dimarts, 26 de maig del 2009

Salt de Flix (II)

La part més novedosa del salt de Flix és, sense cap mena de dubte, la construcció dels túnels que creuen l'istme del meandre.
Un túnel, el de força, és el que té el paper més important: subministrar aigua a la central hidroelèctrica. L'altre, el de navegació, permet salvar l'obstacle de la presa a través de la resclosa (enclusa que diem els de Flix).
Aquest darrer, a més, a mig recorregut presenta una derivació que li dona forma d'Y. Aquesta derivació, en cas de que el cabal sigui prou elevat, també subministra aigua a la central.



Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere

SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja.
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

dimecres, 20 de maig del 2009

Disfrutem...

Per treure el mal regust de boca de la darrera setmana que hem tingut a Flix i rodalies, amb les males notícies d'Ercros i Inquide, aquest cap de setmana podem disfrutar amb dues activitats de caire molt diferent però, al cap i a la fi, lúdiques.
Per una banda, la ja tradicional concentració de motards que es va fent a Flix organitzat pel Moto Club Flix
I, per altra banda, el Mercat medieval i la Fira d'artesania que tindrà lloc a la veïna localitat d'Ascó.
Disfrutem.....

dilluns, 18 de maig del 2009

El salt de Flix (I)

Els antecedents de la central de Flix i de la seva presa els hem de buscar a finals del segle XIX i estan relacionats amb les necessitats energètiques de la fàbrica "Sociedad Electroquímica de Flix S. A." constituïda el juny de 1897.
Llavors es va modificar l'assut existent i es va substituir la nàfora, que subministrava aigua al poble, per un edifici de turbines que produiria prou energia elèctrica per al funcionament de la fàbrica.Amb el progressiu augment de l'activitat del complex industrial de Flix es veié la necessitat de construir una nova central de més potència. Així, al maig de 1930 es va signar un acord entre "Riegos i Fuerza de l'Ebro" filial a Catalunya de "la Canadenca" (nom popular amb que es coneixia Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd.) i la fàbrica de Flix per millorar el subministrament d'energia.
La filial de Riegos, "Saltos de l'Ebro" seria l'encarregada de fer les obres: la presa, els túnels de navegació i de força i la central hidroelèctrica. Les obres van començar el 1936, abans de l'esclat de la Guerra Civil, però l'enfrontament les va interrompre bruscament i no fou fins la dècada del 40 que es reprengueren.
La presa es va construir aigües amunt de les obres del pont que s'havia iniciat el 1934 (durant la república) i del que avui dia encara podem veure els pilars al mig del riu i un dels seus extrems al marge dret.
Els túnels van tallar l'istme del meandre més espectacular de l'Ebre i la central es va construir a la sortida del túnel de força per aprofitar el desnivell de 12 metres que s'havia creat.
Finalment l'obra va ser inaugurada oficialment per Franco el 31 de maig de 1949, ara fa 60 anys.

Diversos moments de les obres de construcció de la presa de Flix



Fotos:
www. flix.cat
Bloc de Pere

SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.
SÁNCHEZ VILANOVA, Ll. Les centrals hidroelèctriques de l'Ebre: Flix, Mequinensa, Riba-roja.
Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. 2001

dimarts, 12 de maig del 2009

I ara, la nuclear d'Ascó

Si la ineptitud dels directius d'Ercros és evident des de fa uns anys, no es queden enrere la gent que gestiona una de les empreses que té un potencial de perill més elevat del món.
La central nuclear Ascó I ha estat sancionada pel Ministeri d'indústria amb 15,4 milions d'euros per haver comés quatre infraccions greus en relació amb l'alliberament de partícules radioactives.
Els fets es remunten a finals de 2007, quan amb les tasques de recàrrega del grup 1, es va produir la contaminació. Però, aquest "incident" no es va donar a conèixer fins a l'abril de 2008. L'empresa va amagar informació.
Vivim en una zona de risc (químic i radiològic) però aquesta convivència amb el perill (quasi inconsciència) no pot fer oblidar als gestors que la gent exigeix transparència informativa i més seguretat.

