Neu, neu, neu....

Tot i que al poble sembla que la neu ha tornat a passar de llarg, aquesta es deixa notar, i força, pels voltants.

Si sortiu a passejar, el paisatge que us trobareu és plenament hivernal. Pugeu una mica de cota i disfruteu de la neu, i del fred.
Les classes de l'institut s'han suspès. Per una banda, molts profes que cada dia venen de Lleida, Llardecans, Reus, Falset, Tortosa... no han pogut arribat pel mal estat de les carreteres. Per una altra banda, molts pares han optat per no enviar els seus fills al cole.

Nuclears!!!!!!!!!!

Sembla que entre tots hem obert la caixa de pandora, em refereixo al tema nuclear. Ja la vam obrir de cop quan va esclatar l'afer de l'ERO d'Ercros al maig de 2009, i algunes veus van apostar decididament per la instal·lació a Flix de noves centrals nuclears. I ara hi tornen, defensant Flix com a lloc on s'hauria d'instal·lar el cementiri nuclear. És què no hi ha cap més solució que convertir-nos en una gran claveguera?
Em fa gràcia, perquè aquestes mateixes persones parlen d'unitat, d'anar tots a una, de no polemitzar, d'aconseguir tots junts un futur millor per al poble de Flix. Però en canvi, no deixen de banda, possiblement, l'únic tema en el que mai ens posarem tots d'acord. Com ja vaig dir al maig de 2009 "aquest no és el camí".

A més, què volem? Què d'aquí vint o trenta anys tornin a emetre un altre programa per TV3 explicant l'atractiu que representar visitar un cementiri nuclear a Flix?

Quan algú em ve, i em diu que la central nuclear li dona feina a ell, o a algú de la seva família, o a tots dos, no obro boca. En aquest cas, el motiu per defensar la central em sembla lògic, just, més que raonable i no tinc arguments per portar la contrària.

Ara bé, una altra cosa és quan em volen donar duros a quatre pessetes, quan em volen aixecar la camisa, i en volen vendre les excel·lències de les centrals nuclears o dels cementiris nuclears, i sento coses com:

"Les centrals nuclears ens fa ser menys depenents energèticament"

Aquesta afirmació no és certa. Segons l'Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) el 100% de l'urani que fan servir les nuclears espanyoles és importat del Canadà, Rússia, Austràlia, Ubzbekistan, Namíbia, etc. Per tant, fan servir un recurs natural que no disposem.

Segons ENUSA, a qui per cert han multat amb un milió d'euros per comportament negligent, la tecnologia per enriquir aquest urani i convertir-lo en combustible nuclear es francesa, la tecnologia que fan servir les centrals nuclears espanyoles per dur a terme la reacció nuclear es americana o francesa. El tractament dels residus altament radioactius abans de posar-los dins el cementiri nuclear també es farà a França, etc., etc., etc. Tot això s'ha de pagar. Per tant, on és la independència energètica o tecnològica?

"Necessitem centrals nuclears perquè importem electricitat"

Una altra informació errònia. En un món globalitzat cap país és autosuficient, tots tenen alguna cosa que necessiten comprar o vendre. I en aquest sentit és il·lògic parlar d'autosuficiència energètica. Però si voleu, en parlem.

Segons Red Eléctrica Española (REE) en el seu informe del sistema elèctric espanyol de 2008, Espanya és excedentària en producció d'energia elèctrica; és a dir, n'exportem, en venem.

Ens en sobra des de l'any 2004; quan encara no hi havia crisi, quan estàvem en el punt més alt de creixement econòmic fèiem més electricitat de la que gastàvem. En comprem a França, és cert; però de la mateixa manera que també els hi comprem Renault. En canvi, en venem molta més quantitat d'electricitat a Portugal i Marroc; i em sembla que els seus euros són tant vàlids com els de qualsevol altre."Les centrals nuclears i els cementiris nuclears creen llocs de treball i riquesa al poble".

Puntualitzem-ho. Segons l'Idescat, Ascó ha passat de 2038 habitants el 1981 a 1608 habitants el 2009, és a dir, ha perdut un 21% de població. Pel que fa al nombre d'empreses per règim jurídic ha baixat de 92 empreses que tenia el 1994, a 80 empreses el 2002; això implica una disminució del 13%.

A més en el seu polígon industrial no s'hi ha instal·lat cap empresa, res de parc tecnològic o d'empreses dedicades al sector nuclear, ni un miserable laboratori o centre d'investigació que hagués aportat molt valor afegit al territori.

