: 3r d'ESO
  • Ioga: 1r de batxillerat
  • Dansa del ventre: 1r i 2n d'ESO
  • Activitats esportives: 1r i 2n d'ESO
  • Bicicletada Flix-Vinebre: 2n d'ESO
  • Pintura i creació de mandales: 4t d'ESO
  • Autoexploració: 4t d'ESO
  • Fem cal·ligrames: 4t d'ESO
  • Conferència i lliurament dels premis Mollà: Cicle formatius administratius
  • Piragüisme: 4t d'ESO
  • Fem roses i dracs: 3r d'ESO
  • Aeròbic: 3r d'ESO
  • Informació i opinió: 2n de batxillerat
  • Jornada esportiva (projecte 3D): 1r d'ESO
  • Paraules llegides i musicades: 1r batxillerat
  • Degustació de pastissos: Tot l'institut
  • Jocs tradicionals: ESO
  • Actuació de la coral de l'institut: ESO
A banda hi haurà una exposició durant tota la setmana de roses pintades pels alumnes d'educació visual i plàstica, el Bus de l'Autonòma que estarà el dia 22 pel matí donant informació als alumnes de 4t d'ESO i de cicles sobre les sortides professionals, una sortida d'un dia a Altafulla i un viatge de tres dies a Toulouse de l'alumnat de francès.
Gaudim la cultura.

Les fotos són del bloc xeicies, bloc de la comissió d'imatge de l'institut.

dijous, 15 d’abril del 2010

Expulsió dels moriscos. 400 anys d'una infàmia

Avui 15 d'Abril s'ha inaugurat a Barcelona el XVI Cicle de Conferències de manuscrits: els moriscos catalans. És l'activitat prèvia al Congrés Internacional IV centenari de l'expulsió dels Moriscos que tindrà lloc a Ascó i Miravet del 16 al 18 d'Abril.
El 17 d'abril de 1610 Felip III signava a Valladolid l'ordre d'expulsar els moriscos de Catalunya. A València, en canvi, els moriscos ja havien estat deportats el 1609. La decisió del rei posava fi a una presència secular de l'Islam a la Corona d'Aragó, que ja no es reprendria fins a la immigració de finals de segle XX.
Els moriscos eren els descendents de la població musulmana medieval que havien estat obligats a batejar-se a principis del segle XVI. El fet és que en molts casos (la majoria), a l'inici del segle XVII ja no es podia parlar de població islàmica sinó de cristians nous. Amb el pas del temps s'havien anat cristianitzant i barrejant amb el cristians vells, descendents dels nouvinguts desprès de la conquesta catalana del territori.
A Catalunya, la majoria de moriscos es concentraven a la Ribera d'Ebre i al Segrià. A partir del mes de juny de 1610, aproximadament 3.500 moriscos catalans van ser expulsats de casa seva sense contemplacions. L'expulsió no va afectar a tots els municipis de la Ribera d'Ebre.
Així, els moriscos de Flix, Garcia, Móra, Riba-roja, Tivissa i Vinebre varen restar íntegrament al lloc de residència gràcies als informes favorables del Bisbe de Tortosa Fra Pedro Manrique. No fou així als pobles d'Ascó, Benissanet i Miravet que van perdre 898, 432 i 316 habitants respectivament.
La celebració del Congrés que aplegarà a estudiosos sobre els moriscos de prestigi internacional a Ascó i a Miravet no és casual: aquests pobles van perdre el 1610 entre el 80 i el 90% de la seva població.

Bibliografia i webgrafia
BIARNÉS, C.-CID, J.: Guia de la Ribera d'Ebre. Tarragona. 1984.
SORRIBES, J.-GRAU, JJ.: La Ribera d'Ebre. Transformacions socioeconòmiques i perspectives de futur. Barcelona. 1989
.
http://blogdepere.blogspot.com/2010/04/iv-centenari-de-lexpulsio-dels-moriscos.html

dissabte, 10 d’abril del 2010

Ascó és un dels candidats a l'MTC amb menys zona del terme municipal exclosa

A poc a poc, en compta gotes, es van sabent notícies sobre les diferents candidatures a acollir el MTC. Ahir, divendres 9 d'abril, ho publicava el diari El Punt. Sembla que ser que les candidatures amb més possibilitats es van acotant.
Segons el diari, Ascó i altres tres municipis, Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa), són els que tenen menys espais protegits i, per tant, més possibilitats d'acollir el MTC.