dimecres, 6 de maig del 2009

Crisi a ERCROS

Fins ara havíem esquivat la crisi. Al poble se'n parlava: algunes obres s'havien aturat, hi ha pisos sense vendre... Però no n'erem del tot conscients perquè la fàbrica continuava treient fum.
Una part important de la producció de la fàbrica de Flix té com a destinació el sector de la construcció (plàstics, coles, aïllants, pintures i disolvents). Per tant, tard o d'hora ens havia d'afectar.
Ahir ens vam despertar del somni. El grup ERCROS, recolzant-se en unes pèrdues el 2008 de 203 milions d'euros, anunciava un pla d'ajust que afectarà 410 treballadors a tot l'estat (271 acomiadaments i 139 suspensions temporals), 133 dels quals a Catalunya i, el que és més important per a nosaltres, 75 a Flix (51 aniran a l'atur i 24 suspensions temporals), tancant-se definitivament la planta de clorometans i temporalment l'electròlisi.
També caldrà veure quants treballs indirectes es veuen afectats, no podem oblidar que hi ha diversos tallers locals que hi fan tasques de manteniment i altres serveis que hi depenen.
Aquests fets demostren la incapacitat, la inoperància, la falta de previsió, la mala gestió dels directius del grup Ercros. Gestors que no dubten en anunciar expedients de regulació d'ocupació però que no saben fer les inversions adequades, en els moments adequats per adaptar-se a les noves situacions del mercat.
Ara és l'hora dels sindicats i dels polítics, que han de fer les negociacions necessàries per reduir l'impacte d'aquesta mesura; però, si cal, tot el teixit social de Flix s'ha de mobilitzar per aquest motiu.

dijous, 30 d’abril del 2009

Nomenclàtor

L'abril de 1939, acabada la guerra, el nou ajuntament "feixistoide" va decidir fer alguns canvis en la nomenclatura dels carrers del poble per a major glòria dels guanyadors. Tanmateix, en alguns casos, a l'hora de decidir el nom d'un carrer nou o posar-li a un que fins llavors no en tenia, es va aplicar el mateix criteri; és a dir, posar noms de generals feixistes, conqueridors castellans, o referències a la unitat d'Espanya i la "cruzada nacional". Així, es va decidir anomenar:
  • Carrer de Calvo Sotelo al d'Ascó
  • Carrer Capitán Cortés al de la Barca
  • Carrer Dr. Müller al de Riba-roja
  • Carrer del General Sanjurjo al de les Tendes.
  • Avinguda José Antonio a la del Riu.
  • Avinguda del Generalísimo a la de Indústria.
  • Carrer Unificació al tram entre el carrer Major i Sant Roc.
  • Carrer de Garcia Morato al tram entre el carrer de la Església i el riu Ebre.
Anys posteriors, es van adoptar mesures semblants. Així el gener de 1940 es va decidir anomenar:
  • Plaça de los Mártires a la Plaça de l'Església.
  • Carrer del General Mola al carrer de la Presó.
I el juny de 1943 es va acordar canviar i fixar el nom dels carrers següents:
  • Plaça de la Asunción a la Plaça de la Presó.
  • Carrer Victoria al carrer Gombau.
  • Carrer de la Liberación al carrer de Bonaire.
  • Carrer de l'ermita al carrer del Vent.
  • Carrer de Santa Teresa a la travessera entre els carrers Major i Montagut.
  • Carrer de Pizarro a la segona travessera entre els carrers Major i Victoria.
  • Carrer Cervantes a la primera travessera del Carrer Sant Roc...
I així, successivament, fins que l'any 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, també es van democratitzar i catalanitzar els carrers. Si al 19 d'abril de 1979 es creava el primer ajuntament democràtic des de la República, al maig ja es feien els primers canvis de noms dels carrers de Flix:
  • Los Fueros per Sant Tomàs
  • Generalísimo per Molí
  • Alférez Provisional per Passatge d'INI
  • Calvo Sotelo per Maragall
  • García Morato per Escoles
  • José Antonio per Catalunya
  • Liberación per Bonaire
  • Paz de Franco per La Pau
  • Mártires per Església
  • 4 de Abril per Sant Jordi
  • Victoria per Gombau
  • Concilio per Montserrat
  • 18 de julio per Raval
  • Unificación per Girona
  • Capitán Cortés per La Barca
  • General Mola per Lleida
  • Nueva España per Pau Casals
  • General Sanjurjo per Les Tendes
  • Duques de Cádiz per Passeig de l'Ebre
  • Diputación per Costa del Graner
Plaça Major, un dels darrers noms recuperats