La central nuclear d'Ascó no ha impedit el despoblament ni del poble, ni de les rodalies, ni de la comarca, l'ha pogut reduir, però no l'ha impedit. És cert que dona feina directament i indirectament a molta gent, però no tota és del territori.

Tothom ens hem trobat alguna vegada amb la filera de cotxes que entra o surt de la central a les hores punta, i sabem que molts d'aquests cotxes marxen cap a Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant, Salou, Cambrils o Reus. I això vol dir que, tenir una instal·lació nuclear (sigui central o sigui cementiri nuclear) no implica acabar amb l'atur del poble.

Per exemple, a l'hora de construir el magatzem temporal centralitzat hi podran arribar a treballar unes 300 persones durant la construcció. 300 persones de mitjana com a màxim, (puntualment fins a 500) i no d'una manera continuada, únicament en els moments de màxima activitat. Persones, sobretot, del sector de la construcció que es quedaran a l'atur quan les obres hagin acabat (uns 5 anys).

Un cop estigui en funcionament, hi treballaran unes 90 persones com a màxim, no sempre. El magatzem s'anirà omplint lentament i les necessitats de mà d'obra, al principi, seran mínimes. A més, aquest 90 treballadors es mantindran durant els primers 20 anys, que és el que es coneix com a fase de recepció. Els altres 40 anys, fins assolir la xifra de 60 anys, que és la vida que se li dona a aquest tipus d'instal·lació, el nombre de treballadors es reduirà a 45. Què passarà desprès?

En qualsevol cas, es tractarà d'una feina tècnica, que demana un treballador tècnic, qualificat, amb un cert nivell de formació i no tothom té els estudis necessaris.

A més, on és la riquesa que crea una instal·lació nuclear? A les festes que organitza l'Ajuntament? A les fires de Nadal? Als concerts? Als carrers il·luminats? Això és pa per avui i gana per a demà. Tenim l'exemple d'Ascó, on no s'ha creat cap teixit industrial, no s'ha produït cap diversificació econòmica, hi ha monodependència; i d'això, ja en sabem!!.

I ara també ens volen fer creure que el cementiri nuclear és molt segur. Per favor, si el terme cementiri va associat, ens agradi o no, a la paraula MORT.

365 dies de bona sort a tothom!!!

Els residus nuclears a Flix

Ja sabeu que el passat 23 de desembre el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures en l'àmbit nuclear, entre elles la construcció d'un magatzem de residus nuclears. Els pobles que el vulguin acollir tindran un mes de termini per a presentar la seva candidatura.

Sabedors de la notícia, l'ajuntament de Flix, en una mesura sense precedents, va convocar ahir un ple extraordinari amb un únic punt en l'ordre del dia: la possibilitat que Flix aculli aquest magatzem de residus nuclears.

El resultat del ple va ser del tot inesperat ja que, per unanimitat, es va decidir presentar la candidatura de Flix per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC).

"Es tracta d'avançar als nostres rivals en la cursa per aconseguir aquestes instal·lació" van afirmar fonts de l'ajuntament.

"No creiem que el cementiri nuclear comporti cap risc malgrat que s'hi emmagatzemaran milers de tones de materials altament radioactius durant milers d'anys, ni que aixó suposi la mort del municipi i la comarca que l'aculli com afirmen alguns verds radicals" van continuar dient les mateixes fonts.

A més a més, en el mateix ple es va decidir convocar una consulta popular per saber de primera mà el parer dels innocents del poble de Flix.

"No serà vinculant, perquè si el poble innocent ho rebutgés perdríem una gran oportunitat" van dir fonts autoritzades.

