Resulta patètic tornar a veure a Bush fent un discurs apocalíptic de la situació, en aquest cas econòmica, mundial. Em recorda els mesos previs a la invasió d’Iraq quan, entre molts altres falsos arguments, s’intentava justificar l’atac com a única salvació per a la humanitat i apareixia ell com a enviat de Deu per a aquesta missió.
De fet, Bush és el que es diu un cadàver polític, li queden dos “telediarios” i no vol marxar sense deixar la seva empremta salvadora.
El que passa als EUA no te nom, fa dos anys que estan en campanya permanent. Tot te un caràcter de provisionalitat fins l’arribada del nou inquilí de
Obama-McCain, McCain-Obama, si algú pensa que la postura dels EUA en els grans temes canviarà a partir del segon dimarts desprès del primer dilluns de novembre, va apanyat. Això si, pitjor no pot anar. O si?
1 comentari:
segur que no canviarà a partir del 4 de novembre, però jo tinc esperances de que a mitjà-llarg termini es pugui recuperar la imatge que els EUA tenien abans de l'era Bush i tornar-se a guanyar el respecte de les demés nacions. no serà fàcil però...
Publica un comentari a l'entrada