dissabte, 25 d’abril del 2009

Expressió visual

Avui s'ha inaugurat a la sala d'exposicions de l'ajuntament de la Palma d'Ebre una exposició de pintura de Josep Alcait Rojals, un noi que aquest setembre farà 22 anys. Es tracta d'un noi amb una història particular, com ell mateix explica al díptic informatiu de l'exposició:

"ALS QUATRE ANYS EM VAN DIAGNOSTICAR UNA DISTRÒFIA MUSCULAR DE DUCHENNE.
TOT VA COMENÇAR UN DIA QUE SORTIA DEL "COLE" DE VANDELLÒS I CAMINAVA MALAMENT. EM VAN PORTAR AL CAP D'HOSPITALET I D'ALLÍ A REUS.
EL METGE NO S'HO CREIA, ES PENSAVA QUE FEIA "CUENTO". MÉS TARD VAIG ESTAR INGRESSAT A L'HOSPITAL DE REUS I D'ALLÍ EM VAN ENVIAR A LA VALL D’HEBRON A BARCELONA, I ÉS ON EM VAN DIR EL QUE EM PASSAVA.
CAP ALS NOU ANYS EM CANSAVA MOLT I CADA COP EM COSTAVA MÉS CAMINAR FINS QUE VA ARRIBAR EL MOMENT QUE VAIG NECESSITAR UNA CADIRA.
EM COSTA MOURE'M I FER QUALSSEVOL MOVIMENT, PERÒ TOT I AIXÍ M'AGRADA DIBUIXAR I PINTAR. UTILITZO AQUAREL·LES, TEMPERES, BOLÍGRAFS, LLAPIS DE CARBÓ... I TOT i QUE ALGUNS DIBUIXOS EM COSTEN DE FER BASTANT TEMPS, EM SERVEIX PER RELAXAR-ME I EVADIR-ME.
DESITJO QUE AQUESTS DIBUIXOS US AGRADIN, I US DONO LES GRÀCIES PER VOLER COMPARTIR AMB MI LA MEVA IL·LUSIÓ."


Josep estudia al centre d'educació especial Jeroni de Moragas de Mòra d'Ebre i, malgrat la seva limitada mobilitat, és un exemple d'esforç, constància i superació per a tots.






dimecres, 22 d’abril del 2009

Setmana Cultura 09


Durant aquesta setmana del 20 al 24 d'abril, aprofitant que dijous és Sant Jordi, s'estan desenvolupant tot un seguit d'activitats a l'IES de Flix dins del marc de la Setmana Cultural.
Sense suspendre les classes, s'han organitzat tot un seguit d'esdeveniments que volen donar un altre aire al fet d'anar a l'institut: tallers, xerrades, conferències, activitats esportives, gastronomia, etc.
Molts d'aquests actes han estat organitzats pels mateixos alumnes de l'institut a través de la comissió d'activitats extraescolars, també hi participa l'AMPA i, evidentment, el professorat.