09/04/10 02:00 - Ascó - LURDES MORESO

La comissió interministerial per a la selecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat ha determinat ja l'àrea dels termes municipals de les nou candidatures presentades, inclosa la d'Ascó, que queden excloses per situar-hi el cementiri nuclear. L'existència d'espais naturals protegits, zones de protecció per a les aus, vies pecuàries o llocs d'importància comunitària són incompatibles amb el cementiri de residus nuclears. Ascó, juntament amb Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa) tenen només una part del municipi afectada per aquestes figures de protecció, mentre que la resta de candidats ho tenen més complicat amb múltiples casos d'espais protegits.

Els nou candidats a l'MTC –tot i que Torrubia de Soria ha descartat la candidatura encara figura a la llista de la comissió interministerial– disposen d'una fitxa del terme municipal en què es determinen les àrees que queden descartades per emplaçar-hi el cementiri nuclear. Els criteris d'exclusió que ha establert l'Estat fan referència a l'existència d'espais naturals protegits, espais protegits pel Ministeri de Defensa, vies pecuàries, muntanyes d'utilitat pública i patrimoni històric arqueològic. En el cas d'Ascó, només una part del terme està afectada, tot i que molt a la vora té importants espais naturals.

Ascó.

El Pas de l'Ase està catalogat com a zona de protecció de les aus, lloc d'interès comunitari i pla especial d'interès natural, per la qual cosa aquest espai queda exclòs, segons la comissió interministerial, per a la selecció de l'emplaçament de l'MTC. Aquest espai ocupa una part situada de l'est del terme municipal d'Ascó. També estan protegides les serres de Pàndols i Cavalls, però la figura de protecció només afecta una part del sud del terme municipal. Pel que fa a les vies pecuàries, no estan classificades, per la qual cosa no es recullen a la fitxa. Ascó té béns d'interès cultural (BIC): el castell d'Ascó i el d'Arnes, les muralles i la Torreta de la Vila. Tot i això, els terrenys que ha reservat l'Ajuntament per construir l'MTC i el centre tecnològic associat, al costat de la central nuclear, no estan afectats per cap mesura de protecció.

Llegiu tot la notícia aquí.


dimecres, 7 d’abril del 2010

El simulacre d'evacuació a l'IES FLIX

El 27 de gener de 1998 l'institut de Flix va viure el seu primer simulacre d'emergència d'incendi. L'evacuació dels 650 alumnes i 60 professors dels diversos edificis del centre es va fer en 4 minuts i 30 segons.
Era la primera part del pla d'emergència global de l'institut donat que Flix es troba en l'àrea d'influència de la indústria química (Flix) i de la indústria nuclear (Ascó).
El llavors director de l'IES, Xavier Vega, el va qualificar de "raonablement bo", encara que també es van detectar alguns aspectes que hores d'ara ja fa temps que s'han millorat: la senyalització de sortida des de cada aula fins a l'exterior, la instal·lació de portes d'obertura antiincendis o la necessitat d'un servei de megafonia.
Des de llavors s'han fet altres simulacres, cadascun ha servit per millorar una mica més en relació a l'anterior.

dimarts, 30 de març del 2010

Perill d'inundació?

