dijous, 11 de març del 2010

Lyonazo

Una temporada més, i ja van sis, el Madrid es quedarà en blanc pel que fa a títols europeus. Ahir per la nit als madridistes els hi va esclatar a la cara la bombolla de la xuleria i de la prepotència.
Una bombolla que es va començar a inflar amb els 300 milions d'euros que Florentino es va gastar en plena crisi econòmica per a crear un equip que havia de guanyar la Champions.
Una bombolla que han anat alimentant programes com Punto Pelota, cadenes de televisió com Cuatro, diaris com Marca, declaracions de jugadors i, sobretot, periodistes com los Manolos, Guasch, Roncero, Relaño i altres cavernaris.
Cansat de sentir parlar del "villarato", de "la décima", del "mejor jugador del mundo"; ahir em vaig alegrar tant del gol de l'Olimpique com del gol d'Iniesta contra el Chelsea la temporada passada que ens obria la porta de la final de la Champions.
Si amb el que va passar a Alcorcón els madridistes no van dormir bé, ahir van patir un malson.

diumenge, 7 de març del 2010

8 de març. Dia Internacional de les Dones

Un dels aspectes més rellevants pel que fa a l'emancipació de la dona ha estat el moviment sufragista. Nascut als Estats Units a finals de la dècada de 1840, es va estendre ràpidament a la segona meitat del segle XIX. Aquest moviment va néixer per obtenir per a la dona el dret de vot (sufragi) en igualtat de condicions que l'home.
Però el moviment sufragista també va lluitar per millorar l'educació, la capacitació professional i l'equiparació dels dos sexes en matèria familiar.
Desprès de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) el sufragisme va experimentar un auge en quasi tots els països. Va passar a ser un moviment en què s'enquadraven dones de tots els grups socials i de totes les ideologies, que coincidien en voler transformar la societat.
Aquest moviment de seguida va tenir èxit als països anglosaxons, on hi havia una classe mitjana forta i uns ideals democràtics més consolidats.
El primer país on es va reconèixer el dret de vot a la dona en igualtat de condicions que a l'home fou a Nova Zelanda el 1893; van seguir Austràlia 1902, Finlàndia 1906... Al Regne Unit el vot femení es va permetre el 1918 a les dones de més de 30 anys, una edat que es va reduir als 21 anys, com els homes, el 1928. Als Estats Units es va atorgar el vot a les dones el 1920.
El moviment feminista va tardar més a triomfar als països socialment menys avançats. A Espanya el feminisme va ser impulsat en el segle XIX per Concepción Arenal. El 1918 va néixer l'Associació Nacional de Dones Espanyoles (ANME) on va destacar Clara Campoamor i Victoria Kent. Les seves demandes no van tenir èxit fins que la Constitució de la Segona República va establir el dret de vot a la dona el 1931.

dissabte, 6 de març del 2010

L'atur a Flix

La gràfica sobre l'evolució de l'atur a Flix (al final del text) ens dona una informació interessant dels principal problema que afecta avui dia a la gent, la maca de feina.
Aquest gràfic (dades del Ministeri de Treball) ens dona el valor absolut del nombre d'aturats dels anys 2007, 2008, 2009 i gener de 2010 a Flix. Cadascú pot fer el seu anàlisis particular. Les estadístiques estan per això.
Personalment crec que s'ha de destacar l'augment de l'atur que s'ha produït des del mes d'abril del 2008 quan hi havia uns 70 aturats fins als 198 aturats enregistrats al gener de 2010. Això representa un augment del 183%, una xifra realment espectacular i molt negativa. Ara bé, estem parlant d'un període de quasi dos anys (ERO d'Ercros, tancament d'Inquide i Recuprod...)
Si ens centrem en l'evolució de l'atur al llarg del 2009, les xifres continuen sent igual de dolentes. El gener de 2009 hi havia 127 aturats i el desembre del mateix any 198. El resultat és que el nombre d'aturats ha augmentat en un 56%.
Finalment, podem fer una anàlisi de l'evolució de l'atur del darrer trimestre del 2009. Aquí les xifres surten més maquillades (allò que agrada tant als polítics). L'octubre de 2009 hi havia 191 aturats i el desembre els 198 que ja hem dit. Aquesta variació "només" representa un augment del 3,7%.

dimecres, 3 de març del 2010

Comunicat de premsa de la CANC

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya convoca una manifestació contra la possible ubicació del cementiri nuclear a Ascó.

Davant la possible instal·lació del cementiri nuclear de tot l'Estat a Ascó, la CANC ha convocat una manifestació a Móra d'Ebre, el diumenge 7 de març a les 12 del migdia, per tal de mostrar el rebuig i la manca de consens territorial, social i polític a una instal·lació d'aquest tipus. Així ho expressen les mocions de rebuig aprovades per 91 ajuntaments, 9 consells comarcals (entre ells, el de la Ribera d'Ebre), la Diputació de Lleida i el mateix Parlament de Catalunya. A més, més d'un centenar d'adhesions d'entitats socials, polítiques i econòmiques de tot Catalunya s'han posicionat en contra.