Gaudim de la Cultura.

dilluns, 20 d’abril del 2009

Camí de la barca

El camí que porta fins a l'antic pas de barca del Riu de Dalt és un d'aquests espais que han quedat oblidats amb el pas del temps i, fins i tot, aïllat de la resta del poble des de que es va construir la circumval·lació.
Durant moltíssims anys va ser un lloc de pas obligat per als pagesos que anaven al seu "tros" de les Beremusses o de les Vallfenoses. També ho era per a tot aquell viatger que volgués creuar la comarca de nord a sud (o a l'inrevés).
Barca del Riu de Dalt amb una casa i una torre a la falda de Castell

Amb la Batalla de l'Ebre fou un punt estratègic de pas de tropes, armament pesant, camions i subministres cap al front, gràcies al pont de ferro que s'hi va construir. I la seva voladura al novembre de 1938 marcà la fi d'aquesta sagnant batalla.
Pont de ferro que es va construir durant la Batalla de l'Ebre

Durant anys el vam fer servir per arribar a la Roqueta i banyar-nos, fins que fan fer el "poli". I, com no, també va servir per abocar-hi la brossa del poble i anar-hi amb l'escopeta de perdigons per fer diana a les nombroses rates que hi havia.
Ara, l'accés no és complicat i, gràcies a la plujosa primavera que estem tenint, hi podem disfrutar d'una abundant i variada vegetació, mes frondosa si ens arribem fins al "galatxo".
Estat actual del camí

A més, encara podem observar el refugi que s'hi va fer per protegir els pontoners que mantenien en perfecte estat el pont de ferro, així com les restes d'una antiga construcció (casa o torre) quasi damunt mateix del refugi.
Refugi dels pontoners

Restes (Casa? Torre?)

Espero que amb les obres a la façana fluvial del meandre, que s'estan fent, es recuperi aquests indrets a la vida poble.

Foto barca Riu de Dalt:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Indrets de Flix

El pas del temps fa que llocs que havien esdevinguts punts fonamentals de la nostra vila caiguin en l'oblit i, pràcticament, desapareguin davant dels nostres ulls sense adonar-nos-en.
Aquest és el cas de l'antiga muralla que envoltava el poble. Probablement construïda al segle XVII, era un exemple de baluard que coneixem gràcies als dibuixos i plànols de Sébastien Pontaut de Beaulieu (enginyer militar al servei de Lluís XIV de França.). Actualment les restes són escasses i disperses i algun tram ha quedat al descobert amb les obres d'acondicionament del meandre.
Plànol de Flix de Sébastien Pontaut de Beaulieu

Riu de Baix. Fragment de muralla recuperada(endevineu a quin tram correspon).

Un altre exemple, seria el canal de navegació i la resclosa que permetia salvar el desnivell que provocava l'antic assut. Construït a mitjans segle XIX era un lloc d'un intens trànsit fluvial, ja que era zona de pas obligat per a totes les embarcacions que anaven pel riu. Els treballs que s'hi estan fent ens permeten recuperar un espai que no fa tant de temps caracteritzava el nostre poble i que sovint surt a les converses familiars per un esdeveniment tràgic que hi succeí:
"Santi Castarlenas i un grup d'amics d'entre 10 i 12 anys van creuar per un dels dos ponts que salvaven el canal i permetien l'accés a la "isla". Com a marrecs entremaliats que eren van creuar pel pont al que li faltava el terra amb tanta mala sort que Santi va caure i morí ofegat."

Riu de Dalt. Sortida del canal de navegació. Resclosa. Anys 30.
Riu de Dalt. Recuperació de l'antiga resclosa.
Ara que les tardes s'allargen és un passeig que hauríem de fer per conèixer de primera mà una mica més del nostre passat.

Foto resclosa anys 30:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.-VISA RIBERA, F. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix. 1994.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Armats a casa

Quan sento els tambors dels armats trencant el silenci de la nit, me n'adono que la Setmana Santa és a les portes.
El repicar dels tambors i el so de les cornetes arriben de sobte, quasi sense adonar-nos. A mi em porten records de la infància, quan a casa meua es trencava la monotonia del dia a dia i tot girava al voltant dels armats.
Cada any es repetia la mateixa cerimònia: faldilla roja, calçotets llargs blancs, "manguitos" de llautó, espardenyes de cordons creuats, "babero almidonat", espasa o bandera,... tot havia d'estar en perfecte ordre per a la processó de Les Creus o del Sant Enterrament.