BONES FESTES

Després de Copenhaguen

Com ja vam comentar, aquest cap de setmana el líders mundials ha escenificat a Copenhaguen el fracàs de la cimera sobre el canvi climàtic.
Un cop més els nostres governants són incapaços d'arribar a un acord seriós per afrontar un problema, el canvi climàtic, que ningú nega que existeix, però que ningú s'atreveix a afrontar.
L'acord, de mínims, l'han adoptat els EUA i els líders de les potències emergents (Xina, Índia, Brasil...) marginant la Unió Europa. No s'ha signat cap compromís, cap objectiu a assolir, cap quota de reducció de gasos contaminants ni cap mecanisme de verificació.
Obama (qui l'ha vist i qui el veu), ha intentat presentar com un èxit de la cimera el fet que la Xina (que ja supera als EUA com a país més contaminant) hagi reconegut la seva preocupació pel canvi climàtic. Quina hipocresia!
Com és que no es poden posar d'acord?
El països desenvolupats, en un acte de cinisme, volien que la reducció més important de contaminants (sobretot CO2) l'haurien de fer els països en desenvolupament. Les grans economies, com la dels Estats Units, s'han limitat a fer petits gestos del tot insuficients i ja parlen d'un nou horitzó, el 2020 o 2050, per començar a lluitar pel canvi climàtic. Mentre que sols un nombre reduït de països de l'Europa occidental semblaven predisposats a establir reduccions importants de gasos contaminants i a aportar diners per afrontar aquest canvi.
Per la seva banda, les economies emergents (amb Xina i Índia al capdavant) no acceptaven cap tipus de control sobre les seves emissions, volien compensacions econòmiques o que se'ls permetés arribar a un major grau de desenvolupament per a començar a negociar les quotes d'emissions. El seu raonament és senzill: "quan jo estigui tant desenvolupat com vosaltres, ja en parlarem".
Finalment, els països més pobres ja van denunciar, des del primer dia de la Cimera, la posició de prepotència i de domini que volien imposar els països rics en la presa de decisions. Consideraven que es volia canviar tot per a no modificar res. És a dir, que un pocs països poguessin continuar mantenint el seu domini econòmic.

Ara bé Nadal

Mentre la temperatura va baixant i la majoria voldria que fins i tot nevés per Nadal, ha sortit una notícia al Diari de Tarragona sobre la possibilitat que el gener comenci

La neteja dels llots tòxics del

pantà de Flix

Com que encara no és el dia del innocents, haurem de donar certa versemblança a la notícia del diari.

Abans de Copenhaguen

Aquest cap de setmana acabarà la Cimera de Copenhaguen (Dinamarca). Tot apunta que serà un fracàs; però el líders mundials ho disfressaran amb un acord de mínims i una foto de cara a la galeria.

El deteriorament del medi ambient fa temps que preocupa a la comunitat internacional, encara que això no ha suposat consensuar una solució seriosa.

L'any 1972 l'Institut Tecnològic de Massatchusetts (MIT) va elaborar per encàrrec del Club de Roma l'informe Els límits del creixement, en el qual es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant el medi ambient.

Aquell mateix any es va celebrar a Estocolm (Suècia) la primera reunió mundial sobre el medi ambient. En aquesta Conferència es van prendre consciència sobre un concepte que avui dia està de moda: el desenvolupament sostenible.

Vint anys desprès, el 1992, es va celebrar la Cimera de Rio de Janeiro(Brasil), coneguda amb el nom de Cimera de la Terra. En aquesta cimera va destacar com a proposta l'Agenda 21. Un programa d'actuacions pensant en el segle XXI que volia aconseguir un desenvolupament sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic. Val a dir, que l'ajuntament de Flix va ratificar l'Agenda 21 i va crear un grup de treball que va elaborar un estudi socioambiental de Flix.

Posteriorment hi ha hagut moltes altres reunions. Algunes poc conegudes com la Cimera d'Aalborg (Dinamarca) del 1994.

Altres més famoses com la de Kioto (Japó) del 1997, coneguda perquè es va consensuar un protocol per la reducció de gasos contaminants (sobretot CO2), responsables del canvi climàtic, a taxes inferiors a les del 1990. Val a dir que els Estats Units, llavors el país que emetia un 25% del CO2 mundial, no el va ratificar. Per altra banda, ara sabem que aquell protocol va ser paper mullat ja que molt països, entre ells Espanya, no l'han complert.
Desprès ha vingut la Cimera de Johannesburg (Sud-àfrica) el 2002 i la de Bali (indonèsia) de 2007 en les que a més de tractar temes relacionats amb el canvi climàtic, també s'han plantejats solucions per eradicar la pobresa.
Bé, de reunions no n'han faltat, de bona voluntat tampoc, però això no s'ha traduït en una millora del medi ambient, i com diu James Lovelock en la seva hipòtesi Gaia: si no adoptem mesures immediatament per salvar la Terra, aquesta s'autoregularà i se n'encarregarà de fer desaparèixer el virus (l'home) que la fa estar malalta.

TV3, la teva?