Es significatiu que des del passat 26 de gener, dia en que Ascó va aprovar presentar-se com a candidat, s'hagin aprovat un total de 29 mocions en diferents ajuntaments. Pràcticament és una moció més per dia la que s'ha aprovat en contra del cementiri nuclear a Ascó. Especialment representatives del sentiment territorial contrari al cementiri nuclear, son les mocions aprovades durant aquest darrer mes a la Torre de l'Espanyol (29 de gener) i a la Palma d'Ebre (11 de febrer), així com en diversos municipis del sud de la demarcació de Lleida, o la mateixa Diputació de Lleida.

Així doncs, a dia d'avui, hi ha 10 municipis de l'AMAC (Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears) de Catalunya que han aprovat mocions en contra del cementiri, i que representen el 60% dels municipis (Corbera d'Ebre, el Molar, La Fatarella, Flix, Móra d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, la Palma d'Ebre, Vandellòs-Hospitalet, Mont-roig del C., i Tivissa) i el 80% de la població d'aquesta associació.

Cap ajuntament ni altre organisme ha aprovat cap moció ni acord de recolzament a la candidatura d'Ascó, ni tant sols la pròpia AMAC, ja que en l'assemblea que aquesta associació va realitzar el passat 27 de gener a Madrid, no es va sotmetre a votació cap aval a la candidatura d'Ascó, i va ser per interpretació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d'Abadal, que va auto-proclamar el recolzament de l'AMAC.

Des de la CANC durant aquestes darrers setmanes s'han organitzat assemblees pel territori. Se n'han fet a Gandesa, Falset, Móra d'Ebre, Amposta, Tivissa, Sant Jaume d'Enveja, i Alcanar, així com a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El proper dijous 4 se'n farà una a Valls (20h. Institut d'Estudis Vallencs), i el divendres 5 una altra a La Torre de l'Espanyol (21'20h. al Casal).

De cara a la manifestació del proper diumenge, la CANC ha convidat formalment a assistir-hi al mateix President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, al President del Parlament, Ernest Benach, i al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, així com a tots els diputats al Parlament de Catalunya, i els diputats i senadors catalans a Madrid.

Per a la manifestació s'han organitzat dues marxes en cotxe i un tren antinuclear. Una de les marxes sortirà de Tortosa a les 11h. des del pàrking del Sabeco, mentre que la del Camp i Priorat, sortirà des de Tarragona (Pl. Imperial Tarraco) i Valls (Portal Nou) a les 9'30h., passarà per Reus (Passeig Mata) a les 10h., i per Falset (antic camp de futbol) a les 10'45h. Per la seva banda, el tren antinuclear sortirà de Barcelona-Sants a les 9h. i arribarà a Móra la Nova a les 11'19h., desprès de passar per St. Vicens de Calders (9'47h.), Torredembarra (9'56h.) Altafulla (9'59h.), Tarragona (10'07h.) i Reus (10'26h.).

La manifestació, que començarà al Pont Vell de Móra d'Ebre, comptarà amb la presència de colles de grallers, dolçainers, gegants, i estarà encapçalada per la CANC, seguida dels representants polítics, i els alcaldes i regidors dels ajuntaments. La manifestació finalitzarà a la Plaça de Dalt, on es faran els parlaments, amb intervencions d'Andreu Carranza, Manolo Tomàs, Txus Carbó, veïns i veïnes d'Ascó, i el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona, 2 de març de 2010

dissabte, 27 de febrer del 2010

Ciclogènesi explosiva

Aquest cap de setmana pràcticament tota Espanya, exceptuant part del llevant, està en alerta per "ciclogènesi explosiva".
La ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica és un fenomen meteorològic no gaire habitual a les nostres latituds, encara que no és la primera vegada que es produeix. De fet, a finals de gener de 2009 em vam viure una que va provocar greus destrosses.
Ciclogènesi bàsicament vol dir creació (gènesi) d'una borrasca o depressió (cicló). Mentre que el qualificatiu "explosiva" li ve donat pel fet que la pressió atmosfèrica cau bruscament (entre 18 i 24 hectopascals o milibars) en 24 hores o menys. De fet, alguns meteoròlegs prefereixen parlar de "borrasca profunda" i allunyar-se una mica dels conceptes tremendistes.
Aquest procés dona com a resultat uns vents molt forts que poden arribar a 160 quilòmetres per hora i temporal de mar.

