El 25 d’abril de 1398, regnant Martí I l’Humà (últim rei de la casa de Barcelona), la ciutat de Barcelona va comprar el poble de Flix, “clau i graner dels blats que davallen per l’Ebre”, com l’anomenaven els consellers. Encara que no en van prendre possessió fins el 4 de desembre de 1400.
A partir d’aquest moment Flix passava a tenir certs avantatges (ostentar l’escut de la ciutat) en virtut del privilegi de “carreratge” o “veïnatge”, pel qual un municipi es considerava com un carrer de la ciutat que el comprava..jpg)
El motiu de l’adquisició era bastant senzill. En cas de crisi, Barcelona s’havia d’assegurar l’abastiment de cereals emparant-se, si calia, en el privilegi “vi vel gratia”, és a dir: per força o per gust.
Flix ocupava un punt estratègic dominant l’entrada de l’Ebre a Catalunya. Per l’Ebre baixaven llaüts carregats de blat (aliment bàsic de subsistència de les ciutats medievals) procedents de l’Urgell i d’Aragó.
El blat era descarregat a Flix, transportat per terra fins a Castellet de Banyoles (Tivis
sa) i d’allí fins a
Flix fou comprat, doncs, per motius econòmics, ja que el seu control suposava dominar la porta d’entrada a Catalunya, incautar el blat que baixava pel riu en cas de necessitat i evitar els carregosos tributs que Tortosa imposava a les mercaderies que circulaven pel riu.
Bibliografia
Guinot Rodríguez, E. i Valdeón Baruque, J.: Les senyories medievals: una visió sobre les formes del poder. Universitat de València. 1998.
Sobrequés Vidal, S. i Sobrequés Callicó, J.: La guerra civil catalana del segle XV. Edicions 62. 1973.
Duran i Sanpere, A.: Barcelona i la seva història. Curial. 1972
1 comentari:
ARA ENTENC PQ lo del aigua ... si resultarà al final que l'ebre passa per Barcelona ... no cal doncs fer cap canonada
Publica un comentari a l'entrada