La informació que dona TV3 de Catalunya està profundament esbiaixada, ho porto observant des de fa temps, i no soc l’únic.

Aquest estiu, sense anar més lluny, tots els telenotícies de TV3 donaven diàriament informació puntual d’actes culturals, lúdics i festius de les comarques gironines: Les havaneres de Calella, el Festival Castell de Peralada, el Festival del Jardins de Cap Roig, el Festival Internacional de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, la Shubertiada de Vilabertran (un poble de menys de 900 habitants) i un llarg etcètera.

La notícia sempre la donaven bastant complerta: presentació en directe d’un periodista de TV3, imatges de l’actuació, entrevistes als assistents i programació del proper dia.

Arribaven a l’absurd de donar notícies sobre lectures bilingües de poesia on les imatges mostraven un públic format per “quatre i el cabo”. Però com que també es feien en alguna localitat empordanesa, doncs tenia glamour. I és que TV3 està enamorada de l’Empordà.

Cap altra informació de cap altra activitat de cap altre lloc. Com si a la resta de Catalunya no es fessin concerts, festivals, lectures de poesies o obres de teatre, presentacions de llibres o fires. I en cas que n’informessin, una veu en off comentava i es ventilava la notícia en 15 segons.

Poca cosa de les actuacions que es feien durant l’estiu als Camp de Mart de Tarragona, nul·la informació de la Festa del Renaixement de Tortosa i ja no vull ni dir sobre la Fira del vi de Falset o la Fira de Mòra la Nova, que tot i tenir una antiguitat considerable (178 anys), per als de TV3 no existeix. El sud no existeix, no té glamour, és vulgar. El periodistes de TV3 no tenen per costum passar els seu temps d’oci a les comarques de més al sud del Llobregat.

Del Montseny o dels pobles de la Garrotxa sempre notícies agradables; inclús la problemàtica sobre la línia de Molt Alta Tensió es presentada com un greuge contra la població autòctona i com una amenaça al seu atractiu turístic. En canvi, furguen en cada notícia negativa relacionada amb Flix. No sé perquè, però també els hi encanta, encara que en sentit negatiu.

Dels teus no en vols sentir dir

Ja fa dies que per la blogesfera flixanca es comenta el reportatge de 30 Minuts sobre la Fàbrica. La realitat és que es tracta d’un reportatge que tot i no mentir, no diu tota la veritat, i posa el poble de Flix en escac. De fet, ha posat més llenya al foc perquè la situació que patim ja està prou encesa. I nosaltres estem cansats de ser els dolents de la pel·lícula.

Ja ho va dir Jordi Pujol que estàvem en un cul de sac, però ara l’etiqueta que ens han posat, si és que ja no la teníem, és la d’un macroabocador pestilent, contaminat i contaminant.

Les persones vestides amb escafandres i comptadors de radioactivitat, els residus químics en bidons i al fons del riu i les cases de la Colònia destrossades com si haguessin estat bombardejades van donar una imatge d’un Txernòbil químic. Però compte, no s’ha de matar el missatger. No és el culpable del que està passant al poble. I que consti que no defenso TV3, ja són prou grandets!

El reportatge era sobre l’empresa, no sobre Flix. Tampoc anava de la relació del poble amb la Fàbrica, sinó de la relació d’aquesta amb el poble. De com és de poderosa i influent una gran empresa en una localitat petita, fins al punt de confondre’s totes dues.

De fet, tot el que van dir, ja ho sabíem. Que la Colònia fa temps que es deteriora sense que ningú faci res, ja ho sabíem. Que el Casino cau a trossos, ja ho sabíem. Que s’abocaven productes tòxics al riu sense cap control, ja ho sabíem. Que el protocol de Kyoto posava data de caducitat a certs productes químics que es fan a Flix, ja ho sabíem. Que hi ha una doble contaminació, la del riu i la de la cervell, tothom ho sap.

Llavors, de què ens escandalitzem? Realment, el reportatge ha enganyat a algú? Les respostes ja les he llegides pels blocs, i tothom té una part de raó. Per altra banda, potser el que ens fa mal és que un altre ens ho refregui per la cara com aquella dita que diu, més o menys, “Dels teus en vols dir però no en vols sentir dir”.