Més informació:
La Vanguardia
AEMET
Meteocat
Europapress
RTVE

Antena3

divendres, 26 de febrer del 2010

Festa de la clotxa a Ginestar

La setena Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre promourà la cuina pagesa a Ginestar
Ginestar - g.m
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la comarca van presentar ahir la setena Diada de la Clotxa, que enguany es farà a Ginestar. La festa, que té el suport de l'Ajuntament, de les entitats de la població i de les cambres de comerç de Reus i de Tortosa, es farà diumenge, 28 de febrer, a la plaça de Catalunya de Ginestar (10.30 h). La diada és la culminació de la presència, en els menús de diversos restaurants, de la clotxa, un plat de la cuina tradicional i pagesa de la Ribera d'Ebre elaborat a base de pa, oli d'oliva, arengada a la brasa, i ceba, all i tomata escalivats. La clotxa es podrà degustar adquirint prèviament un tiquet de tres euros al Consell Comarcal, a l'Ajuntament de Ginestar o al mateix lloc de la diada.

Font: El punt

Presentació de la Festa de la Clotxa

Un any més la festa de la Clotxa, que enguany es celebrarà el proper diumenge a la Ginestar, obrirà la temporada del plat més típic de la comarca de la Ribera d’Ebre als restaurants de la comarca.
L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Ginestar, Sr. Josep Maria Domènech; el conseller comarcal de Turisme, Sr. Oscar Bosch; el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Sr. Bernat Pellisa i el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Ribera d’Ebre, Sr. Joan Casanova.
També hi estan convidats els restauradors de la comarca que oferiran la Clotxa a les cartes dels seus establiments fins el dia 1 de maig i els representants de les entitats de Ginestar que organitzaran la festa.

Font: Tinet
web de la Festa de la Clotxa

dimarts, 23 de febrer del 2010

Una mica d'humor

En un moment de crisi, atur, problemes amb les pensions, dificultats per arribar a final de mes, etc., els polítics, i ja no se quantes vegades van, tornen a mostrar la seva manca de connexió amb la realitat del país. Es posen a discutir sobre la nova divisió territorial quan, com queda clar en aquest acudit del Faro, la divisió ja fa temps que des de "can fanga" la tenen feta.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Interessos particulars

En les últimes setmanes m'ha fet gràcia com la gent acceptem com a veritats indiscutibles o rebutgem sense cap criteri opinions en funció de si són, o no, favorables a les nostres posicions.
Algunes d'aquestes persones s'han afanyat a publicar les declaracions del senyor Patrick Moore, fundador de Greenpeace, i de l'ecòleg James Lovelock (creador de la hipòtesi Gaia) favorables a l'energia nuclear.
Aquests senyors, calumniats fins a la sacietat durant anys pels grups pro-nuclears, difamants per les seves teories descabellades, resulta que ara són el paradigma de la saviesa. Ara se'ls hi dona tota la credibilitat possible quan, fins fa poc, se'ls titllava d'ecologistes partidistes o radicals perillosos.
Això si, no es dona cap pista d'aquest canvi d'actitud. Un canvi sospitós en el cas del senyor Moore que pot respondre a interessos personals de caire econòmic; i lògic en el cas de Lovelock perquè afirma que "L'energia nuclear, encara que potencialment nociva per a les persones, no és un perill apreciable per al planeta". És a dir, fidel a la seva teoria, el fonamental és l'existència de la Terra, amb o sense l'ésser humà.
Ara està passant el mateix amb les opinions que donen la senyora, Anna Rosa Martínez llicenciada en Biologia por la Universitat de Barcelona i Maitrê en Oceanologia Aplicada per la Université de Perpignan, i del senyor Carlos Bravo. Tots dos, actualment, membres de Greenpeace.
Les seves opinions han aparegut en algun bloc i automàticament, apareix el comentari desqualificant a la persona en concret perquè "són de Greenpeace i ja se sap...". Com que són d'un grup ecologista i la seva opinió és contrària a l'energia nuclear i al MTC, se'ls hi tira la cavalleria a sobre, la seva opinió no s'ha de tenir en compte.
Demà, si mostren una opinió favorable al lobby nuclear, les seves opinions apareixeran com a dogmes de fe.
Vivir para ver

divendres, 12 de febrer del 2010

Amb el MTC, un regal!

Bé, sembla ser que el MTC portarà un regalet amagat. En declaracions a la revista Interviu, el senyor Carlos Bravo, responsable d'energia a la secció espanyola de Greenpeace, afirma que en el famós Parc Tecnològic que anirà associat al magatzem de residus nuclears s'instal·larà un reactor nuclear experimental que generarà més contaminació radioactiva i augmentarà els riscos d'accident.
Segons Bravo, Espanya serà l'únic país en que totes dues instal·lacions estiguin juntes. També afirma que aquest petit regal, que ha tingut molt poca difusió, està impulsat pel Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) amb el suport d'ENRESA
Aquest reactor experimental, que rep el nom de transmutador, buscarà reduir els anys de vida d'alguns elements radioactius, entre els que trobaríem el plutoni, el neptuni i l'americi. La transformació, també denominada transmutació, se faria mitjançant el bombardeig dels residus radioactius d'alta activitat amb partícules subatòmiques.
Per a Carlos Bravo, aquest procés pot generar impactes molt greus per a la salut pública i per l'entorn, i generarà més residus radioactius.