dimarts, 31 de març del 2009

Setmana d'impàs

Donat que el trimestre s'ha acabat i que la primavera ja és aquí, a l'IES de Flix hem aprofitat aquesta setmana (30 de març al 3 d'abril) per concentrar les sortides del crèdit de síntesi i els viatges de fi de curs i fer horari especial per als que es queden.
  • 1r d'ESO ha anat de viatge a Barcelona per conèixer la Barcelona romana, la Barcelona modernista i la Barcelona actual.
  • 2n d'ESO fa una sortida més llarga, fins a Coimbra (Portugal).
  • 3r d'ESO coneixerà el romànic del ripollès i el seu paisatge natural.
  • 4t d'ESO per primer cop fan viatge de fi de curs. Estan de creuer per la Mediterrània. Aquest viatge substituirà el que es feia a 1r de batxillerat.
  • 1r de BAT i CFGM, on són? A Canàries. El curs vinent ja no es farà. És més lògic fer-lo a 4t d'ESO, final d'una etapa.
Per tant, estem en una setmana d'impàs, amb les aules més buides que de costum, els passadissos més silenciosos que de costum i menys mals de caps que de costum.

dilluns, 23 de març del 2009

Primavera

Si bé la primavera astronòmica va començar divendres, les plantes ja fa dies que la disfruten. Com sempre, primer van ser los ametllers i desprès l'han seguit auberginers, pereres, cirerers... I com no, pel mig s'hi han posat tots los arbustos típics de la comarca: argilages, timó, romer...
Aprofiteu l'espectacle de la Ribera d'Ebre florida perquè d'aquí dos dies us en penedireu. Val la pena sortir al camp i disfrutar del paisatge i de les olors que desprenen les flors.
Passeu la barca, seguiu lo camí de Vinebre i passegeu pel Pla d'Ini, pugeu pel camí de les Beremusses i feu cap a Riba-roja, aneu a veure l'Horta dels Arensos o allargeu-vos fins los Mactas. Ja m'ho direu.






dilluns, 16 de març del 2009

Culo, he dicho culo

Ja n'hi ha prou de fer servir lo nostre territori com si fos una parcel·la privada del governant de torn. La política mediambiental d'aquest país sempre és la mateixa mani qui mani, i els perjudicats no cal ni dir-ho.
Nuclears amb dubtosos sistemes de seguretat que es volen presentar com la millor alternativa al problema energètic. Macroabocadors que ningú volia i als qui cap polític s'hi ha oposat. Transvasaments segons els temps que fa. Centrals tèrmiques o parcs eòlics que surten com bolets. Fins i tot, els regs del Vingalis o dels Monredons estan destrossant el paisatge: camins, sendes, marges, espones, bancals.. Les màquines no tenen pietat.
Per això, com diria el galaico-catalan: "Que cojan la puta política medio ambiental del gobierno i que se la metan por el culo"

http://22marc2009.blogspot.com/

diumenge, 8 de març del 2009

2009 DD45

Un asteroide d'entre 30 i 50 metres de diàmetre va passar el dilluns 2 de març a les 13:40 GMT a "tant sols" 70.000 km al sud-est del Pacífic segons The Planetary Society. Una distància entre cinc i sis vegades menor a la que hi ha entre la Terra i la Lluna. En astronomia una mica més que res.
Els astrònoms, que ara tenen calculada la seva orbita, es van sorprendre que el meteorit passes tant aprop nostre. En cas d'impacte els efectes s'haurien semblat molt al que va passar a Tunguska (Sibèria) el 1908.
En el següent vídeo filmat per Dave Herald a Camberra (Austràlia) podeu veure l'asteroide 2009 DD45. És un punt lluminós que es mou des de la dreta de la imatge cap al centre.


De fet però, la visita de meteorits, asteroides, bòlits, etc. a la Terra es més freqüent del que ens pensem. Així, es calcula que hi ha 1.000 objectes potencialment perillosos per a la Terra.