Flix a Demain TV

A començament d'agost vaig llegir la notícia a la pàgina web de l'ajuntament de Flix. La productora francesa Demanin TV havia encetat les emissions d’un programa de promoció econòmica que feia un recorregut per diverses poblacions de les comarques de Tarragona, amb l’assessorament de REDESSA, l’empresa pública de promoció econòmica de l’ajuntament de Reus de la qual el consistori de Flix n’és soci.

L’espai mostrava les possibilitats de desenvolupament d’aquests municipis i els nous equipaments que s’han creat per captar l’interès de nous inversors.

En aquell moment, el capítol on es parlava de Flix encara no s'havia emès. El temps passa volant, i no hi havia tornat a pensar fins fa uns dies. Avui xafardejant el seu web he vist que el capítol en qüestió ja està penjat.

Demain en Catalogne - Emission n°3 parla de les possibilitats econòmiques, entre altres llocs, de Flix (del minut 21 i 15 segons fins al minut 27 i 18 segons), concretament parla del Centre d’Empreses La Ribera, del laboratori de Tecnologia Ambiental del CTM i de la Reserva de Sebes i meandre de Flix.

Una bona notícia

Avui al Diari de Tarragona online he llegit una bona notícia per a Flix. Com diu el titular de la notícia es farà una

Inversió milionària per aixecar un complex hoteler al meandre de Flix

La notícia no és nova, ja feia dies que es comentava pel poble, però ara sembla que va de debò. Entre 2 o 3 milions d'euros s'invertiran per construir un hotel, un alberg i diverses instal·lacions complementàries.
Esperem que no sigui solament fum, que es concreti, que es dugui a terme i que rebi el suport de les administracions.

Qui tira la primera pedra?

Fa unes hores que el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, ha revelat, davant la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats, que hi ha 730 casos oberts contra partits polítics per casos de corrupció.

De la corrupció no s'escapa ni l'apuntador: 264 procediments penals contra polítics del PSOE, 200 contra membres del PP, 30 contra membres de Convergència i Unió, 20 d'IU i 5 d'ERC. Per nombrar únicament aquells partits polítics presents en la política catalana.

No es tracta de fer un rànquing de corrupció (allò de... "i tu més"), com ja ha fet algun mitjà de comunicació de la caverna mediàtica mesetària. Simplement s'ha de dir que "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra".

Conde Pumpido, en la seva compareixença posa èmfasi en afirmar que la corrupció no és un fenòmen generalitzat.

Destaca que a l'Estat hi ha més de 66.000 regidors i alcaldes, a part d'altres administracions autonòmiques i estatals, i que no arriben ni a l'1 % el número de responsables que han fet alguna cosa que sigui sospitosa pel jutge o fiscal.

Però una cosa són els fets i l'altre les sensacions. I la sensació que hi ha entre la gent és que els polítics, tots, s'estan aprofitant d'alguna manera del seu càrrec. Dins o fora de la llei, directament o indirectament..

Per què, quant llocs de màxima responsabilitat en empreses privades ocupen exaltcàrrecs públics? No, no és il·legal però si moralment reprotxable.

On és Kyoto?

Fa uns dies (del 2 al 6 de novembre) es va celebrar a Barcelona una conferència sobre el canvi climàtic. Els escàndols protagonitzats per polítics i gent del món de la cultura: corrupció urbanística, malversació de fons públic, apropiació indeguda, etc. etc.; és a dir, el xoriços de coll blanc, van enviar aquesta trobada lluny dels titulars dels principals mitjans de comunicació.

La trobada en qüestió, però, era important. Més de 4000 delegats de diversos països havien de fer els deures i elaborar un document consensuat per portar a la cimera de Copenhaguen del desembre. En aquesta cimera s'ha de signar un nou acord per substituir el Protocol de Kyoto (Japó 1997) que limiti les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'escalfament de la Terra i del canvi climàtic més enllà del 2012.

Ja us podeu imaginar que la reunió de Barcelona ha estat un fracàs, els participants han estat incapaços de signar un document de mínims i els interessos particulars s'han imposat als generals.

Mentrestant, les mostres de canvi climàtic són cada cop més evidents: perill de desertització de la conca mediterrània, fenòmens meteorològics extrems (llargues sequeres, pluges torrencials, huracans i tifons devastadors...), desglaç de l'oceà Àrtic, de l'Antàrtida i de moltes glaceres, augment del nivell del mar que ja és una amenaça real per a alguns països (Tuvalu) etc, etc, etc.