dijous, 11 de febrer del 2010

Nelson Mandela

11 de febrer de 1990, Nelson Mandela surt de la presó desprès de 27 anys. Complia condemna per lluitar contra el racisme i l'apartheid que es vivia a Sud-àfrica.
Aquesta problemàtica era una herència del colonialisme, però que es va oficialitzar al 1948. La segregació racial es va mantenir fins al 1990, quan l'últim president blanc de Sud-àfrica, Frederik de Klerk, comença a negociar la fi del sistema.
En aquest sentit, una de les primeres mesures que adoptà fou l'anunci que Mandela quedava en llibertat. Era el dos de febrer de 1990.
Han passat 20 anys, en aquest temps Mandela ha rebut el Premi Nobel de la Pau (al 1993 i de manera conjunta amb de Klerk) i va ser elegit president del seu país en les primeres eleccions lliures i multiracials que es van celebrar el 1994 al capdavant del Congrés Nacional Africà (CNA).
Avui, als seus 91 anys, continua sent una icona de la lluita pels drets humans i contra el racisme.

dijous, 4 de febrer del 2010

El debat a Banda Ampla

Ahir vaig veure el debat que el programa de Tv3 Banda Ampla va dedicar al magatzem de residus nuclears (video 1, video 2). En línies generals, un debat correcte amb pros i contres per les dues bandes.
Del debat, NO em quedo amb la participació del grup "d'experts". Aquests, ja fa temps que no es posen d'acord amb el tema nuclear, i això l'únic que fa es crear més dubtes i que la gent s'enroqui en la seva postura. A les justificacions d'uns, aportant dades i informes, els altres aporten més dades i més informes.
Del debat jo em quedo amb la participació dels ciutadans, de la gent del carrer. Em quedo amb l'aparició de gent, sobretot d'Ascó, que de manera oberta i decidida diu no al MTC; però també em quedo amb la gent que obertament diu si al MTC.
Veure a uns i als altres em va provocar un sensació de desànim, perquè l'instal·lin o no, una part de la població del territori pensarà que n'ha sortit perjudicada.
Per a aquells que volen tirar endavant el seu negoci, la seva activitat econòmica; per a aquells que tenen una casa rural, que viuen del camp, que volen aixecar el seu negoci basat en el turisme esportiu; per a tots aquests, el magatzem de residus nuclears pesarà com una llosa. Perquè aquestes activitats viuen de la imatge del territori i, tots hi van estar d'acord, un MTC no dona bona imatge. Ja no es tracta del risc que comporta aquesta instal·lació, si no de la sensació de risc.
I per a tots aquells que veuen en el MTC una continuació del seu nivell de vida, veuen la posibilitat de creixement demogràfic i econòmic del territori, veuen l'arribada de diners que es podran fer servir per millorar; per a aquells que tenen un futur incert, que s'han quedat a l'atur. Per a tots aquests, si no s'instal·la, pensaran que s'ha escapat una oportunitat única.
Passi el que passi hi haurà una ruptura que potser trigarem temps a superar.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Inici d'obres?

Ja fa dies que Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l’empresa encarregada d’extreure el fangs tòxics de l’embassament de Flix, ha obert al Centre d’Empreses de Flix un procés de selecció de personal de perfil tècnic.
Els “Bans i Comunicats” de Ràdio Flix informa puntualment que es requereixen topògrafs, enginyers tècnics d’obres públiques, aparelladors, encarregats d’obra civil o edificació, diplomats en Empresarials, delineants, analistes de laboratori, capatassos, mecànics i elèctrics.

Avui al Diari de Tarragona es comenta que FCC ha començat a adequar els terrenys per a construir un embarcador al pantà. Aquest embarcador servirà de moll per a les barcasses que portaran les peces necessàries per construir una tanca que aïlli els residus.
La notícia també fa referència a l’endarreriment en l’inici de les obres desde que es va confirma l’existència d’aquests fangs “Més de sis anys després que un informe del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) confirmés la presència d’una muntanya de residus tòxics i radioactius al pantà de Flix, les obres de neteja, definitivament, han començat.”
Es calcula que els treballs previs com són la construcció de l’embarcador, condicionar l’abocador del Racó de la Pubilla, construcció d’una planta de tractament dels llots i d’una planta depuradora d’aigües, duraran 12 mesos, i que tot el procés durarà un quatre anys i donarà feina a unes 200 persones (segons el diari, citant fons de la Generalitat).

diumenge, 31 de gener del 2010

Reforma de les pensions

Amb quatre milions de parats potser no és el millor moment per parlar d’allargar l’edat de jubilació. Però es tracta d’un globus sonda que ha llençat el govern per a veure com reaccionen els agents socials.