Està clar que no hi ha un consens per a la instal·lació del magatzem de residus nuclears a Ascó, què hi ha interessos divergents, visions contraposades, etc., però em sembla ridícul per part del govern de la Generalitat que s'argumenti un hipotètic trencament de la presa del pantà de Riba-roja d’Ebre i el posterior desbordament de l’Ebre per refusar la ubicació al terme municipal d’Ascó del magatzem de residus nuclears (MTC) .
També em sembla ridícul que en l’informe s'assenyali que tot i que la zona d’emplaçament projectada no és inundable en circumstàncies normals existeix el risc de crescuda de dos barrancs.
Per favor, qui ha fet aquest informe? Un tècnic o un polític? Trencament de la presa? De quins barrancs està parlant? Quin cabal màxim porten aquest barrancs?
A més, argumentant això els polítics locals hauríem de demanar una evacuació fins que desaparegui el perill per no parlar del greuge que representa aquestes afirmacions per a les futures possibles inversions a la zona, ja que sembla que ens estem tirant pedres sobre la nostra pròpia teulada.
Una mica d'història
L'Ebre és un riu cabalós, té una conca enorme (més de 80.000 km²) i en època de desglaç i de pluges intenses pot passar de portar menys de 200 metres cúbics/segon a portar-ne més de 2.000.
Avingudes importants sempre n'hem tingut. Només cal recordar la riuada de l'octubre 1907. Aquell any el riu va arribar als 9.500 m3/s i 9,20 metres sobre el nivell normal. Per aquesta raó es considerada la segona en importància, després de la més important de totes, l’esdevinguda l’octubre del 1787.
Els anys acabats en 7 (1787, 1907, 1937) però també altres anys com el 1982 (3.570 m3/s) hem patit els efectes de la crescuda del riu. Però també es veritat que la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa o els del Segre, Cinca i els dos Nogueres permeten laminar molt el seu cabal.
Des de la construcció d'aquests embassaments ja no hem tornat a veure un riu com el de 1787 o el de 1907 i, més aviat, s'han viscut grans crescudes del riu més que no pas riuades; com la de 2007 en que el cabal del riu tot just va arribar als 2.000 m3/s.

dilluns, 29 de març del 2010

Les obres d'art més cares

El passat dos de febrer de 2010 es va assolir un rècord històric a la casa de subhastes Sotheby's. Un comprador va pagar 104,3 milions de dòlars, una xifra mai vista, per l'adquisició de l'obra L'homme qui marche I de l'escultor i pintor suís Alberto Giacometti. Alberto Giacometti es considerat un dels escultors surrealistes més importants de l'època.
El propietari de l'obra era el Commerzbank AG, el segon banc més important d'Alemanya, després del Deutsche Bank. En canvi, com passa en aquests casos, el comprador va fer l'oferta, des de l'anonimat, via telefònica. Una oferta que va multiplicar per sis el preu de sortida.
Pot provocar una mica de repugnància que en plena crisi econòmica hi hagi gent que es gasti aquestes xifres astronòmiques en obres d'art mentre hi ha gent que no arriba a final de mes.
El preu pagat per L'home que camina I supera per poc l'obra Garçon à la pipe de Pablo Picasso venuda el 2004 a Nova York per 104,1 milions de dòlars. Aquesta obra, pintada a París el 1905, s'inscriu en l'època rosa de l'artista, caracteritzada pels tons rosats, ataronjats i terrosos.
El tercer lloc, pel que fa en aquest ranking de les obres d'art més cares de la història l'ocupa Dora Maar amb gat també de Picasso. Obra cubista que el 2006, també a Nova York, es va subhastar per 95,2 milions de dòlars.



dimecres, 24 de març del 2010

Estem de recerca

El currículum de quart d'ESO es completa amb l'elaboració d'un projecte de recerca que ha de servir per a potenciar el treball en equip i entrar en el món de la descoberta mitjançant un conjunt d'activitats d'un tema concret.
L’alumnat, al llarg de sis dies i en grups reduïts, ha de plantejar un objectiu, planificar el mètode de resolució, integrar informació procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions argumentades per mitjà d’un informe escrit i una breu exposició oral.
En col·laboració del Grup de Natura Freixe i l'entorn d'aprenentatge Sebes i Meandre de Flix, els temes als que podem accedir són variats. Aquest curs les àrees escollides han estat:
Hem combinat la teoria amb la pràctica perquè tenim els espais aquí mateix, encara que molta gent no els veu, i tècnics preparats per fer les explicacions i elaborar les pràctiques d'una manera clara i entenedora.
Així, mentre uns grups estudiaven les tècniques d'anellament i el seguiment que es fan a les aus, uns altres estudiaven la qualitat de les aigües de la llacuna de Sebes i les tècniques de depuració d'aigües residuals.
A la vegada, els grups que estudiaven ell camí de sirga, han pogut gaudir de la visita al Centre d'Interpretació del Camí de Sirga inaugurat al Mas de Pitoia el 29 de maig de 2009 i, també, han seguit la nova ruta exterior del meandre que, tot i no ser pròpiament el camí, els hi ha permès passejar vora el riu (un fet que, paradoxalment, no es podia fer tot i estar envoltats per l'Ebre).
Pel que fa a la Batalla de l'Ebre, hem visitat el refugi del carrer Sant Josep, hem resseguit el poble localitzant en un mapa tots els altres refugis que tenim i hem visitat el refugi dels pontoners situat davall mateix del castell, tot recordant el pont de ferro que allí es va construir durant la batalla.