La situació és greu i estem aprop del punt de no retorn. Mai el clima havia canviat tant en tant poc temps. Són necessàries les accions conjuntes per sobre dels interessos locals o, els que és pitjor, dels interessos de les multinacionals.

Evidències del canvi climàtic

Foto muntatge del que pot passar

I ara, Recuprod!

Ni tant sols ens hem refet del tancament d'Inquide i de l'ERO d'Ercros que posem l'altra galta per a que ens fotin una altra bofetada.
Em refereixo a l'anunci del tancament de Recuprod del que me n'he assabentat aquesta tarda i de la que ja donen noticia Eva i Pere.
No hi ha paraules per expressar l'ambient que aquest nou fet crearà al poble (desil·lusió, indignació, cabreig,..) i el desafecte que és pot generar cap als polítics locals, com ja es pot llegir en alguns dels comentaris que es deixen als blocs.
Espero que entre tots trobéssim una solució perquè si no no tindrem Futur a Flix.
Per cert, i la residència? I els treballs de descontaminació de l'embassament? Algú sap alguna cosa?

Fàstig

Fàstig em fa veure com durant anys Fèlix Millet ha expoliat milions d'euros de la fundació Orfeó-Palau de la Música.

La quantitat et deixa gelat, però el pitjor és que actuava com si els diners fossins seus, o pitjor, perquè els malbaratava. Deixant de banda el seu sou millonari, Millet ha fet servir els recursos de la Fundació per pagar remodelacions de cases, viatges a les Maldives o a Dubai o les despeses de boda de les seves filles. Això si, ben arropat per Jordi Montull.

Fàstig em fa veure com Colom declara que ha rebut diners del Palau de la Música per pagar els deutes del Partit per la Independència i/0 per a la creació de la fundació Espai Catalunya que no va arribar a constituir-se mai. On són?

Fàstig em fa la fundació Trias Fargas vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya que ha rebut 500.000 € en subvencions al llarg de 10 anys mentre activitats culturals pròpies de l'Orfeó Català no es podien fer per "falta de fons".

Fàstig em fa el jutge que, tot i tenir la llei de la seva banda, no fa cas de la commoció social que ha provocat aquest cas i deixa en llibertat els imputats.

I fàstig em fa tota aquella gent que sabia el que estava passant i va mirar cap a un altra banda, va callar o va deixar fer.

Un bon cap de setmana

Aquest cap de setmana és intens des del punt de vista cultural.

Per una banda, l'1, 2 i 3 d'octubre se celebren a Flix les II Jornades sobre bosc de Ribera. L'últim esdeveniment de les Jornades de Patrimoni Històric i Natural que s'han desenvolupat a Flix durant tot el mes de setembre i que han tingut un gran èxit d'afluència de públic.

I, per altra banda, el 3 d'octubre, a Ascó, es desenvoluparà, coincidint amb la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos, una jornada d'homenatge a Carmel Biarnés, un gran divulgador de la cultura del territori.

I, per als més inquiets, el Rally Catalunya-Costa Daurada de l'1 al 4 d'octubre. Loeb, Hirvonen i Sordo, com a convidat, es disputaran el títol mundial per les carreteres veïnes.

Dubtes raonables: la grip A

Davant la possible pandèmia de grip A (grip porcina H1N1), tots el mitjans de comunicació posen el crit al cel. L'OMS diu que ens hem de preparar. Els governs anuncien la compra de milions de dosis d'antivirals (el famós Tamiflú). Es discuteix a quins grups de la població se li ha de posar una vacuna que encara no està suficientment estudiada. Es recomana no donar la ma, no donar petons, rentar-se sovint les mans... En definitiva es crea una situació de psicosi general.

Però, potser s'està exagerant una mica, no?
Els experts diuen que la grip estacional provoca cada any més morts que la grip A. També diuen que els símptomes són similars (la única variant és que la grip A afecta grups d'edat més jove que la grip estacional).
Llavors, per què s'està creant aquesta psicosi? A qui li convé que la gent estigui acollonida? Qui en sortirà beneficiat?

Dia si dia també, ens bombardegen amb notícies relacionades amb la grip A. Sembla que la història es repeteix. Ja va passar amb la malaltia de les vaques boges. Quan va aparèixer aquesta notícia va caure en picat el consum de carn de vaca. Però, és que ja ha desaparegut?.

I, a algú li ve al cap la grip aviar? Si, aquella que ens va fer mirar la cadernera de casa com si fos una bomba bacteriològica.