De totes maneres, és una evidència que d’aquí a uns anys el pagament de les pensions serà una quimera.

Any rere any va augmentat l’esperança de vida. L’any 1950 estava als 62 anys i el 2010 ja supera els 81 anys. Paral·lelament ha anat disminuint el nombre de fills per dona. Hem passat d’una mitjana de 2,5 fills per dona, que es tenien a mitjans de segle passat, a l’actual 1,4. I això, que els darrers anys, la fecunditat ha augmentat gràcies a l’arribada de població immigrant, perquè l’any 1995 estava en 1,2 fills per dona (font: INE).

El resultat de tot plegat és un envelliment de la població que el 2008 era del 17%. Percentatge elevat si tenim en compte que en demografia una taxa d’envelliment de l’11% ja es considera alt.

Els fons per al pagament de les pensiones procedeixen de les cotitzacions a la Seguretat Social. Per tant, un dels seus pilars és la relació entre afiliats a la seguretat social, els treballadors en actiu, i els pensionistes.

És interessant conèixer l’evolució històrica d’aquesta ratio, que es pot consultar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE): el 1980 hi havia 2,5 afiliats per pensionista, el 1996 es va tocar fons amb 2,06. A partir d’aquí va repuntar fins els 2,71 del 2007, i ara (desembre de 2009) sembla que torna a baixar, situant-se en 2,59.

Es considera que amb una ratio de 2,3 afiliats a la Seguretat Social per cada pensionista s’estaria fregant el dèficit; és a dir, que hi hauria més despeses que ingressos (font: AGTT). Per tant, alguna cosa s’haurà de fer, perquè sino el cobrament d’unes pensions dignes està clarament en perill.


Llegiu també:

http://www.elpais.com/articulo/economia/Gobierno/propone/retrasar/67/anos/edad/legal/jubilacion/elpepueco/20100129elpepieco_2/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/28/espana/1264674156.html

http://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-seguridad-social-y-como-funciona

http://www.ucm.es/BUCM/cee/doc/03010057.htm

http://jubilacion.suite101.net/article.cfm/comprendiendo_el_sistema_de_pensiones

dimarts, 26 de gener del 2010

La solució d'Ascó

Em sembla ideal aquest acudit del Faro. Resumeix en una sola imatge el que suposarà per a la comarca la decisió que han pres SET regidors d'Ascó que, sense escoltar el territori, han decidit presentar la candidatura del seu poble com a possible ubicació del cementiri de residus nuclears.

dissabte, 23 de gener del 2010

Americanos, vienen a España gordos y sanos.