dimarts, 16 de març del 2010

FLIPARIES

Fa uns dies va sortir la revista de l'institut de Flix "Fliparies". Una revista quadrimestral feta pels alumnes del centre amb la col·laboració de diversos professors.
Hi podem trobar les seccions que ja van sent habituals en els darrers números com La fem petar amb..., L'IES dia a dia, Digues la teva, L'AMPA informa, Va de literatura, etc.
Cal destacar els articles, molt emotius, dedicats a dues persones que formaven part de la comunitat educativa i que ens han deixat (Montse i Xavier).
També voldria destacar les notícies sobre la campanya d'estalvi energètic, sobre les sortides que s'han fet (Via verda, Reus, Barcelona) i sobre les activitats que es fan per a recollir diners pel viatge de fi de curs de 4t d'ESO.
És interessant un estudi sobre que faran els nostres alumnes quan acabin quart d'ESO o una enquesta molt curiosa sobre que en pensen els alumnes de les enquestes.
Tampoc hi falten les fotos de les festes tradicionals: la Castanyada, Nadal, Sant Antoni i Santa Agda i diferents articles sobre el "polèmic" reportatge de la Fàbrica de Flix a TV3 i sobre el magatzem de residus nuclears.
En definitiva, una revista feta amb il·lusió per passar una estona entretinguda que aviat es podrà descarregar d'aquí. Mentrestant, podeu baixar-vos els números anteriors.

dijous, 11 de març del 2010

Lyonazo

Una temporada més, i ja van sis, el Madrid es quedarà en blanc pel que fa a títols europeus. Ahir per la nit als madridistes els hi va esclatar a la cara la bombolla de la xuleria i de la prepotència.
Una bombolla que es va començar a inflar amb els 300 milions d'euros que Florentino es va gastar en plena crisi econòmica per a crear un equip que havia de guanyar la Champions.
Una bombolla que han anat alimentant programes com Punto Pelota, cadenes de televisió com Cuatro, diaris com Marca, declaracions de jugadors i, sobretot, periodistes com los Manolos, Guasch, Roncero, Relaño i altres cavernaris.
Cansat de sentir parlar del "villarato", de "la décima", del "mejor jugador del mundo"; ahir em vaig alegrar tant del gol de l'Olimpique com del gol d'Iniesta contra el Chelsea la temporada passada que ens obria la porta de la final de la Champions.
Si amb el que va passar a Alcorcón els madridistes no van dormir bé, ahir van patir un malson.

diumenge, 7 de març del 2010

8 de març. Dia Internacional de les Dones

Un dels aspectes més rellevants pel que fa a l'emancipació de la dona ha estat el moviment sufragista. Nascut als Estats Units a finals de la dècada de 1840, es va estendre ràpidament a la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment va néixer per obtenir per a la dona el dret de vot (sufragi) en igualtat de condicions que l'home.
Però el moviment sufragista també va lluitar per millorar l'educació, la capacitació professional i l'equiparació dels dos sexes en matèria familiar.
Desprès de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el sufragisme va experimentar un auge en quasi tots els països. Va passar a ser un moviment en què s'enquadraven dones de tots els grups socials i de totes les ideologies, que coincidien en voler transformar la societat.
Aquest moviment de seguida va tenir èxit als països anglosaxons, on hi havia una classe mitjana forta i uns ideals democràtics més consolidats.
El primer país on es va reconèixer el dret de vot a la dona en igualtat de condicions que a l'home fou a Nova Zelanda el 1893; van seguir Austràlia 1902, Finlàndia 1906... Al Regne Unit el vot femení es va permetre el 1918 a les dones de més de 30 anys, una edat que es va reduir als 21 anys, com els homes, el 1928. Als Estats Units es va atorgar el vot a les dones el 1920.
El moviment feminista va tardar més a triomfar als països socialment menys avançats. A Espanya el feminisme va ser impulsat en el segle XIX per Concepción Arenal. El 1918 va néixer l'Associació Nacional de Dones Espanyoles (ANME) on va destacar Clara Campoamor i Victoria Kent. Les seves demandes no van tenir èxit fins que la Constitució de la Segona República va establir el dret de vot a la dona el 1931.