Segons l'OMS des de que la grip aviar (H5N1) va passar a l'home, a finals del 2003, fins a 31 d'agost de 2009 solament hi ha hagut 440 persones infectades. Les previsions de l'OMS i de la FAO parlaven d'una amenaça potencial sense precedents per a la salut humana amb milions d'afectats. I també es va parlar de pandèmia. Fins i tot G. Bush es va gastar milions de dòlars en la prevenció de la grip aviar. Però, res de res. Solament 440 persones afectades per aquesta grip en tot el món i un autèntic extermini d'aus de corral.

I ara, que passarà amb la grip A?
Fa dies que circula per la xarxa un vídeo que et fa pensar. No dic que tingui tota la raó, però et crea dubtes raonables.

Lo cul de Dart Vader a la Festa Major de Flix

Un dels avantatges de tenir un programa de Festa Major és que pots decidir a quin acte vols anar, l'hora, el lloc i, més o menys, que s'hi farà.
Per exemple, el dissabte 15 d'agost hi havia la festa del riu, a les 5 de la tarda i al Riu de Baix. Hi havia el pal ensabonat, natació, piragües, llençada de melons i síndries i les curses de puntones. Lògicament no t'esperes trobar un partit de futbol, posem per cas.
Doncs això no sempre és així. El dissabte 15 d'agost a les 12,15 de la nit hi havia a la plaça del mercat un concert a càrrec de Tribut Abba. Un nom bastant explícit, que t'assabenta del que aniràs a escoltar. La sorpresa va ser que durant les proves de so tocaven musica de Manà i, a l'hora del concert, així va ser.
Suposo que va ser un canvi de programació de darrera hora, ja que al dia següent que hi havia programat el concert del grup Magna (versions de Manà, on toca Marcel), van tocar els Tribut Abba.
Tanmateix, el dilluns 17 d'agost a les 6 de la tarda hi havia un dels actes festius que més s'esta consolidant i en el que hi participa més gent (directa o indirectament) de totes les edats, la gran rua de carnaval d'estiu: carrosses, disfresses, xarangues, colles, penyes....sangria i un fi de festa on actuava el grup Very Pomelo, liderat per Xarim. Per cert, una barreja molt fresca i agradable de rockabilly i rumba que hagués estat millor programar-lo per la nit.
Si vas en aquest acte, ja saps que hi trobaràs festa, alegria, música... El que no t'esperes trobar és Dart Vader pujant a l'escenari, agafar el micro i, davant de tots els presents, amenaçar-nos en ensenyar-nos el seu sable galàctic i no content amb això fer-nos un "calvo", demanar que puges una noia per a que ensenyes els pits i, en no tenir èxit, intentar sortejar un dels components del grup entres els "xoxos" (sic) presents. I tot això, davant d'un públic majoritàriament infantil, amb el vist-i-plau dels músics i el "laisser faire" de la comissió de festes.
No dic si està bé o malament. Simplement dic que no estava al programa de festes, per decidir si volia veure, o no, el cul pelut de Dart Vader.

Flix, l'any 1927

El meu amic i company de feina Àngel m'ha fet arribar aquesta adreça de la Confederación Hidrogáfica del Ebro (CHE) on podem trobar una amplia base de dades amb fotografies (fotoplanos) de la conca de l'Ebre de l'any 1927.

La bona qualitat de les imatge permet visualitzar com ha anat variant el paisatge per l'acció de l'home.

Les fotos on podem veure Flix, Riba-roja, Ascó... corresponen a la fulla 444. Aquí en teniu quatre exemples. Clicant a sobre de cada foto les podreu veure amb gran detall. Donen per a molt.

En aquesta primera foto es pot veure la "cloratita", que feia pocs anys que havia entrat en funcionament, desprovista de la massa forestal que ara la cobreix.

En aquesta segona foto es pot veure "lo galatxo" i el meandre quasi sense la vegetació de ribera que hi ha avui dia. També podem veure el fortí carlí amb les tres torres.

A la part superior dreta d'aquesta tercera foto es veu l'assut, la casa de turbines, el casino i altres edificacions de la fàbrica i de les escasses cases del barri.

Finalment, en aquesta darrera foto podem veure (dalt a l'esquerra) el perímetre del nucli del poble de Flix. S'observa el carrer major, el camí vell de la barca, la raval, algunes estructures del castell vell... i, es pot intuir, el que seria l'avinguda Catalunya.