Divendres 22 de gener, la plataforma "Volem viure a Flix" va organitzar una xerrada informativa sobre el magatzem de residus radioactius. El que en principi s'havia convocat com un monòleg, portant a dos ponents que defensaven la mateixa posició pro-cementiri, al final es va convertir en un diàleg, on tots els assistents van poder escoltar dues versions sobre el mateix tema.
El primer ponent fou el senyor Jordi Bruno, director de la càtedra ENRESA-AMPHOS de la Universitat Politècnica de Catalunya, també és Conseller Delegat d'AMPHOS XXI CONSULTING, S.L., anteriormente denominada Enviros Spain.
Breument, es tracta d'una consultoria especialitzada en la gestió de residus que espero que practiqui amb l'exemple i treslladi la seva seu des de Barcelona al parc tecnòlogic que es crearà al voltant del MTC.
L'altre ponent fou el Sr. Sergi Saladié, professor associat a la Unitat Predepartamental de Geografia – Escola Universitària de Turisme i Oci- (Campus Terres d’Ebre). També és portaveu de la Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i forma part de la campanya Apaguem les Nuclears.
La xerrada crec que va ser positiva, però em sembla que cap dels dos ponents no van convèncer a gaire gent. És a dir, les persones que van entrar amb una clara posició (a favor o en contra del MTC) van sortir de la mateixa manera.
La intervenció del senyor Bruno va ser didàctica, amena, plena d'informació tècnica... Com diria algun membre de la plataforma "Volem viure a Flix" va saber vendre molt bé la moto. Amb el seu powerpoint, fotos de magatzems nets, pòlits i envoltats d'arbres i espais verds.
Una exposició molt mesurada, es notava que no era la primera. Durant els aproximadament tres quart d'hora que va durar la seva exposició, poques vegades va fer servir la paraula radioactiu (ho sento, és una mania que tenen els alumnes, comptar quantes vegades repeteix el professor la mateixa paraula) i, si no em vaig descomptar, en el seu powerpoint aquesta paraula apareixia en comptades ocasions. Per què? Si el tema és precisament "LOS RESIDUS RADIOACTIUS".
Al que si va fer referència vàries vegades és al Pla Marshall. I la veritat és que jo em sentia i em sento com Pepe Isbert al balcó de l'ajuntament de Villar del Río, en aquella famosa pel·lícula de Berlanga "Bienvenido, Mister Marshall" que espera l'arribada dels americans com a única solució a la seva misèria.
De totes maneres, quan va acabar la seva exposició vaig quedar al·lucinat. O sigui, des de finals de desembre de 2009 que ens diuen, en veu alta, els números de la loteria primitiva que sortiran el proper sorteig i tant sols els han copiat els alcaldes de Yebra (Guadalajara) i d'Ascó. La resta som uns imbècils, no ens hem enterat de res.
Per això, des d'aquí demano la dimissió de tots els alcaldes i regidors dels més de 9000 ajuntaments que hi ha a Espanya i que han deixat passar aquesta oportunitat. Ni tant sols els alcaldes de Madrid o de Barcelona, que tenen molta influència, n'estaven assabentats. Pobrets! Ja ho pagaran en les pròximes eleccions. L'electorat se'ls tirarà a sobre per no haver presentat las seva candidatura a acollir el MTC i dedicar-se a temes bizantins com els Jocs Olímpics d'hivern del 2022.
De vegades, el senor Bruno va ser més sincer del que es podria esperar. Va parlar de que el MTC era una molestia, també va afirmar que una part dels llocs de treball fixes (60,90,100 segons les fonts, encara que el BOE no ho diu) que es crearan un cop entri en funcionament els hauran d'ocupar gent molt especialitzada i que sols el 50% d'aquets llocs els ocuparà gent del territori. També va dir que per a compensar el territori es va decidir instal·lar al seu voltant un parc tecnològic. Però, si és tant bo, de què s'ha de compensar el territori?
Aquest senyor va pecar una mica d'ingenu quan va dir que el magatzem és temporal per llei i que d'aquí 60 anys el desmantellaran. Hauria de saber que les lleis es canvien, i que el que avui es construeix per 60 anys i acollir unes 7000 tones de combustible gastat a les centrals nuclears, uns 2000 m3 de residus procedents de desmantellaments d'instal·lacions nuclears i altres tipus de residus radioactius, es pot convertir en 120 anys i 14000 tones o, fins i tot, en definitiu. Perquè, qui s'atrevirà a moure aquests milers de tones de residus altament radioactius d'aquí 60 anys?
Ah! El senyor Bruno va estar d'acord amb el senyor Saladié sobre l'escàs temps que s'ha tingut per debatre i informar a la població sobre el MTC. El senyor Bruno, en cap moment va contradir al senyor Saladié sobre l'escàs impacte econòmic que les centrals nuclears d'Ascó han suposat al territori, sobre la caiguda de la població d'Ascó i sobre la nul·la ocupació del polígon industrial que tenen. Tampoc va contradir al senyor Saladié quan aquest va afirmar que dels 700 milions d'euros d'inversió, en veurem ben pocs, perquè l'obra civil (edificis fets amb formigó d'alta qualitat, maquinària precisa per a moure els residus, capsules d'emmagatzament, grues i altres components mecànics) s'emportarà un bon pessic i, per les especials característiques, l'haurà de fer empreses especialitzades que no estan ni a Flix, ni a Ascó, ni a Móra, ni, possiblement, a Tarragona.

dimecres, 20 de gener del 2010

La seguretat nuclear!!

En aquesta notícia publicada al diari El Mundo l'1 de gener del 2007 es donava a conèixer un informe de la universidad britànica de Cambridge publicat a la revista "Nature". Aquest informe questiona la seguretat dels contenedors que han d'emmagatzemar els residus radioactius.
Es tracta d'uns contenedors fets de zirconi que, en principi, haurien de resistir uns 241.000 anys, però que ara se sap que al cap d'uns 240 anys les radiacions dels productes que emmagatzema ja l'han danyat el suficient com per alliberar material radioactiu com si fos un colador.
Us poso la notícia completa, en castellà, per a que la poguéssiu llegir.
Publica un missatge
GUSTAVO CATALÁN DEUS (EL MUNDO)
MADRID.- Uno de los mayores varapalos que se ha llevado la energía nuclear en su corta historia no ha venido de los ecologistas, sino de un laboratorio de la universidad británica de Cambridge. Según los físicos Ian Farnan, Herman Cho y William J. Weber, los materiales que se utilizan para encapsular y almacenar los residuos radiactivos de alta actividad no resistirán el bombardeo de átomos del plutonio 239 allí contenido. Se desintegrarán en un plazo de 1.400 años, muy lejos de los 241.000 que deberían resistir hasta que la actividad nuclear se debilite.
Es más, el proceso de descomposición de ese material que permitiría que se filtraran los isótopos radiactivos al exterior comenzaría a los 241 años. Esta cifra, de dimensiones más humanas, afectaría a un planeta que poblarían nuestros descendientes en tan sólo nueve generaciones.
Los investigadores publican su trabajo en la revista 'Nature'. El informe describe sus ensayos sobre el material elegido por los físicos nucleares para contener las varillas de combustible irradiado. Este material cerámico, fabricado a partir del zirconio, es el único que la industria civil y bélica nuclear viene usando para contener los residuos radiactivos cuando se trasladan, o para transportar las bombas atómicas con cierta seguridad cuando viajan en buques de guerra o aviones.
El zirconio es uno de los minerales más resistentes que se conocen y es tan antiguo como la Tierra, en la que ha aguantado sin alteraciones y con frecuencia los acontecimientos geológicos más extremos de los últimos cuatro millones y medio de años. Por eso, se utiliza como materia prima para las matrices de cerámica, con el fin de inmovilizar las reacciones nucleares del contenedor.

