Fa unes hores que el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, ha revelat, davant la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats, que hi ha 730 casos oberts contra partits polítics per casos de corrupció.
De la corrupció no s'escapa ni l'apuntador: 264 procediments penals contra polítics del PSOE, 200 contra membres del PP, 30 contra membres de Convergència i Unió, 20 d'IU i 5 d'ERC. Per nombrar únicament aquells partits polítics presents en la política catalana.
No es tracta de fer un rànquing de corrupció (allò de... "i tu més"), com ja ha fet algun mitjà de comunicació de la caverna mediàtica mesetària. Simplement s'ha de dir que "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra".
Conde Pumpido, en la seva compareixença posa èmfasi en afirmar que la corrupció no és un fenòmen generalitzat.
Destaca que a l'Estat hi ha més de 66.000 regidors i alcaldes, a part d'altres administracions autonòmiques i estatals, i que no arriben ni a l'1 % el número de responsables que han fet alguna cosa que sigui sospitosa pel jutge o fiscal.
Però una cosa són els fets i l'altre les sensacions. I la sensació que hi ha entre la gent és que els polítics, tots, s'estan aprofitant d'alguna manera del seu càrrec. Dins o fora de la llei, directament o indirectament..
Per què, quant llocs de màxima responsabilitat en empreses privades ocupen exaltcàrrecs públics? No, no és il·legal però si moralment reprotxable.















