Isótopos de plutonio
Este mineral, que es -según los investigadores- el mejor disponible para comparar el comportamiento de un material en un plazo geológico de tiempo, no resiste las partículas alfa del plutonio 239, el más peligroso de los componentes de la basura nuclear, sea de origen civil o militar.
Los daños del vuelo de las partículas alfa causarán sobre todo ionizaciones cuando traspasan los materiales. También se sabe que provocará cientos de dislocaciones atómicas llamadas Defectos de Frenkel.
Finalmente, esos procesos que se producen en el interior de un contenedor de residuos, con elementos de distinto origen -plutonio 239, uranio 238 o torio-, causan un mayor daño estructural, que convierten finalmente el material en amorfo. En los ensayos de laboratorio, los autores de la investigación han demostrado que en esos procesos atómicos de las partículas alfa se producen grandes cambios de densidad y cristalinidad en el material sometido a las pruebas.
Además, han examinado los materiales cerámicos con técnicas de resonancia magnética nuclear, que puede detectar las zonas amorfas y cristalinas simultáneamente, con lo que han descubierto graves daños en los materiales cristalinos.
La industria nuclear siempre ha argumentado que tendría a tiempo la respuesta tecnológica a los residuos nucleares. Basaba sus expectativas en esos materiales cerámicos y en vitrificar los residuos para reducirlos de volumen.
Sin embargo, desde la Universidad de Cambridge se cuestiona muy seriamente la supuesta seguridad de enterrar en almacenes geológicos profundos esos residuos: simplemente no es seguro porque la radiactividad se fugaría en poco tiempo como si se tratara de un colador.

diumenge, 17 de gener del 2010

Cementiri nuclear? Antes cerdos que dan jamones

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya. Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.L’Ajuntament d’Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d’aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d’Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

dijous, 14 de gener del 2010

Remember!!!!

Algun dia s'hauria de fer una entrada sobre l'evolució dels locals d'oci al poble de Flix, i de com, amb el pas del temps, van canviant les modes "discotequeres" : Xilf, Tope, Lord, Robinson, Florida135...
De moment penjo aquests records de la nit dels temps, tots ells plens de petites històries.

divendres, 8 de gener del 2010

Neu, neu, neu....

Tot i que al poble sembla que la neu ha tornat a passar de llarg, aquesta es deixa notar, i força, pels voltants.
Si sortiu a passejar, el paisatge que us trobareu és plenament hivernal. Pugeu una mica de cota i disfruteu de la neu, i del fred.
Les classes de l'institut s'han suspès. Per una banda, molts profes que cada dia venen de Lleida, Llardecans, Reus, Falset, Tortosa... no han pogut arribat pel mal estat de les carreteres. Per una altra banda, molts pares han optat per no enviar els seus fills al cole.


dilluns, 4 de gener del 2010

Nuclears!!!!!!!!!!

Sembla que entre tots hem obert la caixa de pandora, em refereixo al tema nuclear. Ja la vam obrir de cop quan va esclatar l'afer de l'ERO d'Ercros al maig de 2009, i algunes veus van apostar decididament per la instal·lació a Flix de noves centrals nuclears. I ara hi tornen, defensant Flix com a lloc on s'hauria d'instal·lar el cementiri nuclear. És què no hi ha cap més solució que convertir-nos en una gran claveguera?
Em fa gràcia, perquè aquestes mateixes persones parlen d'unitat, d'anar tots a una, de no polemitzar, d'aconseguir tots junts un futur millor per al poble de Flix. Però en canvi, no deixen de banda, possiblement, l'únic tema en el que mai ens posarem tots d'acord. Com ja vaig dir al maig de 2009 "aquest no és el camí".
A més, què volem? Què d'aquí vint o trenta anys tornin a emetre un altre programa per TV3 explicant l'atractiu que representar visitar un cementiri nuclear a Flix?
Quan algú em ve, i em diu que la central nuclear li dona feina a ell, o a algú de la seva família, o a tots dos, no obro boca. En aquest cas, el motiu per defensar la central em sembla lògic, just, més que raonable i no tinc arguments per portar la contrària.
Ara bé, una altra cosa és quan em volen donar duros a quatre pessetes, quan em volen aixecar la camisa, i en volen vendre les excel·lències de les centrals nuclears o dels cementiris nuclears, i sento coses com:

"Les centrals nuclears ens fa ser menys depenents energèticament"
Aquesta afirmació no és certa. Segons l'Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) el 100% de l'urani que fan servir les nuclears espanyoles és importat del Canadà, Rússia, Austràlia, Ubzbekistan, Namíbia, etc. Per tant, fan servir un recurs natural que no disposem.
Segons ENUSA, a qui per cert han multat amb un milió d'euros per comportament negligent, la tecnologia per enriquir aquest urani i convertir-lo en combustible nuclear es francesa, la tecnologia que fan servir les centrals nuclears espanyoles per dur a terme la reacció nuclear es americana o francesa. El tractament dels residus altament radioactius abans de posar-los dins el cementiri nuclear també es farà a França, etc., etc., etc. Tot això s'ha de pagar. Per tant, on és la independència energètica o tecnològica?

"Necessitem centrals nuclears perquè importem electricitat"
Una altra informació errònia. En un món globalitzat cap país és autosuficient, tots tenen alguna cosa que necessiten comprar o vendre. I en aquest sentit és il·lògic parlar d'autosuficiència energètica. Però si voleu, en parlem.
Segons Red Eléctrica Española (REE) en el seu informe del sistema elèctric espanyol de 2008, Espanya és excedentària en producció d'energia elèctrica; és a dir, n'exportem, en venem.
Ens en sobra des de l'any 2004; quan encara no hi havia crisi, quan estàvem en el punt més alt de creixement econòmic fèiem més electricitat de la que gastàvem. En comprem a França, és cert; però de la mateixa manera que també els hi comprem Renault. En canvi, en venem molta més quantitat d'electricitat a Portugal i Marroc; i em sembla que els seus euros són tant vàlids com els de qualsevol altre."Les centrals nuclears i els cementiris nuclears creen llocs de treball i riquesa al poble".
Puntualitzem-ho. Segons l'Idescat, Ascó ha passat de 2038 habitants el 1981 a 1608 habitants el 2009, és a dir, ha perdut un 21% de població. Pel que fa al nombre d'empreses per règim jurídic ha baixat de 92 empreses que tenia el 1994, a 80 empreses el 2002; això implica una disminució del 13%.
A més en el seu polígon industrial no s'hi ha instal·lat cap empresa, res de parc tecnològic o d'empreses dedicades al sector nuclear, ni un miserable laboratori o centre d'investigació que hagués aportat molt valor afegit al territori.
La central nuclear d'Ascó no ha impedit el despoblament ni del poble, ni de les rodalies, ni de la comarca, l'ha pogut reduir, però no l'ha impedit. És cert que dona feina directament i indirectament a molta gent, però no tota és del territori.
Tothom ens hem trobat alguna vegada amb la filera de cotxes que entra o surt de la central a les hores punta, i sabem que molts d'aquests cotxes marxen cap a Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant, Salou, Cambrils o Reus. I això vol dir que, tenir una instal·lació nuclear (sigui central o sigui cementiri nuclear) no implica acabar amb l'atur del poble.
Per exemple, a l'hora de construir el magatzem temporal centralitzat hi podran arribar a treballar unes 300 persones durant la construcció. 300 persones de mitjana com a màxim, (puntualment fins a 500) i no d'una manera continuada, únicament en els moments de màxima activitat. Persones, sobretot, del sector de la construcció que es quedaran a l'atur quan les obres hagin acabat (uns 5 anys).
Un cop estigui en funcionament, hi treballaran unes 90 persones com a màxim, no sempre. El magatzem s'anirà omplint lentament i les necessitats de mà d'obra, al principi, seran mínimes. A més, aquest 90 treballadors es mantindran durant els primers 20 anys, que és el que es coneix com a fase de recepció. Els altres 40 anys, fins assolir la xifra de 60 anys, que és la vida que se li dona a aquest tipus d'instal·lació, el nombre de treballadors es reduirà a 45. Què passarà desprès?
En qualsevol cas, es tractarà d'una feina tècnica, que demana un treballador tècnic, qualificat, amb un cert nivell de formació i no tothom té els estudis necessaris.
A més, on és la riquesa que crea una instal·lació nuclear? A les festes que organitza l'Ajuntament? A les fires de Nadal? Als concerts? Als carrers il·luminats? Això és pa per avui i gana per a demà. Tenim l'exemple d'Ascó, on no s'ha creat cap teixit industrial, no s'ha produït cap diversificació econòmica, hi ha monodependència; i d'això, ja en sabem!!.
I ara també ens volen fer creure que el cementiri nuclear és molt segur. Per favor, si el terme cementiri va associat, ens agradi o no, a la paraula MORT.